DVB-H i DMB
De Viquipèdia
DVB-H i DMB fan referència a dos estàndards de difusió de televisió digital interactiva per dispositius mòbils: televisió mòbil. La combinació dels serveis aportats per la TV digital i per la telefonia mòbil representa la nova generació de televisió, el següent pas lògic en la seva evolució tant pels usuaris com pels operadors.
Taula de continguts |
[edita] Els estàndards
En la actualitat, existeixen dos estàndards competint per la supremacia a la TV mòbil, DVB-H i DMB. Aquesta situació està generant un conflicte entre els principals representants de cadascun dels estàndards: Europa i Corea.
Els serveis de TV Mòbil del primer dels dos, Digital Video Broadcasting for Handheld devices o DVB-H, estan actualment en proves en Espanya, Alemanya, Regne Unit, França, Suïssa, Malàisia, Singapur, Austràlia, Sud-Àfrica i Estats Units. Es tracta d’una extensió del estàndard de distribució DVB-T creada per el DVB project en desembre de 2004 i fortament recolzada per Nokia.
El seu principal competidor, DMB, va ser desenvolupat per The Korea Broadcasting Comission a partir del estàndard DAB (Digital audio broadcast). En aquest cas, trobem dos variants del estàndard: Terrestrial DMB (T-DMB), que utilitza la xarxa terrestre de distribució, i Satellite DMB (S-DMB), que combina satèl·lits geostacionaris i repetidors terrestres.
[edita] Comparativa
Pel que fa al espectre, ambdós estàndards són espectralment compatibles amb televisió analògica i digital i, per tant, no interfereixen de cap manera en l’espectre assignat als operadors de telefonia. El principal problema que ha trobat DVB-H ha estat el lliurament de llicències per l’emissió ja que avui dia s’estan esperant aquestes llicències que no sembla que arribaran fins l’apagament analògic quan s’alliberi espectre. DMB no pateix aquest problema ja pot utilitzar canals que ja estaven assignats a DAB degut a que si l’emissió no és àudio pur no es produeixen interferències.
Continuant amb la comparativa espectral, cal comentar que DVB-H ocupa un ample que pot arribar fins als 8MHz mentre que DMB només necessita 1,7MHz. Conseqüentment, DVB-H aporta més riquesa espectral, un ritme de bit més elevat i un robustesa major front a caigudes del canal.
Com qualsevol tecnologia, les infraestructures necessàries per desenvolupar-la suposen una part important dels costos. En el cas de DMB-T la inversió ha estat mínima ja que s’ha aprofitat la infraestructura que ja es disposava per DAB; com a conseqüència també s’han adoptat les limitacions d’aquesta infraestructura, com per exemple la falta de cobertura en interiors ja que DAB va ser un sistema dissenyat per l’emissió de radio per als automòbils.
Les modulacions utilitzades per cada estàndard són differencial-QPSK i QPSK per DMB i DVB-H respectivament. El fet d'utilitzar DQPSK simplifica el receptor ja que no s’ha de tenir en compte la ambigüitat de la fase, però a canvi d’un augment de la BER.
La detecció i correcció d’errors d’ambdós estàndards inclou Conv i FEC però DVB-H inclou un altre nivell de correcció per a comunicacions mòbils que defensa la informació front l'efecte Doppler, MPE-FEC, que li aporta una avantatja de 2-3dB.
Un dels reptes més importats de cara a la implantació de la TV Mòbil era la reducció del consum dels dispositius, per un usuari és important el fet de no haver de carregar constantment el terminal. La solució s’anomena time-slicing i pot arribar a reduir el consum fins un 90% respecte al de la TV convencional. DVB-H utilitza aquest mètode de reducció de consum mentre que DMB no l’aplica estrictament, així el consum del primer és del ordre dels 80mW i el del segon de 250mW, molt superior.
Quant als protocols, DMB fa servir un protocol fix basat en MPEG-4, en canvi DVB-H utilitza datagrames IP encapsulats dintre dels Transport Streams (DVTS) que aporten un major flexibilitat.
[edita] Conclusions
La resposta a quin dels dos estàndards guanyarà aquesta batalla no està clara, sembla ser que finalment seran els dos: DVB-H a nivell nacionals gràcies a les seves millors prestacions i DMB a nivell local degut a que implica una inversió més reduïda.
