Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Dom??nec Terradelles - Viquip??dia

Dom??nec Terradelles

De Viquip??dia

Dom??nec Terradelles (Barcelona, 13 de febrer del 1713 ??? Roma, 20 de maig del 1751), va ser el m??s gran compositor d'??pera catalano-itali?? del segle XVIII. Internacionalment ??s conegut tamb?? pels noms Domenico Terradeglias i Domingo Terradellas[1].

Taula de continguts

[edita] Biografia

Dom??nec Miquel Bernab?? Terradelles va n??ixer en una fam??lia pagesa. Va ser escol?? i reb?? les primeres ordes clericals a la Catedral de Barcelona i, molt probablement, hi fou deixeble de Francesc Valls. Amb dinou anys s'establ?? a N??pols, on perfeccion?? els seus estudis al Conservatorio dei Poveri di Ges?? Cristo (1732-1740) amb Francesco Durante i Gaetano Greco. Al cap de poc, el 1736, estrena a N??pols la seva primera obra, l'oratori Giuseppe riconosciuto. El 1739 present?? l'oratori Ermenegildo martire i Astarto, la seva primera ??pera i, l'any seg??ent, la seva obra c??mica Gli intrighi dell?? cantarine . L'??xit de La Merope (1743) propici?? que el cardenal Acquaviva, a qui ja havia dedicat la Cerere el 1740, aconsegu??s que el contractessin (1743-1745) com a mestre de capella a l'esgl??sia de Santiago de Roma (San Giacomo degli Spagnuoli). En els dos anys que hi treball?? compongu?? gran quantitat de m??sica sacra, fins que hagu?? de plegar del c??rrec per problemes personals.

Els anys 1746 i part del 1747 visqu?? a Londres, on fou nomenat director del King's Theater, i hi present?? amb ??xit les ??peres Annibale in Capua, Mitridate i Bellerofonte. Despr??s d'un breu pas per Brussel??les, feu una breu estada a Par??s. All?? hi conegu?? l'??pera francesa (que no li agrad?? gens), Rameau i Rousseau, que l'elogi?? en "Lettre sur la musique fran??aise"[2]. Ja de tornada a It??lia, el 1750 estren?? a Tor?? Didone abbandonata i a Ven??cia Imeneo in Atene. Establert a Roma, el 1751 present?? Sesostri, re d'Egitto, potser la seva millor obra. Mor?? poc despr??s, amb trenta-vuit anys; la forma i causes de la seva mort han donat origen a una certa llegenda negra [3].

Se li atribueixen una dotzena d'??peres serioses i un parell de c??miques, estrenades en els m??s prestigiosos teatres de l'??poca. A m??s, va compondre m??sica sacra d'estil italianitzant quan va exercir de mestre de capella a Roma (misses, psalms, motets, un Te Deum), i a Brussel??les es conserven alguns motets que hi va compondre en la seva breu estada. ??s considerat com un dels representants m??s significatius de l'Escola de N??pols i com una de les figures clau en l'evoluci?? de l'??pera envers el classicisme, juntament amb autors com Niccol?? Jommelli, David P??rez o Johann Adolf Hasse.

[edita] Obres

  • Annibale in Capua (1746), ??pera de tipus pasticcio, amb m??sica co-escrita amb Johann Adolf Hasse, Giovanni Battista Lampugnani i Pietro Domenico Paradies, llibret de Francesco Vanneschi. Estrenada el 4 de novembre al King's Theatre (Haymarket) amb assist??ncia del rei Jordi II
  • Artaserse (1744), ??pera en tres actes amb llibret de Pietro Metastasio. Estrenada a Ven??cia [4]
  • Artemisia (1740)
  • Astarto (1739), ??pera, estrenada a Roma
  • Bellerofonte (1747), ??pera amb llibret de Francesco Vanneschi
  • Cerere (1740)
  • Didone abbandonata (1750), ??pera amb llibret de Pietro Metastasio, estrenada a Tor??
  • Ermenegildo, martire (1739), oratori per a solistes, cor i acompanyament instrumental, estrenat a N??pols
  • Giuseppe riconosciuto (1736), oratori en tres actes per a solistes, cor i acompanyament instrumental, amb llibret de Pietro Metastasio
  • Gli intrighi dell?? canterine (1740), ??pera c??mica
  • Imeneo in Atene (1750), ??pera amb llibret de Silvio Stampiglia, estrenada a Ven??cia
  • Issipile (1741)
  • Merope (1743), ??pera en tres actes, amb llibret d'Apostolo Zeno i H. Tagliazuchi, estrenada a Roma. Ha estat editada per Robert Gerhard, i representada per primer cop modernament a Barcelona el 1955
  • Mitridate (1746), ??pera amb llibret de Francesco Vanneschi
  • Nocturna Procella, motet
  • Plaudite populi, motet
  • Romolo (1740), juntament amb Gaetano Latilla
  • Salm a 5 veus, conservat a l'arxiu musical del Santuari d'Arantzazu
  • Semiramide riconosciuta (1746)
  • Sesostri, re d'Egitto (1751), ??pera amb llibret d'Apostolo Zeno i Pietro Pariati, es va estrenar a Roma i a Barcelona (1754)

