Carme Karr i Alfonsetti

De Viquip??dia

Carme Karr i Alfonsetti (Barcelona, 16 de mar?? de 1865 ??? 29 de desembre de 1943) fou periodista, escriptora, feminista, music??loga i publicista.

Taula de continguts 1 Biografia 2 Obres 3 Bibliografia 4 Enlla??os externs 5 Fotografies 6 Cites

[edita] Biografia

De mare italiana (morta quan Carme Karr era una nena i criada per la seva dida, que en fou la madrastra) i pare franc??s (enginyer metal??l??rgic), neboda del novel??lista Alphonse Karr, es cas?? amb Josep Maria de Lasarte i de Janer (1890) i tingueren quatre fills: Montserrat, Joan Alfons, Paulina i Carme. Est?? enterrada al Cementiri de Montju??c (Barcelona).

Va ser una de les promotores m??s avan??ades del feminisme catal?? de principi del segle XX, com Dolors Monserd??, amb qui col??labor??. El seu feminisme, que advocava per dotar les dones d'eines que les capacitessin tant per a l'exercici d'una professi?? com per a la igualtat de drets, va quedar ??mpliament exposat a Feminal -suplement de La Il??lustraci?? Catalana-, revista que dirig?? des de 1907 fins al 1917 i on tamb?? signava amb el pseud??nim Joana Romeu. Tamb?? va col??laborar al Diario de Barcelona, La Veu de Catalunya, Or i Grana, (1906-1907, on defens?? la causa de Solidaritat Catalana), Orfena (1916-17), La Mainada (1922-23), La Actualidad, D??a Gr??fico i Las Provincias de Val??ncia, de vegades amb el pseud??nim de X??nia, que feia al??lusi?? al X??nius d'Eugeni d'Ors, amb qui polemitz?? a "Joventut".

El 1902 public?? a Joventut les primeres narracions signades amb el pseud??nim L'Escardot i Una liceista, a les quals seguirien els reculls en prosa Volves, 1906, i Clix??s, 1906, la seva millor obra, novel??la centrada en la problem??tica de la dona de la mitjana burgesia, i les obres teatrals Un raig de sol, 1908; Els ??dols, 1911; Caritat, 1918. Altres obres seves s??n la novel??la La vida de Joan Franch, 1912 (premiada als Jocs Florals amb la Copa del Consistori i editada per "Lectura Popular"), i les de narrativa infantil, Contes de l'??via (1934), Garba de contes (1935), El libro de Puli (1942), Nick (conte de mitjanit) (1931), Cuentos a mis nietos (1932) i un llarg etc??tera.

Va ser impulsora i presidenta tant del Comit?? Femen?? Pacifista de Catalunya, organitzaci?? antibel??licista creada el 1915, com d'Acci?? Femenina (1921), i de la Llar (1913), primera resid??ncia per a una ampliaci?? d'estudis de professores i estudiantes i Escola de la Dona. Tamb?? reclam?? el dret de pares i mares de fam??lia a intervenir en l'ensenyament a les escoles, i a formar part de juntes d'inspecci??.

Tingu?? una actuaci?? destacada -especialment com a conferenciant (va ser la primera dona a parlar a l'Ateneu Barcelon??s)- tant en la defensa del millorament (exigint el dret a vot, reinvindicaci?? que va fer arribar al president Maci??) com de la modernitzaci?? de l'ensenyament de les dones, que els permet??s de treballar al mateix nivell que els homes i els don??s un substrat cultural prou important com en la reivindicaci?? del dret de vot de les dones; a m??s, reivindicava el dret de les dones soles a ser aut??nomes, a tenir una funci?? social i un lloc ??til en la societat; per a les dones treballadores, reclama una borsa de treball, escoles de treball realment professionalitzadores i mutualitats per encarar el tracte laboral discriminatori basat en la maternitat. Va dirigir el Pavell?? de la Dona a l???Exposici?? Universal del 1929, on mostrava la feina de dones de tota Espanya i intentava desfer prejudicis de l'??poca.

