Elisabetta, regina d'Inghilterra
De Viquipèdia
| Elisabetta, regina d'Inghilterra | |
| Títol original: | Elisabetta, regina d'Inghilterra |
| Llengua original: | Italià |
| Gènere: | Melodrama |
| Música: | Gioacchino Rossini |
| Llibret: | Giovanni Schmidt |
| Font literària: | The recess or a tale of other times de Sophia Lee |
| Actes: | dos |
| Estrena: | 4 d'octubre de 1815 |
| Teatre: | Teatre San Carlo de Nàpols |
|
Personatges:
|
|
|
|
Elisabetta, regina d'Inghilterra és una òpera en dos actes amb música de Gioacchino Rossini i llibret de Giovanni Schmidt. Va Ser estrenada el 4 d'octubre de 1815 en el Teatre Sant Carlo de Nàpols. L'òpera, que no és fidel a la història, narra l'amor d'Isabel I d'Anglaterra per Robert Dudley, comte de Leicester, la seva suposada reacció quan descobreix que aquest amor no és correspost, com el sentencia a mort, el seu penediment i la seva decisió de no lliurar el seu amor a altre home.
Aquesta òpera va ser la primera que va compondre Rossini per l'influent empresari i director del Sant Carlo, Domenico Barbaia. A més va ser la que va servir per a donar a conèixer a Rossini a Nàpols, ciutat musical important, que idolatrava als compositors Giovanni Paisiello i Nicola Zingarelli, i que tenia certa aversió cap als estrangers. Buscant l'èxit, Rossini va compondre una obra plena d'efectes vocals, la qual cosa va servir per a aconseguir un èxit notable. Barbaia va posar a la disposició de Rossini els millors cantants de la ciutat, incloent a la soprano espanyola Isabel Colbran (Elisabetta), el tenor també espanyol, Manuel García (Norfolk) i el tenor italià Andrea Nozzari (Leicester).
Rossini va fer alguns canvis al seu estil, per primera vegada abandona per complet el recitatiu sec en favor del recitatiu acompanyat, va escriure detalladament totes les floritures vocals, no deixant llibertat als cantants, va escriure els papers principals per a dues sopranos i dos tenors, i finalment li va donar major importància al cor.
