Ducat de Friül
De Viquipèdia
El Ducat de Friül vas ser un dels grans ducat de la Llombardia. Va servir de 'paraxocs' entre Itàlia i els pobles Eslaus, tot i que, sovint, junt amb els ducats d'Spoleto, Benevento i Trento, Friuli intentava establir la seva independència de l'autoritat reial.
La província de Friül va ser la primera d'Itàlia que van conquerir els Llombards manats per Alboin l'any 568. Alboin va deixar el govern de la regió en mans del seu nebot, Gisulf I de Friül, al qual se li permetre escollir les famílies nobles amb les que es volia establir. L'emplaçament original es va situar entre els Alps Carnics pel nord i els Alps Julians per l'est, on l'accés era força difícil. Estava rodejat per l'Exarcat de Ravenna pel sud, on no va tenir accés al mar fins més endavant, i per una planícia que conduïa a Pannònia, un punt d'accés perfecte pels invasor com els Croates, els Avars, i posteriorment pels Hongaresos. El costat oest del territori va estar sense definir fins que posteriors conquestes van establir el Ducat de Ceneda, situat mes enllà del riu Tagliamento. Originalment la capital de la província va ser Aquileia, però la capital Llombarda de Friül va ser Forum Julii, actualment Friül.
L'any 615 es va conquerir Concordia (situada l'actual suïssa) i el 642 Opitergium (actual Oderzo). D'aquest forma els ducs van estendre la seva autoritat cap el sud en contra del Exarcat de Ravenna. L'any 663, la capital va ser conquerida pels Avars per un breu període de temps, ja que Grimoald I de Benevento no va trigar en recuperar-la. Després del setge de Pavia l'any 774, Carlemany va permetre a Hrodgaud de Friül conservar el ducat, el qual va continuar sota el poder dels Francs fins l'any 828, moment en que es va dividir en comtats i va desaparèixer. Posteriorment es van tornar reunir sota Marca de Friül l'any 846.
[edita] Veure també
[edita] Enllaços externs
- Pau el Diaca. Historia Langobardorum. Translated by William Dudley Foulke. University of Pennsylvania: 1907.
- Hodgkin, Thomas. Italy and her Invaders. Clarendon Press: 1895.
