Edat de l'Univers
De Viquipèdia
| Cosmologia |
 |
| Temes relacionats |
| edita |
L'edat de l'Univers, d'acord amb la teoria del Big Bang, és el temps que ha passat entre el Big Bang i el present. Els científics creuen que seria d'uns 13.700 milions d'anys.
Taula de continguts |
[edita] Justificació
El model teòric més raonable sobre la formació de l'Univers, i que actualment està acceptat de manera majoritària, és el del Big Bang. Aquest model no especula sobre què pot haver existit "abans" de la gran explosió. Tot i que els científics actualment estan d'acord en que les proves observacionals recolzen amb molta consistència la teoria del Big Bang, s'han proposat altres alternatives:
- En alguns models cosmològics, com el de la Teoria de l'estat estacionari o l'Univers estàtic, s'afirma que no va haver-hi un Big Bang i que l'Univers té una edat infinita.
- Hi ha també models cosmològics, com el model cíclic, en el que l'Univers ha existit sempre però ha sofert una sèrie repetida de Big Bangs i Big Crunchs. Si aquests models són correctes, llavors l'edat de l'Univers descrita es pot prendre com el temps des de l'últim Big Bang.
Hi ha sempre una ambigüitat en la relativitat especial i en la relativitat general pel que fa a la definició precisa del què s'entén per temps entre dos esdeveniments. En general, el temps propi mesurat per un rellotge depèn del seu estat de moviment. En la mètrica FLRW generalment es pren per descriure l'Univers, la preferida de temps mesurada és la coordenada del temps (t) que apareix en la mètrica.
[edita] Estimacions realitzades
Es poden destacar dos tipus de càlculs amb els que s'ha calculat l'edat de l'univers:
- Els realitzats a partir dels resultats del WMAP
- Les estimacions basades en el cicle CNO
[edita] Edat basada en els resultats del WMAP
El projecte WMAP de la NASA va estimar l'edat de l'Univers en (13.7 ± 0.2) × 109 anys. És a dir, que l'Univers té uns 13.700 milions de anys, amb una incertesa de 200 milions d'anys[1]. Tanmateix, aquesta edat està basada en la suposició que el model utilitzat en el projecte és correcte i, per tant, altres mètodes d'estimació de l'edat de l'Univers podrien donar edats diferents.
Aquesta mesura està realitzada utilitzant la localització del primer pic acústic a l'espectre de potència de la radiació de fons de microones per determinar la mida de la superfície de desacoblament, que és la mida de l'Univers en el moment de la recombinació. El temps del viatge de la llum fins arribar a aquesta superfície, i depenent de la geometria utilitzada, produeix una edat fiable per a l'Univers. Si s'assumeix la validesa dels models utilitzats per a determinar aquesta edat, la precisió residual proporciona un marge d'error d'a prop de l'1%[2]. Aquest és el valor més citat pels astrònoms contemporanis.
[edita] Edat basada en el cicle CNO
Alguns estudis recents de gran controvèrsia demostren que el cicle CNO és dues vegades més lent del que prèviament es creia, arribant a la conclusió que l'Univers podria ser un bilió d'anys més vell (uns 15.000 milions d'anys) que les estimacions anteriors.[3][4][5]
[edita] Paràmetres cosmològics
El problema de determinar l'edat de l'Univers té un bon context en l'àmbit on es determinen els valors dels paràmetres cosmològics. Avui això està àmpliament estudiat en el model Lambda-CDM, on s'assumeix que l'Univers conté matèria normal (bariònica), matèria fosca freda, radiació (protons i neutrins) i una constant cosmològica. La contribució fraccional de cada densitat d'energia actual de l'Univers ve donada pels paràmetres de densitat Ωm, Ωr i ΩΛ. El model complet Lambda-CDM està descrit per altres paràmetres, però per al propòsit del càlcul de l'edat de l'Univers, els més importants són aquests tres, més la constant de Hubble H0.
Si una de les mesures d'aquests paràmetres fos exacta, llavors l'edat de l'Univers es podria determinar usant l'equació de Friedmann. Aquesta equació relaciona la taxa de canvi en el factor d'escala a(t) amb la matèria total de l'Univers. Si es dona la volta a aquesta relació, podem calcular el canvi en el temps poc els canvis en el factor d'escala i així calcular l'edat total de l'Univers integrant aquesta fórmula. L'edat t0 llavors ve donada per una expressió de la forma:
On la funció F() depèn només de la contribució fraccional del contingut de l'energia de l'Univers que ve de diversos components. La primera observació que un pot fer d'aquesta fórmula és que és el paràmetre Hubble el que controla l'edat de l'Univers, amb una correcció procedent del contingut de matèria i energia. Així es pot fer una estimació simple de l'edat de l'Univers com l'invers del paràmetre de Hubble:
Per a obtenir un número més exacte, s'ha de calcular el factor de correcció F(). En general, s'ha de fer de manera numèrica i el resultat per a un rang de paràmetres cosmològics es mostra a la figura. Per als valors WMAP (Ωm, ΩΛ) = (0.266, 0.732), mostrats a la caixa de la part superior esquerra de la figura, aquest factor de correcció està realment pròxim a un F = 0.996. Per a un Univers pla sense constant cosmològica, com es mostra amb una estrella a la cantonada inferior dreta, F = 2 / 3 és molt menor i així en Univers és més jove per a un valor fix del paràmetre de Hubble. Per fer aquesta figura, es considera Ωr com una constant –equivalent a mantenir la temperatura del fons de radiació de fons de microones constant–, i el paràmetre de densitat de la curvatura està fixat pel valor dels altres tres.
