Emili Eroles
De Viquipèdia
Emili Eroles fou un llibreter i escriptor nascut a Barcelona. Va conéixer Joan Salvat-Papasseit el 1911 quan ambdós eren adolescents i van mantenir una estreta amistat fins a la mort de Salvat el 1924.
Eroles tenia en aquells anys una parada de llibres vells al Mercat de Santa Madrona, punt de trobada i tertúlia política i cultural. Allà va compartir tertúlia amb Salvat, Joan Alavedra, Antoni Palau i altres apassionats dels llibres i la política. El llibreter va mantenir la parada com a mínim fins als anys seixanta [1].
El 1911 Eroles, Alavedra, Palau i Salvat es van afiliar a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i van crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura. Aquesta associació informal tenia com a objectiu la publicació de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de mà en protesta de les curses de braus a la Plaça de les Arenes[2].
Eroles i Palau van marxar el 1914 a París, on mesos més tard els va sorprendre la Primera Guerra Mundial. A finals d'aquell any va tornar a Barcelona i juntament amb Salvat van començar a col·laborar a la revista radical d'esquerres Los Miserables.
[1]. En aquest context va començar a llegir obres dels autors que, en la seva diversitat, anirien definint la seva línia ideològiques i temes d'interès: Nietzsche, Ibsen i Gorki, entre d'altres.
Eroles, Alavedra, Palau i Salvat es van afiliar a l'Ateneu Enciclopèdic Popular i van crear el Grup Antiflamenquista Pro-Cultura. Aquesta associació informal tenia com a objectiu la publicació de pamflets que enganxaven als carrers. Una tarda de diumenge van repartir fulls de mà en protesta de les curses de braus a la Plaça de les Arenes[2].
El 1971 va publicar Memòries d'un llibre vell (cent anys de la vida d'un llibre), obra preuada en cercles bibliòfils.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 Esbós per a una biografia de Joan Salvat-Papasseit, de Tomàs Garcés, 1962. Publicat a Joan Salvat-Papasseit - Obra Completa, edició a cura de Carme Arenas Noguera, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006.
- ↑ 2,0 2,1 Joan Salvat-Papasseit i la contradicció, d'Anton Carrera.
