El dimoni de Badalona
De Viquip??dia
El dimoni de Badalona ??s la festa tradicional m??s important de Badalona, i ??s l'acte central de la Festa Major de la ciutat que se celebra les primeres setmanes del mes de maig i que ??s coneguda com les Festes de Maig. El 10 de maig a partir de les deu de la nit t?? lloc a la Rambla de Badalona, davant del mar, la Cremada del Dimoni, que ??s la culminaci?? d'un seguit d'actes que conformen la Nit de Sant Anastasi. La Generalitat va declarar la Cremada festa d'inter??s tur??stic el 1991.
Taula de continguts |
[edita] Or??gens i hist??ria
[edita] Els primers anys
El 1940, Badalona vivia la depressi?? social heretada de la Guerra Civil, tot just acabada feia un any. El primer intent important per revitalitzar la cultura badalonina el faran els administradors de la Confraria de Sant Anastasi, indu??ts per l'historiador Josep Maria Cuy??s i Tolosa i amb el suport del Gremi de Corders. Tots plegats decideixen inventar-se una nova tradici??. Cuy??s els proporciona l'excusa hist??rica: troba a l'obra el Calaix de Sastre del Bar?? de Mald??, una mena de diari que reflecteix la vida quotidiana catalana i badalonina de finals del segle XVIII, un fragment que explica que el 8 de maig de 1785, festa del Roser, uns pescadors van cremar a la platja de Badalona, davant d'un p??blic nombr??s, el que ell anomena, sense donar-ne detalls, un figur??n. Possiblement, un mascar?? de proa d'una embarcaci?? que hauria quedat inservible. Malgrat que tot fa pensar que aquell va ser un fet casual, en van tenir prou per justificar els or??gens hist??rics de l'invent. Francesc de Paula Gir?? i Prat, Jaume Rib?? Arenas i Dami?? Verg??s Vallmajor, tots tres administradors de la Confraria de Sant Anastasi, s'encarreguen del disseny i construcci?? del primer dimoni, que construeixen al soterrani de la casa de Sadurn?? Castellsagu?? i Ventura al carrer de Francesc Layret.
La primera Cremada es fa el dissabte dia 11 de 1940 a partir de les vuit del vespre com a acte de cloenda de la Passada que es fa en honor del patr?? de Badalona. El dimoni es crema al carrer del Temple, a l'encreuament del carrer de Roca i Pi i l'esplanada de les excavacions arqueol??giques. La festa s'acaba, com avui dia, amb un espectacle pirot??cnic.
L'??xit de l'acte el mant?? viu els anys seg??ents, malgrat que no sempre es fa el mateix dia ni a la mateixa hora. Fins al 1954 es far?? a l'esplanada de les excavacions, excepte el 1943 i el 1945 que es fa per primer cop a la platja, lloc que ser?? l'empla??ament definitiu a partir de 1955.
Dels primers dimonis se'n saben poques coses. Nom??s hi ha imatges dels de 1940 i 1946 i no ser?? fins al 1949 que hi haur?? reproduccions fidels dels originals, fetes per Dom??nec Gir??.
[edita] Un t??ndem molt fruct??fer
El 1949 Miquel Xirgu Subir?? assumeix el disseny del dimoni, i a partir de 1955 el rellevar?? el seu fill Miquel Xirgu Rico, que iniciar?? una llargu??ssima relaci?? art??stica amb Dom??nec Gir?? Duran que en ser?? el constructor durant d??cades i que ja havia col??laborat amb el primer dels Xirgu des del 1949.
A poc a poc, Xirgu introdueix en el disseny de la figura elements relacionats amb l'actualitat d'aquell any. En for??a ocasions, la den??ncia dels conflictes que alimenten la guerra al m??n seran protagonistes dels seus dibuixos, per?? tampoc desaprofitar?? l'ocasi?? de plasmar la revoluci?? hippie o l'arribada de l'home a la Lluna entre molts altres temes. Aquesta l??nia es continuar?? despr??s de la seva desaparici?? els anys nouranta del segle XX.