El WMAP va ser l'instrument utilitzat per establir una edat exacta de l'Univers, encara que altres mesures s'han tingut en compte per obtenir el número exacte. Les mesures del fons de radiació de microones són molt bones per delimitar la matèria continguda Ωm [1] i el paràmetre de curvatura Ωk [2]. No és tan sensible directament a ΩΛ[3], perquè la constant cosmològica només arriba a ser important en petits desplaçaments cap al vermell. Les determinacions més exactes del paràmetre Hubble H0 vénen de les supernoves de tipus SNIa. Combinant aquestes mesures condueixen a un valor generalment acceptat per a l'edat de l'Univers citat|esmentat a dalt.
La constant cosmològica dóna un Univers "ancià" per a valors fixos d'altres paràmetres. Això és significatiu, ja que la constant cosmològica està acceptada generalment; el model del Big Bang tindria dificultats per explicar el perquè dels cúmuls globulars a la Via Làctia que semblen estar lluny de l'edat de l'Univers calculada amb el paràmetre Hubble i amb un Univers de només matèria [6][7]. La introducció de la constant cosmològica permet que l'Univers sigui més vell que aquests cúmuls, així com explicar altres característiques que el model cosmològic que contempla només matèria, no pot justificar.[8]
[edita] Suposicions prèvies
El càlcul de l'edat de l'Univers és només exacte si les suposicions dels models utilitzats són també exactes. Aquestes es coneixen com a suposicions fortes i essencialment implica desfer els errors potencials en altres parts del model per obtenir l'exactitud de les dades observacionals actuals directament en resultats conclosos. Encara que aquest no és un procediment totalment vàlid en certs contexts, cal assumir que el model subjacent utilitzat és correcta, perquè llavors l'edat donada és aproximada a l'error especificat, ja que aquest error representa l'error de l'instrumental utilitzat per entrar les dades sense format del model.
L'edat de l'Univers basada en el "millor ajustament" a les dades WMAP és només de 13.4 ±0.3 Gyr; aquest nombre lleugerament superior a 13.7 inclou altres dades barrejades. Aquest número representa la primera mesura "directa" exacta de l'edat de l'Univers; altres mètodes usen habitualment la llei de Hubble i l'edat de les estrelles més velles als cúmuls globulars, a més d'altres indicadors. És possible utilitzar mètodes diferents per determinar el mateix paràmetre, en aquest cas l'edat de l'Univers, i arribar a respostes diferents sense solapament en els "errors". Per abordar el problema de la millor manera possible, generalment es mostren dos tipus d'incerteses: una de relacionada amb les mesures actuals i l'altra amb els errors sistemàtics del model que està sent usat.
Un component important per a l'anàlisi de dades utilitzada per determinar l'edat de l'Univers (per exemple, des del WMAP) és utilitzar una anàlisi bayesià, que normalitza el resultat basat en suposicions[2]. Això quantifica qualsevol incertesa en la precisió d'una mesura a causa del model utilizat.[9][10]
[edita] Referències
- ↑ The Age of the Universe with New Accuracy
- ↑ 2,0 2,1 Spergel, D. N., et al. (2003). «First-Year Wilkinson Microwave Anisotropy Probe (WMAP) Observations: Determination of Cosmological Parameters». The Astrophysical Journal Supplement Series 148: 175—194. DOI:10.1086/377226.
- ↑ Istituto Nazionale di Fisica Nucleare: "The Universe, seen under the Gran Sasso mountain, seems to be older than expected" a Interactions.org, 13 de maig de 2004
- ↑ Imbriani, G, et al. (2004). «The bottleneck of CNO burning and the age of Globular Clusters». A&A 420: 625—629. DOI:10.1051/0004-6361:20040981.
- ↑ Bolte, M., C. J. Hogan (3 d'agost de 2002). «Conflict over the age of the Universe». 376: 399—402. DOI:10.1038/376399a0.
- ↑ "Globular Star Clusters" a Seds.org
- ↑ Emad Iskander: "Independent age estimates" a Astro.ubc.ca
- ↑ Ostriker, J. P.; Steinhardt, Paul J.: "Cosmic Concordance" a Astrophysics, 16 de maig de 1995 (Arxiv.org)
- ↑ Loredo, T. J.. The promise of bayesian inference for astrophysics. (PDF)
- ↑ Colistete, R., J. C. Fabris & S. V. B. Concalves (2005). «Estadísticas Bayesianas y Parámetros Restringidos en el Modelo de Gases Chaplygin Generalizado Utilizando Datos SNe ia». International Journal of Modern Physics D 14 (5): 775—796. arXiv:astro-ph/0409245.
[edita] Enllaços externs
- Tutorial Cosmològic de Ned Wright (anglès)
- Animaciones con parámetros cosmológicos de Wayne Hu (anglès)
- Ostriker, Jeremiah P.; Steinhardt, Paul: Concordança còsmica (arXiv:astro-ph/9505066). (anglès)
- Página del SEDS sobre Cúmuls globulars estelars (anglès)
- Douglas Scott: Estimacions de l'Edat Independents (anglès)
