[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Domini d'Internet - Viquipèdia

Domini d'Internet

De Viquipèdia

Els dominis d'Internet són noms de servidors que poden ser fàcilment recordats que s'assignen paral·lelament a una o més adreces IP. L'assignació, però, no és fixa: els noms poden moure's a una altra localització de la topologia d'Internet amb una altra adreça IP.

Taula de continguts

[edita] Format

Els dominis s'escriuen en els formats: b.a, c.b.a, d.c.b.a... En un nivell estricte caldria acabar-los en un darrer punt (b.a.). Cadascun dels segments (a, b...) és anomenat "etiqueta" (label). Les etiquetes de més a la dreta són d'un conjunt determinat, formats només per caràcters alfabètics. Les altres etiquetes, típicament, són formades per lletres, xifres i guions, però no poden començar per guions ni estar formades només per xifres. Darrerament s'han canviat les normes en alguns subdominis i s'accepten caràcters fora de l'alfabet llatí estricte, però són simplement redireccions a adreces estàndard que els codifiquen. En els noms de domini les majúscules i minúscules són considerades iguals, de manera que Domini.com és el mateix que dOMINI.COM.

[edita] Els dominis d'Internet i les adreces IP

Per mitjà dels servidors de nom de domini DNS, un nom de domini es correspon a una adreça d'Internet que s'identifica per seqüències numèriques del tipus 222.222.222.222. (notació de quatre xifres amb valors que poden anar de 000 al 255 i separades per un punt) que respon a la situació física de l'ordinador on resideixen i des d'on es faciliten els continguts vinculats al domini. Per exemple en lloc de recordar l'adreça IP "145.97.39.155", és més fàcil recordar el domini: www.wikipedia.org.

Un nom de domini pot correspondre a diverses adreces ip (propietat sovint usada per a balancejar càrregues) i diversos noms de domini poden correspondre a una única adreça ip.

wikipedia.org és (a data 21 de maig de 2006):

207.142.131.210
207.142.131.246
207.142.131.236
207.142.131.204
207.142.131.248
207.142.131.235
207.142.131.214
207.142.131.213
207.142.131.202
207.142.131.203
207.142.131.206
207.142.131.245
207.142.131.247
207.142.131.205

i l'adreça 145.97.39.155 és apuntada, com a mínim (a data 21 de maig de 2006) per:

ca.wikipedia.org.
da.wikipedia.org.
de.wikipedia.org.
es.wikipedia.org.
fr.wikipedia.org.
rr.wikimedia.org.
rr.knams.wikimedia.org.

[edita] Nivells dels dominis

Existeixen dominis de primer i de segon nivell i és poden formar a partir d'aquestos tants nivells com calgui:

  • Els dominis de primer nivell són administrats per un registre centralitzat als Estats Units, conegut per les seves sigles en anglès: ICANN (Corporació d'Internet per l'Assignació de Noms i Nombres). Aquest organisme assigna un domini de primer nivell territorial a cada un dels estats independents del món, d'acord a la llista d'estats reconeguts per les Nacions Unides. També assigna els dominis genèrics de tres lletres, per exemple el domini .org a l'adreça wikipedia.org. Determinats col·lectius tenen la pretensió d'obtenir de l'ICANN dominis més específics i privatius. Per exemple el domini de primer nivell .eu per la Unió Europea o també el recentment aprovat .cat per la llengua i cultura catalanes. Els dominis de primer nivell també són anomenats dominis d'alt nivell.
  • Els dominis de segon nivell són administrats –per delegació de l'ICANN- a cada estat que posseeixi un domini de primer nivell registrat. Estan formats per dues o més lletres i s'escriuen immediatament al davant del codi de domini de primer nivell, separat d'aquest per un punt. Per exemple a l'adreça nnnn.co.jp, el .co (de comercial) és un domini de segon nivell, i .jp és un domini de primer nivell.
  • Els dominis de tercer nivell (i la resta de nivells) són generalment utilitzats per reconduir una petició web a una màquina determinada. Per exemple si es connecta a "google.com", automàticament la petició web s'envia a la màquina anomenada "www". Per això és exactament el mateix posar "google.com" que "www.google.com". En canvi si posem l'adreça "images.google.com", la màquina d'entrada "google.com" reenvia la petició web a la màquina anomenada "images".

[edita] Els dominis de primer nivell

Vegeu l'article principal: domini de primer nivell

Les últimes lletres, després de l'últim "punt" del domini d'Internet s'anomenen "dominis de primer nivell" (top-level domains). Els dominis de primer nivell es divideixen en dos grups: dominis de primer nivell genèrics i dominis de primer nivell nivell territorials.

