Ducat de Normandia
De Viquipèdia
L'origen del Ducat de Normandia l'hem de buscar al Tractat de Saint-Clair-sud-Epte, acordat al 911 entre el rei Carles III de França i el cap víking Rollon (Robert I de Normandia). A canvi de jurar lleialtat al rei, protegir les terres de les invasions d'altres pobles víkings, convertir-se a la fe catòlica i casar-se amb Giselle, filla il·legítima del rei, Rollon i els seus "Homes del Nord" (en llatí Northmannorum) reben el Comtat de Ruan, el Pays de Caux i el Pays de Talou on els normands posseeixen nombroses colònies. Aquestes terres constitueixen l'Alta Normandia, és a dir, la Normandia més antiga, en contraposició amb els territoris incorporats posteriorment al ducat, que formen la Baixa Normandia.
[edita] Història del ducat
Inicialment la capital va ser la ciutat de Rouen. Posteriorment, després de l'expansió del ducat cap a l'oest, la capital va ser traslladada a Caen.
En el 928 s'afegixen els comtats de Évreux, d'Hiémois i de Bessin.
En 931-934, Guillemo I Espasa Llarga, fill de Rollon, incorpora els territoris de Cotentin i Avranchin.
Al 933 s'incorporaren les Illes Anglonormandes, situades en el Canal de la Mànega.
Al 1066, Guillem el Conqueridor va derrotar a Harold II, rei saxó d'Anglaterra a la Batalla de Hastings, essent coronat rei amb el nom de Guillem I d'Anglaterra.
Després de la conquesta normanda les relacions polítiques entre els anglonormands i França es complicaren, ja que els primers seguien conservant les seves possessions a Normandia com a vassalls que havien jurat fidelitat al rei de França, però al mateix temps tenien una relació d'igualtat al ser de reis d'Anglaterra.
Així doncs, a la dècada de 1150, amb la creació de l'Imperi Angeví, els normands controlaven la meitat de França i la totalitat d'Anglaterra, minvant així el poder de França. No obstant això, tècnicament, els normands seguien essent vassalls del rei francès.
Alguns experts consideren que la conquesta normanda va suposar l'estancament cultural i econòmic d'Anglaterra durant gairebé els 150 anys següents ja que els reis d'Anglaterra van preferir governar des de ciutats com Rouen i van concentrar tot el seu interès en les seves possessions continentals que els resultaven més lucratives. Per contra, uns altres consideren que els Ducs-reis normands van descuidar els seus territoris continentals, on en teòricament havien de seguir servint homenatge als reis de França per a d'aquesta manera centrar-se en la consolidació de la seva sobirania sobre Anglaterra. L'esforç econòmic i humà empleat en la construcció de catedrals, castells i l'administració dels nous territoris va suposar una certa negligència de les necessitats de Normandia, guanyant-se l'antipatia de la noblesa local i afeblint el control normand a les fronteres del territori, mentre que al mateix temps els reis de França seguien augmentant el seu poder.
El ducat fou governat com una part més del regne anglo-normand fins el 1204, quan Felip II de França va conquerir la part continental del mateix. Això va provocar una divisió dels normands del continent entre els partidaris de la monarquia francesa i els de la monarquia anglonormanda.
Durant la Guerra dels Cent Anys, els reis d'Anglaterra van intentar recuperar les seves possessions a França.
Al 1259, en virtut del Tractat de París, la major part del territori va passar a pertànyer a França, però les Illes Anglonormandes situades al Canal de la Mànega van continuar formant part de la corona anglesa llevat de la Illa de Chausey.
Al 1789 la Revolució Francesa va suposar el final dels drets i privilegis històrics del Ducat i a l'any següent el territori de Normandia es dividí en cinc departaments.
[edita] Ducs de Normandia
Mentre que els seus predecessors rebien el títol de Jarl dels normands o Comte de Rouen, va ser Ricard II qui rebé per vegada primera el títol de Duc de Normandia.
Al 1204 el ducat fou annexionat a la corona pel rei de França Felip II. Els diferents reis anglesos van seguir pretenent els territoris del ducat fins a la signatura del Tractat de París al 1259. No obstant això, la corona anglesa va continuar dirigint les Illes anglonormandes del Canal de la Mànega.
En diverses ocasions el ducat va ser lliurat a algún membre de la família reial francesa. Felip IV de França el lliurà al seu primogènit, l'hereu al tron Joan II de França, i aquest al seu fill, el futur Carles V de França. Aquest el lliurarà al seu germà Lluís XI, més conegut pel seu títol de Duc de Berry. El Delfí Lluís Carles, segon fill de Lluis XVI de França, va rebre el reconeixement de Duc de Normandia abans de la mort del seu germà primogènit al 1789.
