Dona amb una flor

De Viquip??dia

Dona amb una flor

Paul Gauguin, 1891

pintura a l'oli, 70,5 ?? 46,5 cm

Ny Carlsberg Glyptotek, Copenhaguen

Dona amb una flor (t??tol original en tahiti?? Vahine no te Tiare) ??s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1891 a Tahit??. Es conserva a la Ny Carlsberg Glyptotek de Copenhaguen. Es coneix per la refer??ncia n??m. 420 del cat??leg de Wildenstein.

El t??tol original vol dir literalment ??dona de la flor??, per?? Gauguin ho va traduir com La femme ?? la fleur.^[1]

Gauguin feia poc que havia arribat per primer cop a Tahit?? i desitjava fer el retrat d'una tahitiana, atret per l'enigm??tic somriure. La model ??s una de les seves ve??nes que en un primer moment s'hi va negar. Per?? poc despr??s es va presentar mudada amb un vestit colonial que havien introdu??t els missioners francesos. A l'orella portava una flor tal com ??s tradicional, una tiara (gardenia tahitensis), la flor nacional de Tahit?? usada tamb?? per perfumar.

Gauguin descriu la model en el seu llibre Noa Noa, comparant-la amb l'obra de Rafael:

??No era gaire bufona, ben mirat, segons les regles europees de l'est??tica. Per?? era guapa. Tots els trets li conferien una harmonia rafaelesca en la trobada de les corbes, i la seva boca havia estat modelada per un escultor que parla totes les lleng??es del pensament i el bes, de l'alegria i el patiment. [...] El seu front, molt noble, recordava, per unes l??nies real??ades, aquella frase d'Edgar Allan Poe: "No hi ha bellesa perfecta sense una certa singularitat en les proporcions". I la flor que tenia a l'orella escoltava el seu perfum.??^[2]

Gauguin es sentia satisfet de reflectir alhora la por i el plaer; la malenconia i la passivitat barrejades amb una passi?? continguda.

El fons, vermell i groc, est?? decorat amb unes flors estilitzades, tal com ja havia fet pr??viament en l'Autoretrat amb retrat de Bernard. L'efecte decoratiu d??na equilibri a la composici??. El fons groc serveix per ressaltar el color torrat de la cara de la dona. El quadre ??s una mostra de les difer??ncies culturals: el refinament de la civilitzaci?? contra la dignitat amb naturalitat encara que encotillada en un vestit imposat quan, paradoxalment, el pintor havia adoptat el tradicional pareo tahiti??.

Va ser el primer retrat tahiti?? que va enviar a Europa. Gauguin va escriure al seu amic Monfreid que certament es podria vendre b?? com una cosa completament nova.^[3]

[edita] Refer??ncies