Dolors Monserdà i Vidal

De Viquipèdia

Dolors Monserdà i Vidal ( Barcelona 1845 -­ 1919) escriptora, signava normalment Dolors Monserdà de Macià. Era germana del pintor Enric Monserdà i Vidal (1850 – 1926), i la seva filla va estar casada amb l'arquitecta modernista Josep Puig i Cadafalch.

Va escriure en castellà fins el 1875, i a partir de llavors en català. Participà assíduament als Jocs Florals, on fou premiada el 1878, el 1882 i el 1891. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals, el 1909.

Col·laborà també a la premsa, especialment a "La Renaixença" i a la revista Feminal.

Una de les seves amistats més influents va ser la també escriptora Maria Josepa Massanés, sobre la vida de la qual publicaria una biografia. Fou una impulsora d'obres de caràcter social i feminista, al costat de Carme Karr i Alfonsetti. Considerava que el paper de la dona burgesa era el de protegir, mitjançant l'actuació personal i la de centres adequats, la dona treballadora, tant per motius humanitaris i moralitzadors com, especialment, per evitar la radicalització de les seves postures. Destaquen d'aquesta època els articles sobre la participació femenina a la Setmana Tràgica. Va crear el Patronat d'Obreres de l'Agulla, i escrigué els llibres Estudi feminista (1909) i Tasques socials (1916), entre altres.

[edita] Obres

Les seves poesies foren recollides a:

• Poesies Catalanes (1888)
• Poesies (1911)

Noveles:

• La Montserrat, 1893. (Ed. actual: Madrid, Editorial Bruño, 1994)
• La família Asparó, 1900.
• La fabricanta, 1904. (Ed. actual: Barcelona, Edicions de l'Eixample, S.A., 1991)
• La Quitèria, 1906.
• Del món, 1908. (Ed. actual: Barcelona, La sal, Edicions de les Dones, 1983)
• Maria-Glòria, 1917.
• Buscant una ànima, 1919.

Teatre:

• Sembrad y cogeréis, 1874.
• Teresa o un jorn de prova, 1876.
• Amor mana, 1913.

Crítica literària o assaig:

• Estudi feminista, (Orientacions per a la dona catalana), Barcelona, Miquel d'Esplugues, 1909.
• Biografia de Na Josepa Massanés i Dalmau, Ajuntament Constitucional de Barcelona, 1915.
• Tasques socials, Barcelona, 1916.