Eduardo Haro Tecglen
De Viquipèdia
Eduardo Haro Tecglen (Pozuelo de Alarcón, Madrid, 30 de juny de 1924 - Madrid, 19 d'octubre de 2005) fou un periodista i assagista espanyol.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Eduardo Haro va ser fill de Eduardo Haro Delage, mariner retirat, comediògraf i periodista, repressaliat i condemnat a mort en acabar la Guerra Civil Espanyola. Gràcies a la sol·licitud d'indult formulada pel seu fill Eduardo, la condemna li va ser commutada per 30 anys de presó.
[edita] Carrera Professional
Va estudiar a la Escola Oficial de Periodisme on es va graduar en 1943. Va ser col·laborador (1939-1943) i redactor (1943-1946) d' Informaciones, redactor cap del Diario de África i corresponsal a Tetuan de la agència Efe (1946). Redactor en cap, crític literari i corresponsal a París d' Informaciones (1957-1960); corresponsal d'El Correo Español-El Pueblo Vasco a París (1960); col·laborador de Marca, Tajo, Heraldo de Aragón i director de Sol de España (Màlaga, 1967); director d' España (Tànger, 1967); redactor, columnista i sotsdirector (1968-1980) de Triunfo; director de Tiempo de Historia (1974-1978) i col·laborador de Testimonio, 1975; crític teatral de la Hoja del Lunes de Madrid (1977) i editorialista i crític teatral d' El País, 1978. En aquest últim periòdic publicava una columna diària des de llavors. Va utilitzar els pseudònims "Pozuelo", "Juan Aldebarán" i "Pablo Berbén". És pare del poeta de la moguda madrilenya Eduardo Haro Ibars, mort per SIDA en plena joventut. Va obtenir el Premi de Periodisme Francisco Cerecedo el 1992.
[edita] Obra literària
Eduardo Haro Tecglen és autor de més de 25.000 articles. D'ideologia republicana, va subsistir en una espècie d' "exili interior" a Espanya. En la seva labor periodística més primerenca va escriure fervorosos articles a favor del règim franquista, com l'oda al fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, "Dies Irae". En el capítol "El niño fascista" del seu llibre "El refugio", Eduardo Haro Tecglen justifica aquestes accions per una qüestió de supervivència, i indica que en el seu fur intern sentia que no estava sent l'autor de la seva pròpia vida, que la seva veritable vida (segons l'autor) li havia estat robada amb la caiguda de la República, la condemna del seu pare i la negació dels seus títols estudiantils. Que es va veure obligat a vestir l'uniforme falangista per a salvar al seu pare de la condemna a mort. Entre els seus assajos es poden esmentar Los derechos del hombre (1969), La sociedad de consumo (1973), Sociedad y terror (1974), Fascismo: génesis y desarrollo (1975), El 68: las revoluciones imaginarias (1988) i La guerra de Nueva York (2001)
Escribí també llibres autobiogràfics com El niño republicano (1996), Hijo del siglo (1998) i El refugio (1999), on oferix una visió bastant desencantada des del punt de vista d'una esquerra decididament marxista. El 17 d'octubre de 2005, va sofrir una desocupada cardiaca mentre menjava en un restaurant. Va ser traslladat a un hospital, on va morir en la matinada del dimarts 18. Donó el seu cos a la ciència. Durant els seus últims anys escrivia la columna vist/oïda per al diari El País i un blog, i mantenia la secció diària barra lliure en el programa La Ventana de la Cadena SER.
[edita] Pensament
El seu pensament complex pot aglutinar-se en la idea del "altermundisme pessimista": la possibilitat d'altres mons i la constatació de les enormes forces que s'oposen a aquesta construcció, bé socials o simplement mecàniques o naturals: l'oblit, la mort, el segon principi de la termodinàmica. Aquest pensament es fa especialment agut en el refente a la pèrdua del projecte de la II República. Ell es autoanomenava "roig", adoptant en actitud reivindicativa el qualificatiu despectiu amb el qual el franquisme feia referència al bàndol perdedor.
El seu pessimisme mai el portà a la inactivitat, àdhuc sabent que tota batalla acaba perdent-se; però alguna cosa queda. És un pessimisme obstinat en la detecció de les injustícies sobre les quals es dóna suport el nostre món, la nostra civilització, enfront de l'optimisme que valora essencialment els seus assoliments. La seva línia argumental, tracta de convertir a l'individu en persona i a les persones en poble conscient (amb consciència), entroncant amb el lliurepensament i l'ideal llibertari de finals del XIX i principis del XX. Les seves tesis es fonamenten en la força dissolvent de la consciència sobre els instints, els sentiments, les revolucions (fins i tot les més sagnants) i la història, que unit a una contínua actualització i revisió del passat, permeten extreure possibilitats i projectar nous mons compartits, enfront de la destrucció, l'oblit o la petrificació-sacralització del pensament. Algunes línies del seu pensament es poden recollir en les següents frases literals dels seus articles:
1) Sobre el terrorisme: "El gran procés de la riquesa és centrípet". "Això que vam cridar ara terrorisme és una part de les revolucions que mai es van poder fer, i fins a de la caiguda de les quals van arribar a alguna cosa. Es respon amb guerres: estan perduts. Tot la resta amb el que s'especula, aliances de civilitzacions, religions oposades o el que es vulgui, no són veritat: només hi ha pobres i rics."
2) Sobre la recerca de la veritat, o més aviat, sobre la recerca d'anàlisi dels quals es puguin extreure idees i accions de progrés: "És més fàcil trobar moltes raons per a defensar la falsedat que una sola raó per a la veritat."
3) Sobre la societat de consum i el medi ambient: Després d'una campanya de sensibilització/culpabilización del Ministeri de Medi ambient espanyol en 2005 sobre la despesa d'aigua i de gasolina, Haro Tecglen escriu: "Sí, vam deixar córrer l'aigua; sí, vam deixar córrer la mànega de gasolina, estimada Cristina [Ministra espanyola de medi ambient en 2005], però és que aquesta civilització ens ha fet així, hem creat unes classes minoritàries que necessiten això per a estar en la vida. Els vam fer creure [als treballadors] que l'home feliç no té camisa: quina canallada. I que els diners no fa la felicitat: sí la fa".
Les fonts de les quals s'han extret les cites d'aquest apartat són la lectura directa dels seus llibres i articles. Els articles estan recollits en els enllaços externs, sent possible fer recerques en la base de dades. Per a conèixer directament el pensament d'Haro Tecglen, i el seu interès explícit per la defensa dels valors de la "esquerra" i pel manteniment (com una entitat immaterial compartida) del significat semàntic i històric de la "esquerra", es poden buscar articles seus que continguin alguna d'aquestes paraules: roig, esquerra, revolució, Marx, Stalin, Bush, imperialisme, entropia, comunisme, anarquisme, consumisme, Sartre, Chomsky, solidaritat, civilització, Crist, evangeli, educació, dona, treball, oci, igualtat, llibertat, globalització, internacionalismo.
[edita] Bibliografia
- Antonio López de Zuazo Algar, Catálogo de Periodistas Españoles del siglo XX. Madrid, 1981.
[edita] Enllaços externs
- (castellà) Compilació d'articles d'Eduardo Haro Tecglen
- (castellà) Blog personal
- (castellà) Tot sobre l'autor