Molt afeccionada a la m??sica, f??u con??ixer un cert nombre de can??ons, per a una veu i piano, compostes per ella sobre versos de diferents autors, especialment d'Apel??les Mestres; el text dels Goigs de la Mare de D??u de Pompeia fou el seu obsequi als caputxins.

La Generalitat de Catalunya va instituir els premis memorial Carme Karr per a la igualtat d'oportunitats home-dona en els mitjans de publicitat i d'informaci?? period??stica catalans. Se li ha dedicat un carrer a Sarri?? (Barcelona), Montgat, Sant Vicen?? de Castellet i Sant Quirze del Vall??s. Durant molts anys resid?? al carrer de la Duquessa d'Orleans 17 a Sarri?? (Barcelona). A Sarri?? tamb?? li han dedicat una de les sales de la Casa Orlandai. Ha estat seleccionada com a candidata a persona m??s s??via de Catalunya, en l?????mbit de les humanitats, entre 25 persones, a iniciativa de l???organitzaci?? Capital de la Cultura Catalana, i ha estat votada com un dels 5 finalistes en aquest apartat.

[edita] Obres

Novel??la

• De la vida d'en Joan Franch. Barcelona: Il??lustraci?? Catalana, Lectura popular biblioteca d'autors catalans 53, 1913.
• La Fi del Lliure. Barcelona: l'Aven?? Grafic, La novel??la d'ara 77, 1924.

Narrativa breu

• Bolves: quadrets. [pseud. L'Escardot] (pr??leg de Llu??s Via). Barcelona: L'Aven??, Biblioteca popular de L'aven?? 52, 1906.
• Clix??s: estudis en prosa. [pseud. L'Escardot] Barcelona: Joventut [Fidel Gir??], 1906. Barcelona. 268 p. ; 8?? mlla. (reedici?? en curs per Edicions La Guineu)
• Por la dicha. Barcelona: Publicaciones Mundial, Col??lecci??: La novela femenina; any 1, n. 22; 1925.

Narrativa infantil i juvenil

• Nick: conte de mitja nit (amb il??lustracions de Lola Anglada). Barcelona: Caixa de Pensions per a la Vellesa i d'Estalvis, Obra de Peevisi??, Cultura i Benefici??ncia, 1931.
• Cuentos a mis nietos (amb l??lustracions de Rosario de Velasco). Burgos: Hijos de Santiago Rodriguez, 1932.
• Contes de l'??via (amb il??lustracions de Maria i Clotilde Cirici Pellicer). Barcelona: Llibreria Bonavia, 1934.
• Garba de contes. Girona: Dalmau Carles, Pla Editors, 1935.
• El libro de Puli; amb il??lustracions de Mariona Lluch. Barcelona : Ars, 1942.

Teatre

• Un raig de sol, 1908 (com??dia).
• Els ??dols: quadre en un acte y en prosa. Barcelona: Bartomeu Baxarias, col. De tots colors, 1911.
• Caritat, 1918.

Cr??tica liter??ria o assaig

• Cultura femenina. Estudi i Orientacions. Barcelona: L'Aven??, 1910. Confer??ncies donades en l'"Ateneu Barcelon??s" els dies 6, 13 i 20 d'Abril de 1910.
• (Co-autora) Educaci??n Femenina, Ciclo de conferencias desarrolladas en el Ateneo Barcelon??s, D??as 31 de enero y 1,3, 4 y 5 de febrero de 1916, Ed.Librer??a Parera, Barcelona.
• La Llar (el Hogar): resid??ncia d'estudiantes i professores i Escola de la Dona a Barcelona. Barcelona : Impremta La Renaixensa, 191?. Opuscle informatiu de les condicions d'estada. "Subvencionat en sa fundaci?? per l'Excm. Ajuntament i per particulars. Presidit per la Seren??ssima Sra. Infanta Da. Pau de Borb??, princesa de Baviera. Fundat i dirigit per Da. Carme Karr desde primers de l'any 1913".