Malgrat la disposici?? dels dos badalonins a treballar per la seva ciutat hauran d'enfrontar-se en diverses ocasions a l'Ajuntament, que amb la seva vocaci?? intervencionista deixa fora de joc en certes ocasions Miquel Xirgu. Un dels punts m??s conflictius ??s la negociaci?? del pressupost destinat a la construcci?? del Dimoni. El de 1959, el primer del qual hi ha const??ncia documental, va costar 9.500 pessetes. ??s a partir de 1960 que la xifra s'incrementa fins a les 20.000 o 30.000 pessetes. Als anys vuitanta arriba ja a les 200.000 pessetes i a finals dels anys noranta ja supera els 12.000 euros.
Emili Bult?? Riba substitueix Dom??nec Gir?? en la construcci?? del Dimoni el 1990 i l'escen??graf Tero Guzm??n se'n fa c??rrec definitivament a partir de 1994. Guzm??n modernitza el sistema constructiu per aconseguir que la figura cremi m??s depressa.
[edita] Un concurs popular
La mort del mestre dimoniaire Miquel Xirgu el 1997 deixa orfe el Dimoni. A partir de 1999, l'Ajuntament convoca el concurs Crema'l Tu! per escollir el disseny de la popular figura. El concurs atrau des d'artistes professionals fins a pares i fills, passant per joves dissenyadors de tot el pa??s. Un jurat divers format per persones vinculades a diversos ??mbits de la ciutat tria el disseny guanyador, que rebr?? una petita dotaci?? econ??mica que ha anat variant amb el temps.
Cada any es crema amb el Dimoni centenars de dimoniets fets des de pr??cticament totes les escoles de la ciutat, que participen en l'activitat El dimoni a l'escola. Durant els dies previs al 10 de maig ??s habitual veure pels carrers que menen fins a la platja una process?? de canalla que tot cantant Dimoni pelut, que a l'infern no t'hi han volgut dipositen els seus treballs als peus de la gegant figura.
[edita] Dissenyadors i constructors
Francesc de Paula Gir?? (1897-1957). ??s la primera persona nascuda a Badalona despr??s que la reina regent Maria Cristina atorga a la vila el t??tol de ciutat. Membre de la Confraria de Sant Anastasi va ser un dels primers impulsors de la tradici?? i es va encarregar de construir els primers dimonis, entre 1940 i 1948. El 1947 el consistori li va atorgar la Medalla de Plata de Badalona.
Jaume Rib?? Arenas (1913-1997). Administrador tamb?? de la Confraria de Sant Anastasi va ser un dels pares del Dimoni badalon??. Arquitecte t??cnic de professi??, va ser ell qui va donar la forma d'un dimoni a la figura que s'havia de cremar i el va dissenyar fins al 1948.
Sadurn?? Castellsagu?? i Ventura (1916). Administrador de la Confraria de Sant Anastasi des de 1931 fins a la dissoluci?? del patronat. Amic de Josep Maria Cuy??s, ??s una de les primeres persones a qui l'historiador proposa de fer la Cremada.
Miquel Xirgu Subir?? (1892-1954). Germ?? de l'actriu Margarida Xirgu, va treballar al seu costat en l'esb??s de decorats i vestuari. Va intervenir a l'Exposici?? Universal de 1929 i posteriorment va estar vinculat a l'Institut del Teatre i a la Junta de Museus. Va dissenyar el dimoni entre 1949 i 1954.
Miquel Xirgu Rico (1927-1997). El 1955 dissenya el seu primer dimoni, despr??s de la sobtada mort del seu pare. Aqu?? comen??a una llarga relaci?? art??stica amb Dom??nec Gir?? que mantindr??, amb petites interrupcions, fins al 1989. Posteriorment, amb el constructor Tero Guzm??n, va continuar dibuixant el Dimoni fins al mateix any de la seva mort, el 9 d'octubre de 1997.