[edita] Bibliografia

  • Hasse, Lampugnani, Terradeglias, Paradies The favourite songs in the opera call'd Anibale in Capua London: I. Walsh, 1746
  • Dom??nec Terradellas; llibret de Pietro Metastasio, traducci?? de Manel Forcano Artaserse: Ven??cia 1744, ??pera s??ria en tres actes Barcelona: Festival d'estiu de Barcelona Grec 98, 1998
  • Terradellas; F. Vanneschi The favourite songs in the opera call'd Bellerofonte London: I.Walsh, 1747
  • Domenico Terradellas detto lo Spagnolo La Cerere : componimento per musica da cantarsi nel giorno natalizio della sagra real maest?? di Carlo Borbone r?? delle due Sicilie &c. per comandamento dell'eminentissimo e reverendissimo principe il signor cardinale d. Trojano Acquaviva d'Aragona Roma: Komarek, 1740
  • Terradellas; Pietro Metastasio Didone Torino: P.G.Zappata, 1750
  • Domingo Miguel Barnabas Terradellas Dudici Arie et due Duetti... London: I. Walsh, 1747
  • Dom??nec Terradellas ; revisi?? i edici??, Josep Dolcet i Ignacio Yepes Giuseppe riconosciuto : oratori en tres actes Barcelona: Trit??, 1996
  • Domingo Terradellas; transcripci??, revisi?? i introducci?? de Robert Gerhard La Merope: ??pera en tres actos Barcelona: Biblioteca Central, 1951
  • Terradellas, F. Vanneschi The favourite songs in the opera call'd Mitridate London: I. Walsh, 1746
  • Domenico Terradellas; introducci?? de Howard Mayer Brown Sesostri New York: Garland, 1978. Edici?? facs??mil
  • Domingo Terradellas Sesostri Re de Egitto (Sesostris Rey de Egypto) Barcelona: P. Campins, 1754


  • Kenneth H. Groeppe Form and style in the arias of Domingo Terradellas Tesi doctoral in??dita de l'universitat de Louisville, als Estats Units (1968)
  • Joseph Rafael Carreras i Bulbena Dom??nech Terradellas, compositor de la XVIII cent??ria Barcelona: Imp. Alt??s, 1908

[edita] Enlla??os

[edita] Notes

  1. ??? De fet, Dom??nec Terradelles ??s la forma normalitzada en catal??. En obres de refer??ncia i a Internet es pot trobar moltes combinacions de les tres formes del nom i les tres del cognom
  2. ??? Lettre sur la musique fran??aise (1743) "....Le musicien, passant brusquement d'un ton ou d'un mode ?? un autre, et supprimant, quand il le faut, les transitions intermediaires et scolastiques, sait exprimer les r??ticences, les interruptions, les discours entrecoup??s, qui son el langages des passions imp??tueuses, que el bouillant M??tastase a employ?? si souvent, que les Porpora, les Galuppi, les Cocchi, les Jumella , les P??rez, les Terradeglias, on su rendre avec succ??s, et que nos po??tes lyriques connoissent aussi peu que nos musiciens....". Vegeu-ne el text complet a [1]
  3. ??? Segons Carreras i Bulbena (que reprodueix la partida de defunci??, vegeu la bibliografia) el compositor mor?? el 21 de maig, havent rebut els Sants Sagraments, i fou enterrat a l'esgl??sia de San Laurencii in Lucine. 50 anys m??s tard, per??, l'Allgemeine Musikalische Zeitung del 12 de mar?? del 1800 afirm?? que el cad??ver de Terradelles havia estat tret del T??ber despr??s que el compositor Niccol?? Jommelli l'hagu??s fet occir a ganivetades; la causa de l'atac hauria estat l'enveja professional perqu?? l'??pera del difunt tenia m??s ??xit que la pr??pia. Cap music??leg seri??s avala aquesta teoria. Sense poder-ho contrastar amb documentaci?? de l'??poca, seria possible imaginar-se, tal volta, que uns bergants podrien haver assaltat Terradelles i llan??at al riu; rescatat encara amb vida, hauria mort al llit. Tamb?? s'ha esmentat la possibilitat d'un suicidi.
  4. ??? Vegeu una an??lisi molt completa de l'obra en el context de l'??poca a la plana de la Real Compa????a ??pera de C??mara de Barcelona