Partitures

• Cansons [sic]; lletra de Apel??les Mestres. Barcelona?: ca. 1903. Cont??: Preludi de primavera i Cans?? trista.
• La Mort del rossinyol, 1903
• Las Aranyas, 1903
• Flors d'escardot can??ons catalanes, 1907. Barcelona (Rambla de S. Jos??, 29) : Sindicato Musical Barcelon??s Dotesio, cop. 1907

1 partitura (15 p.). Amb lletra - Cant i piano. Contingut: Can??o de la tarda / poesia d'Apel??les Mestres ; Can??o d'esperan??a / poesia de Marian Aguil?? ; Can??o d'abril / poesia d'Apel??les Mestres ; Vesprada / poesia d'Apel??les Mestres ; Nota de tardor / poesia d'Apel??les Mestres ; La dida de l'infant / poesia d'??ngel Guimer??.

• Orqu??dea lieder para canto y piano, 1916
• La Non non dels papellons
• La filla de Maria
• La Mort de la Verge
• Tranzit. G??nere: Lied (sal??), 1906. Disposici?? partitura: 1 V, piano. Edici??: Ilustraci?? Catalana-Feminal, n?? 31-334, 31-X-1907.

[edita] Bibliografia

• AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr i Alfonsetti. Feminista : Escriptora" dins Josep M. Ballar??n i Monset, Josep M. Ainaud de Lasarte, Mari?? Busquets i Maria Guill??n i Selva: La nostra gent. Hist??ria de Catalunya : Vol. 3. El temps del modernisme. Esplugues de Llobregat: Plaza & Jan??s, 1988, p. 57-59
• AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr, escriptora i feminista" , Serra d'Or (Barcelona), n??m. 409, gener 1994, p. 20-23.
• AINAUD de LASARTE, Josep M.: "Carme Karr i Alfonsetti." (llibre en preparaci??, amb la col??laboraci?? de M??nica Pag??s)
• ARAG??, Narc??s-Jordi: "Carme Karr a la vila morta", Revista de Girona (Girona), n??m. 166, setembre-octubre 1994, p. 6.
• ARNAU, Carme: "El feminisme a l???Ateneu Barcelon??s i a ??Feminal??: Carme Karr" , Serra d'Or (Barcelona), n??m. 561, setembre 2006.
• ARNAU, Carme: "Carme Karr i Feminal" , Revista de Catalunya (Barcelona), n??m. 221, octubre 2006, p. 85-96.
• BABRA BLANCO, Antoni. "Estudi de la cultura femenina segons Carme Karr, dins el catolicisme social de la primeria del segle XX." Barcelona, Facultat de Teologia de Catalunya. Separata de: Revista catalana de Teologia ; n??m XXX/1, (2005) P. 156-183.
• EDO, Pepa: "Dones i ciutat a la Barcelona del segle XX", 2004. Tesi UAB.
• PANCH??N, Carme i GONZ??LEZ-AG??PITO, Josep: "Carme Karr i el feminisme com a problema d'educaci?? social" dins Pilar Heras i Conrad Vilanou (ed): Pedagogia del segle XX en femen??. Barcelona: Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona, 2000, p. 31-36
• POLO, Irene: "La dona que treballa a l'Exposici??", Imatges. Setmanari gr??fic d'actualitats. (Barcelona), any1, n??m. 7, 23 de juliol 1930.
• PESSARRODONA, Marta: "Carme Karr Alfonsetti, la Ur-feminista catalana" dins Donasses. Barcelona: Destino, p. 22-31.
• TARROJA MARCO, Rosa: "Carme Karr: ut musica et poesis". Catalunya m??sica: Revista musical catalana, ISSN 1136-7458, N??m. 207, 2002, pags. 7-8.
• Historia y Vida n??m. 84. Extra. 1997.