Dom??nec Gir?? Duran (1925). Decorador de professi??, el 1949 va rellevar el seu pare en la tasca de construir el Dimoni, feina que va continuar fins al 1989, quan va plegar per voluntat pr??pia. ??s autor d'una preuada col??lecci?? de maquetes, l'??nica que existeix, que recull totes les figures que va construir. La col??lecci?? nom??s ??s oberta al p??blic en motiu del Dia sense cotxes que convoca l'Associaci?? de Ve??ns del Centre de Badalona.
Emili Bult?? Riba (1930). Pessebrista de Badalona, es va fer c??rrec de la construcci?? entre 1190 i 1993. Va ser un dels impulsors de l'Exponente Industrial y Comercial que es feia a Badalona a les d??cades dels seixanta i setanta.
Tero Guzm??n (1940). Constructor i dissenyador d'escenografies es va fer c??rrec del muntatge del Dimoni des de 1994 fins al 2005; tamb?? ha fet les carrosses per a les cavalcades de Reis.
Ramon de los Heros. Es fa c??rrec de la construcci?? del Dimoni a partir de 2006, malgrat que col??labora amb Tero Guzm??n en el muntatge d'anys anteriors.
Joan Mayn?? i Amat (1953). Antrop??leg, muse??leg i director del Museu Municipal de Badalona. El 1979 l'escullen, com a ceramista i dissenyador, per dibuixar el primer dimoni de la democr??cia.
??gata Gil (1980). Dedicada al m??n de les Belles Arts, va guanyar amb 19 anys i un disseny inspirat en el m??n teatral la primera edici?? del concurs Crema'l Tu! (1999), convertint-se en la primera dona dimoniaire.
Josep Niub?? Rodr??guez i Cl??udia Niub?? Bigas . Pare i filla guanyen l'edici?? de 2000 del concurs municipal.
Sebasti?? Brossa. Jove estudiant de disseny d'interiors de l'Escola Eina de Barcelona crea el dimoni de 2001.
Maria Pons i Matilde Lila. El 2002 creen la primera dim??nia que es cremar?? a Badalona des de 1940. Les dues estudiants d'escenografia de l'Institut del Teatre de Barcelona dediquen la seva creaci?? a la nova moneda ??nica, l'euro.
Anna Maria Cubeiro. Nascuda i resident a Matadepera, estudia escenografia a l'Institut del Teatre. Crea el Dimoni de 2003, un diable pacifista.
Laia Sampere. Badalonina, estudiant de disseny gr??fic a l'Escola d'Arts i Oficis Pau Gargallo i a l'Escola Massana, guanya l'edici?? del Crema'l Tu! de l'any 2004, amb un disseny inspirat en Salvador Dal??.
Paula Bosch Bartrina. ??s la guanyadora del concurs de 2005. El disseny ret homenatge al Quixot en l'Any del Llibre.
Ferran Hidalgo. Jove de 19 anys, estudiant d'empresarials i actor de la Dram??tica del C??rcol Cat??lic, guanya el 2006 una nova edici?? del concurs municipal amb un Mozart demon??ac, que porta dibuixada a la roba els principals elements de la cultura popular tradicional badalonina.
[edita] An??cdotes
Els constructors dels primers dimonis es van espantar quan es van adonar que la cara del dimoni de 1940, i la dels posteriors, tenia una curiosa semblan??a amb el pare de Llu??s Maristany, aleshores agent honorari de la policia i, a partir d'octubre de 1945, alcalde del municipi.
1944. Els encarregats municipals de la programaci?? de les festes patronals decideixen substituir la Cremada per un festival musical que provoca la indignaci?? popular i les cr??tiques de la premsa local i de la gent del m??n de la cultura.