[edita] Dominis genèrics

Vegeu l'article principal: domini de primer nivell genèric

Els dominis de primer nivell genèrics identifiquen el tipus de contingut de les pàgines vinculades al domini o les característiques de l'organització o l'empresa que ha comprat el domini. Atès que hi ha dominis genèrics sense necessitat de patrocini, una designació genèrica no garanteix que el contingut correspongui a les característiques que identifiquen aquest domini.

Els principals dominis genèrics són:

.cat - Per a la llengua i la cultura catalanes
.com - Organitzacions comercials
.net - Estructures de la xarxa Internet
.org - Organitzacions d'una altra mena (sovint sense ànim de lucre o religioses)
.edu - Educació
.info - Agencies d'informació
.int - Organitzacions internacionals (e.g. ONU)
.biz - Negocis
.mil - Militar
Dominis de primer nivell genèrics
No patrocinats  .biz  .com  .edu  .gov  .info  .int  .mil  .name  .net  .org
Patrocinats  .aero  .cat  .coop  .jobs  .mobi  .museum  .pro  .tel  .travel
Infraestructura  .arpa  .root
En fase inicial  .asia
Proposats  .berlin  .bzh  .cym  .gal  .geo  .kid  .kids  .lat  .mail  .nyc  .post  .sco  .web  .xxx
Esborrats/Retirats  .nato
Reservats  .example  .invalid  .localhost  .test
Pseudo-dominis  .bitnet  .csnet  .ip  .local  .onion  .uucp

Vegeu també: Dominis de primer nivell territorials


[edita] Dominis territorials

Vegeu l'article principal: domini de primer nivell territorial

Els dominis territorials identifiquen la localització on s'ha contractat el domini, generalment assignat a estats independents encara que no necessàriament han de coincidir amb la ubicació del propietari que els contracta. Els dominis territorials es refereixen a països (format per dues lletres, segons el codi ISO). Alguns exemples:

.es - Espanya
.it - Itàlia
.fr - França
.de - Alemanya
.nl - Països Baixos
.jp - Japó
.au - Austràlia
.tr - Turquia


Dominis de primer nivell territorials
Actius:  .ac  .ad  .ae  .af  .ag  .ai  .al  .am  .an  .ao  .aq  .ar  .as  .at  .au  .aw  .ax  .az  .ba  .bb  .bd  .be  .bf  .bg  .bh  .bi  .bj  .bm  .bn  .bo  .br  .bs  .bt  .bv  .bw  .by  .bz  .ca  .cc  .cd  .cf  .cg  .ch  .ci  .ck  .cl  .cm  .cn  .co  .cr  .cu  .cv  .cx  .cy  .cz  .de  .dj  .dk  .dm  .do  .dz  .ec  .ee  .eg  .er  .es  .et  .eu  .fi  .fj  .fk  .fm  .fo  .fr  .ga  .gd  .ge  .gf  .gg  .gh  .gi  .gl  .gm  .gn  .gp  .gq  .gr  .gs  .gt  .gu  .gw  .gy  .hk  .hm  .hn  .hr  .ht  .hu  .id  .ie  .il  .im  .in  .io  .iq  .ir  .is  .it  .je  .jm  .jo  .jp  .ke  .kg  .kh  .ki  .km  .kn  .kr  .kw  .ky  .kz  .la  .lb  .lc  .li  .lk  .lr  .ls  .lt  .lu  .lv  .ly  .ma  .mc  .md  .mg  .mh  .mk  .ml  .mm  .mn  .mo  .mp  .mq  .mr  .ms  .mt  .mu  .mv  .mw  .mx  .my  .mz  .na  .nc  .ne  .nf  .ng  .ni  .nl  .no  .np  .nr  .nu  .nz  .om  .pa  .pe  .pf  .pg  .ph  .pk  .pl  .pm  .pn  .pr  .ps  .pt  .pw  .py  .qa  .re  .ro  .ru  .rw  .sa  .sb  .sc  .sd  .se  .sg  .sh  .si  .sk  .sl  .sm  .sn  .sr  .st  .sv  .sy  .sz  .tc  .td  .tf  .tg  .th  .tj  .tk  .tl  .tm  .tn  .to  .tr  .tt  .tv  .tw  .tz  .ua  .ug  .uk  .us  .uy  .uz  .va  .vc  .ve  .vg  .vi  .vn  .vu  .wf  .ws  .ye  .yt  .yu  .za  .zm  .zw

Reservat/sense assignació:  .eh  .kp  .me.rs       Designat/sense utilització:  .bv  .gb   .sj  .so  .um       En procés d'eliminació:  .tp   .su  .yu     Esborrat/retirat:   .cs  .dd  .zr

Vegeu també:  Domini de primer nivell genèric