Confer??ncies (Memorial Carme Karr a l'Ateneu Barcelon??s; enregistrament sonor):

• Teresa P??mies, "L'obra period??stica de Carme Karr: revista Feminal"; 24-2-1994.
• Mari??ngela Cerd??, "L'obra liter??ria de Carme Karr"; 3-3-1994.
• Isabel Segura, "El seu pensament feminista"; 21-3-1994.

[edita] Enlla??os externs

• Carme Karr i Alfonsetti a la web de l'Associaci?? d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC)
• Fons local de publicacions peri??diques digitalitzades, on es poden trobar tots els n??meros de Feminal i altres revistes on Carme Karr col??labor??, a la web de la Diputaci?? de Barcelona.
• ARCA Arxiu de Revistes Catalanes Antigues, on es poden trobar digitalitzades moltes refer??ncies a Carme Karr.
• Antoni Babra, "Estudi de la cultura femenina segons Carme Karr dins el catolicisme social de la primeria del segle XX" Revista Catalana de Teologia, 2005, Vol. 30, N??m. 1.
• Feminisme catal?? i presa de consci??ncia de les dones, per Mary Nash.
• A mes filles, LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL FINS A 1931.
• 1907-2007: 100 anys de Feminal, la primera revista feminista catalana Exposici?? itinerant organitzada per l'Institut Catal?? de la Dona, amb textos d'Isabel Segura.
• 1907-2007: 100 anys de Feminal, la primera revista feminista catalana Fullet?? de l'Exposici??

[edita] Fotografies

Carme Karr i Alfonsetti - de petita, amb la seva madrastra	Carme Karr i Alfonsetti - retrat per Llu??sa Vidal	Carme Karr i Alfonsetti - retrat	Carme Karr i Alfonsetti - retrat dedicat a la fam??lia Matheu 1909
Carme Karr i Alfonsetti - retrat amb les seves filles Carme i Paulina	Carme Karr i Alfonsetti - retrat amb el seu n??t Joan Ainaud	Carme Karr i Alfonsetti - retrat amb la seva filla Carme i els n??ts Josep Maria i Anna Ainaud	Carme Karr i Alfonsetti - Clix??s (prosa)
Carme Karr i Alfonsetti - Revista Feminal	Carme Karr i Alfonsetti - Els ??dols (teatre)	Carme Karr i Alfonsetti - Nick, conte de mitjanit	Carme Karr i Alfonsetti - Dedicat??ria a la seva primera besneta, Paulina Bigas i Balcells, del "Llibre de la Puli"
Carme Karr i Alfonsetti - Can???? de Juliol, publicada a la revista Feminal	Carme Karr i Alfonsetti - Cultura Femenina 1910	Carme Karr i Alfonsetti - T??mbola ben??fica de la revista Feminal 1908

[edita] Cites

- Carme Karr:

• "Los hombres no saben tratar a las mujeres. Son ego??stas; cuando saben que son amados, nos olvidan; no se dan cuenta de que la mujer necesita mas caricias del alma que del cuerpo".
• "No somos, como algunos creen, por ser feministas enemigas del hombre... pero somos enemigas de las injusticias de ciertas leyes, hechas por los hombres".
• "A mes filles.