1946. El Dimoni fa cinc metres d'altura. El doten d'un mecanisme per entrar i sortir de dins d'una olla, per?? a l'hora de la veritat, no va arribar a funcionar.
1951. La pluja, que ha estat present al llarg de la Hist??ria pr??cticament tots els anys en les hores pr??vies a la Cremada, desf?? les mans del gegant plantat. Gir?? ha de refer el cap, que est?? a punt de caure. La censura obliga a tapar un pit nu d'una sirena.
1952. En previsi?? de la pluja al Dimoni li han constru??t un paraig??es. Aquell any fa molt de sol.
1953. Mor Stalin i el dimoni porta bra??alet negre.
1954. L'??ltim Dimoni que es crema a les excavacions.
1955. Primer Dimoni que enceta la tradici?? a la platja i inaugura la llarga relaci?? art??stica de Xirgu Rico i Gir??.
1960. El Dimoni guanya en espectacularitat. Fa deu metres d'altura.
1969. Els constructors prenen mal mentre munten un Dimoni vestit de hippie a la platja.
1970. El Dimoni t?? forma de rata pinyada. Xirgu l'ha dibuixat amb ales, per?? el fort vent impedeix muntar-les. Se salven del foc.
1973. L'Ajuntament franquista prescindeix dels serveis de Xirgu i Gir?? i per commemorar el XXI Centenari de Badalona encarrega a Val??ncia una falla demon??aca, que provoca m??ltiples queixes. N'??s un exemple l'article publicat a La Voz de Badalona que es titula El dimoni subnormal i en el qual s'augura que el l??cid senyor que ha tingut la idea de canviar el Dimoni anir?? l'infern.
1975. El disseny ??s un dels que Xirgu havia esbossat el 1973. El construeixen a l'antic quarter de bombers de Dalt la Vila.
1976. L'Ajuntament franquista crea el 1er Concurso Infantil Dibujos del dimoni. El guanya Roser Coronel Melero, d'onze anys i estudiant del Colegio Nacional Cardenal Gom??. S'acabar?? descobrint que l'ha copiat d'una capsa de pijames.
1977. Segona i darrera edici?? del concurs infantil. Rosa Maria Barba, d'onze anys, ??s la guanyadora. L'ha copiat d'una calcomania.
1978. Xirgu torna a dissenyar el Dimoni.
1979. Joan Mayn?? rep l'enc??rrec de fer el primer Dimoni de la democr??cia. Procura no trencar la l??nia estil??stica dels dibuixos de Xirgu.
1980. El disseny ??s dels alumnes de l'Escola d'Arts i Oficis Pau Gargallo.
1981. Joan Soler i Amig??, regidor de Cultura, torna a encarregar el disseny a Miquel Xirgu. Aquest, inspirat en el Guernica de Picasso, ser?? el seu dimoni preferit.
1982 fins a 1984. L'Ajuntament de Badalona torna a organitzar un concurs juvenil.
1985. Xirgu torna a fer parella amb Gir??.
1989. Darrera figura, despr??s de 40 anys, que construeix Dom??nec Gir??. El substituir?? Emili Bult?? fins al 1994, que se'n far?? c??rrec Tero Guzm??n.
1996. L'Ajuntament de Badalona ret homenatge al mestre Xirgu i li encarrega el preg?? de les Festes Maig. L'haur?? de fer sota cobert per la pluja.
1997. Aquell mateix any Xirgu mor i s'acomiada amb un disseny que ??s un homenatge a Francesc de Paula Gir??, primer ciutad?? de Badalona.
1998. Badalona recorda Xirgu construint el Dimoni que s'hauria d'haver cremat a la platja el 1973. Vint-i-cinc dimonis fent un castell.
1999. Primera edici?? del concurs Crema'l Tu!. Per primer cop, una dona fa el disseny.
2002. Per primer cop, la figura que es crema ??s una dona.