En l'hort conventual, el maig ha esclatat en gaia brotada de violers i roses; i enfilades de camp??nules blaves branden llurs cabelleres verdes sota l'oreig primaveral. Sentors de natura fresca i rejovenida entra, pels finestrals oberts, dintre l'esglesieta blanca, encara flairosa de cal?? i pedra nova. Les monges, l'h??bit arremangat, les amples m??nigues recollides amb agulles, els vels creuats a l'esquena, escotorides i somrients, feinegen, traginant grans bra??ades de ciris verges i paneraces curulles de flors, per a guarnir l'altar. Amb el nou sol, ha de venir la Pasqua; i entre els grans murs tranquils de la santa casa, les col??legiales adolescents se senten vibrar el cor sota una fervorosa brotada d'amor i d'esperan??a. I en llurs somnis ansiosos, veuen a Jes??s -el bon i dol?? Jes??s de l'Evangeli- amb son somriure divinament tendre, estendre els bra??os com ales d'una au consoladors, dient a les animetes blanques que dem?? rebran el Pa dels ??ngels: "Deixeu que vinguin a mi els infants." (...) Passaran altres primaveres gemades, ardents estius, colorides i vibrants tardors, hiverns desolats i tempestuosos; vindran els onatges amargs i les tormentes negres; i entre els inevitables records, un d'ells portar?? una inefable llum de rep??s a l'esperit; i les tristors del present en seran minvades. Aquella recordan??a de Pasqua, de vels blancs i virginals corones -pura i sencera,- revindr?? a trav??s dels anys i de les asprors de la vida, servant perfums d'encens, de violers i de roses i camp??nules blaves, barrejats amb olors de cal?? fresca i de pedra novella... Benaventurada l'??nima que reveur??, aleshores, el bon Jes??s de l'Evangeli, amb son somriure divinament tendre i dol??, obrir els bra??os com ales d'una au consoladora, i sentir?? la veu d'amor dir-li aquestes paraules: "Veniu a mi, vosaltres, els pecadors, que hi trobareu miseric??rdia."

• "Bajo la impresi??n que tenemos de que los deberes del hombre son p??blicos, parecer??a que s??lo y exclusivamente privados deber??an ser los de la mujer; pero, ??podemos admitir que el reino de la mujer est?? encerrado entre los mueros del jard??n donde abren sus flores?". (Confer??ncia Ateneu Barcelon??s, 1916.)
• "??No es profundamente doloroso que en Espa??a exista a??n quien pueda creer que la soluci??n al problema femenino est?? ??nicamente en el convento cuando falla el matrimonio?" (Confer??ncia Ateneu Barcelon??s, 1916, p. 33).
• "Es poch dir -segons afirma el Poeta- que les petjades de la D??na no sols no destrueixen les flors, sin?? que ni les marceixen; cal que les flors neixin sota sos passos, per un miracle d'Amor y de Pietat, com un dia, en el faldar regal de la Santa Hongria, esclatavan les roses". Feminal, n??m. 107; 27 febrer 1916.
• (Clix??s, p. 225-231)

"Les d??u del mat?? han sonat. Al meu devant ha pujat al tramv??a la hermosa vehina que tot sovint ix al balc?? ab uns pentinadors blau de cel d'ample m??negues perdudes, la soperba cabellera rutilant mitj desfeta, tota daurada, fent al??ar en l'ayre'ls ulls als genets y vianants, atrets per aquella gaya taca viva. Perl vehinat se'n conten moltes de coses de la vehina nova. Es -diuen- andalu??a y viu ab un militar de certa edat que les males lleng??es creuen que no li es marit perque no m??s de tant en tant ve a passar uns d??es a casa seva. La dama es alta, ben plantada, de pit exuberant y caderes plenes; porta pel carrer uns trajos virolats en que hi domina sempre'l vermell, y grans pengerolls de bra??alets y cadenes. Son rostre ni es bonich ni joven??vol, per?? sota'ls barrets cridaners brilla una soperba cabeller d'or rogench que cau fins a les celles fosques en un gros cargolament, descobrint la nuca carnosa. T??'ls llabis prims y la boca desdibuixada, el nas menut, els ulls petits y poch dol??os, y demunt d'ells un plech del front contr??u les celles, treyent al visatge tota expressi?? de bondat. May l'havia vista tan d'aprop com avuy, a la meva vehina. El tramv??a es ple; ella y jo hem hagut de refugiarnos a la plataforma devantera, y durant tot el trajecte m'he saturat d'una forta olor d'ambre. De la vora he anat mirant un per un els plechs y els entredosos de la blusa de batista blanca, fresca y estufada, l'atrevit escot que transparenta la rosada carn, y maquinalment m'he deixat anar -per matar la estona- a comptar els botonets de nacre que tanquen la blusa al bell mitj de la opulenta esquena. Un, dos, quatre, set, nou, dotze, quinze... vint, vinticinch... Jes??s!... Vinticinch justos, tots igualets com gotetes d'??pal. Qu??na paciencia y quina feynada per cordar la bonica blusa ha de tenir la cambrera de ma vehina! El conductor d??na'l bitllet, els ulls fits en l'escot de la dama. Un jovenet lleig, esprimatxat -ab cara de consuntiu demunt d'un ample cercle de porcellana blanca y lluhenta, ab corbat?? de color caraba??a,- que sent l'escalf de les magn??fiques caderes, fa expressives ganyotes a un amich que, m??s sort??s qu'ell, ha trobat per seure tranquuilament un lloch prop de la porta. Dues d??nes del poble ab traces de marmanyeres, al costat de la dama la van detallant en silenci, movent les narines per ensumar la bona flayre. A la f?? una d'elles ensuma sorollosament, y, fent l'ullet a sa companya, diu ab una veu ronca: - Ay, filla! Sembla la Rambla de les Flors! Qu??nes fragancies!- Toth??m riu, menys un jove sacerdot d'aspecte distingit, que al trav??s de ses ulleres d'or guayta to??udament qulec??m d'invisible en l'horitz??. Y penso, entre mi, que la gent es ben dolenta y mal pensada. El tramv??a fa sa ruta, y casualment ma vehina y jo arrib??m fins al l??mit de la cursa. Al saltar en terra, la dama ensenya als quefes de parada y a un pobre ignocent centinella, dinte d'una envolada de batistes y valenciennes, un peu un poch gran y mitja pantorrilla ferma, elegantment cal??ats y emmitjats de color de canyella. Els quefes de parada riuen, dihent en castell?? un parell d'obscenitats que certament ou ma vehina, car passa a frech d'ells, y del centinella imb??cilment boca-badat. Mentres tant ella, movent voluptuosament les opulentes caderes, se pert entre'ls vianants del passeig. Y jo vaig fent la meva v??a, pensant altre cop que la dama no les mereix pas totes aquelles... opinions mal intencionades. Es la una. Ab les mans carregades de paquets espero resignadament el pas d'un tramv??a en que hi pugui trobar un lloch. A la f?? un s'atura complacent, y puch enquibirme a la plataforma. Hi ha prop meu algunes senyores, dretes, y l'interior es ple d'homes assentats, la major part d'ells en la for??a de la edat, llegint els diaris de la tarda. No ve d'aqu??. Ja hi est??n fetes les d??nes catalanes a nara dretes al tramv??a despr??s d'haver corregut uns quants kil??metres anant y venint pels carrers, pujant y baixant escales, en quefers actius. D'aquells homes, m??s de la meytat sens dubte han passat tres o quatre hores assentats en oficines y despatxos... Per?? sab ferse c??rrech de tot, la bona catalana; fins sab que t?? d'agrahir ab un somriure'l lloch que li es galantment, generosament ofert per qualque fumador anyor??vol que surt a emmatzinarse a la plataforma. Y les dames que'm volten semblen ben resignades a fer el trajecte a peu dret. La q??esti?? es arribar a casa avans que'l marit ols fills o'ls germans, perque no rondinin els homes si el dinar no es a taula. Qu??na bona olor d'ambre que sento!... T??! Ma vehina, un altre cop! Quina casualitat! Torn??m a casa a la meteixa hora. V??s, pobra senyora: de segur que tamb?? passa angunia per si fa massa tart! El marit fa cara de mal g??nit... Per?? ara'm recordo que ahir a la tarda'l vaig veure, devant de casa, pujar a un cotxe de la estaci??, duhent un patita maleta a la m??. Y sembla com sofocada, la dama. son bust de matrona palpita ab grans onatges. D??u venir cansada; son rostre ho sembla fatigat; es tot uller??s... Se li nota malgrat la empolvada recent. Trobo en sa fesonom??a quelc??m cambiat, que de moment no m'arribo a explicar. Ay, ay! ??Qu?? pot ??sser? Un moviment d'entrants y sortints l'apropa a mi, y torno a tenir a frech de mes robes ses carns rosades que's transparenten sota la batista blanca de la blusa. Aquestes batistes que ara's fan, c??m se matxuquen desseguida! Quan ha sortit decasa era llisa com un paper fi, y ara v??s, fa ll??stima! Y altre cop me poso a contar maquinalment el rengle de botonets de nacre que tanca la fina blusa al mitj de l'esquena de la dama. Un, dos, quatre, set, nou, dotz... dotze... Ay! ay! N'hi manquen dues de gotetes d'??pal, dues, al bell mitj de la esquena, y les altres estan cordades de qualsevol manera, com si una m?? poch h??bil l'hagu??s tornada a botonar a casa de la modista o de la cotillayre, all?? hont s'ha degut despullar ma hermosa vehina. Per?? qu??na modista o cotillayre m??s maltra??uda!... Sembla mentida, tan trencada com hi ha de tenir la m?? en cordar y descordar robes de d??na. Un raig de sol se n'entra en la plataforma, a un revolt del tramv??a, y, a dos dits dels meus ulls, m'enlluherna un espurneig de pedrer??a... Oh! Que'n s??n d'hermoses les pendeloques de brillants que guarneixen les orelles xiques de mavehina! D??u venir de c?? l'argente... perque m'hi he fixat b??: al sortir de casa no hi duya res a les orelles, en aqueixes orelletes de color de rosa, mitj ofegades en la onada aur??fica dels cabells."

• (Editorial del primer n??mero de Feminal, 28 abril 1907)

"La nostra finalitat Un dels m??s grans defectes que la gent de f??ra troba al home catal??, es sa manca de m??n, sa poca sociabilitat, son rusticisme -sovint titllat per grosser??a,- quan podr??a esser m??s justament calificat de timidesa. ax?? es patrimoni de tots aquells paissos en que, per rahons de consuetut ?? de denivell intelectual, l'home y la d??na tenen entre s?? poques ?? nules relacions socials. Merc??s a Deu, no es de t??mer que la d??na catalana's masculinisi f??cilment; en cambi, sembla que conv?? feminisarla, elevant son intelecte al nivell de ses reconegudes virtuts morals, per que esdevingui m??s qu'ara, la vera companya somniada del home estudi??s y emprenedor, sense perdre r??s de ses gracies y dolsors instintives, ben al contrari. La catalana, per temperament y tal vegada per atavisme, es de les poques d??nes que poden assolir y guardar el medi just dels seus devers socials en la moderna civilisaci??; per essencia es poch arrauxada, sense car??xer -per ax??,- d'empenta coratjosa; ella estima per damunt de tot, la seva llar y la seva pau, y entenem que, arreu hont vagi per nous camins empresos, ella dur?? sos amors sants y ses creencies per les grans veritats. Ara be, partint d'aquest principi, creyem arribada l'hora d'encaminar dreturerament l'intelecte de la nostra d??na, qui ja'n sent y ens ne fa sentir una imperiosa necessitat. Volem que per cultivar son esperit no li calgui beure forsosament en fonts llunyanes, per que l'aygua ab que s'abeura es filla d'altres terres hont la parla y els costums no sempre s'avenen ab les nostres, hereditaries. D'aquells pa??ssos avansats d'ahont ens arriban alenades de feminisme, no'n podem r??breho tot; cal ferne una selecci?? que s'avingui ab lo qu'es ara Catalunya, y aquesta selecci?? t?? d'esser feta paulatinament, interessantla, amanyagantla a la d??na, donchs, entenem que, ax??s com la de les m??s cultes nacions, la d??na catalana pot y d??u contribuhir al enaltiment de la seva patria, intruhintse y educantse per obrir nous camps al general avens. Es evident que l'home, al costat d'una d??na d'esperit cultivat y de seriosa y variada instrucci??, se sent sempre menys d??plac?? y no refuig la companyia femenina, ans al contrari, hi cerca la nota suau que manca al seu temperament, y'l d??a en que l'home y la d??na podr??n y sabr??n parlar entr'ells lliurement d'altres coses que de futilitats malsanes, aquell dia mimvar?? la malvolensa, l'odiosa cr??tica y la conseg??ent calumnia. L'home catal?? devindr?? aleshores m??s refinat, perdent molta de sa duresa instintiva, s'encomenar?? inconscientment la mondolog??a, qual manca li resta ara tantes simpaties aqu?? y al extranger, y que ha d'esser un dels puntals del perfecionament de la nostra rassa. Entretant, la d??na, anir?? devenint m??s desitjosa d'apendre, per saber, per ensenyar, per cooperar en les coses grans, ??tils y belles d'un poble que reneix, y adhuch, per plaure. La d??na no tindr?? -com ara- por de parlar al home, donchs, podr?? y sabr?? interessarse per tot all?? qu'es obgecte dels seus estudis y afanys, sense que l'home -com ara passa tan sovint- se violenti al veures obligat a sostenir ab una d??na converses massa... casolanes ?? massa buydes. Fins avuy, el catal?? intelectual, ciennt??fich, artista, ha viscut sense fer r??s per la d??na, sense interessarse per ella, com si no fos m??s que una m??quina maternal ?? un obgecte de luxe; quelcom d'imprescindible, per?? sense gran trascendencia; en un mot, quelcom un poch m??s necessari que'l tabach; y adhuc, la d??na, quan no veu entre les altres d??nes tan ignorants, tan f??tils com ella, una vida plena de feynejars de dispesera ?? de cantarelles y saltirons de canari engaviat, se veu voltada d'un element altament nociu, element de desenfeynats, de in??tils, de presumptuosos y afeminats qu'aviat ser transforma en cercadors de c??modes aventures. FEMINAL, donchs, v?? a la d??na com un amich qui, en la seva llengua li parlar?? de tot lo que pot esserli ??til, de tot lo que pot pl??ureli y interessarla en l'actual moment art??stich, industrial i social. En ses vint planes, decorades, procurar??m encabirhi ??tils y agradables informacions gr??fiques, y adem??s d'un conte ilustrat y d'una plana musical, donar?? 16 planes de follet??, comensant per el recull de les Poesies catalanes in??dites de la senyora Massan??s. Per acabar, sols ens resta dir que, comensant FEMINAL ab el convenciment de que venima omplir una de les necessitats m??s evidents del nostre renaxement, esperem que la nostra tasca ser?? compresa per l'home y per la d??na, y ja que no rebuda ab l'entusiasme que'ns gu??a als quins la fem, al menys ab el bon desitx d'encoratjar l'idea y la finalitat de FEMINAL."

• (Cultura femenina, p. 80-82)

"Aqu?? les d??nes, les filles de familia, no apliquen llur inteligencia y llur activitat m??s que als afers casolans o a les frivolitats. Es m??s: fins, per a moltes d'elles, per a la majoria, una d??na que ocupi la seva inteligencia o les seves mans, y sobre tot que guanyi diners, es considerada com un ser de classe inferior a la seva, ser al que es pot ridiculitzar, amb gran menyspreu, encara que aqueixa d??na posseeixi una cultura o unes capacitats que li permetin viure sense esser una c??rrega per a ning??, sin?? tot lo contrari; estat social altament dignificador. A proposit d'aquesta opini?? que solen tenir moltes d??nes d'aquestes terres respecte de les capacitats femenines, recordo la trista impressi?? que em caus?? una vegada el criteri d'una senyoreta que desitjava agraviar y desprestigiar publicament una senyora qui, per ses especials condicions de cultura, ha arribat a ocupar en l'intelectualitat catalana un lloc que, no solament li ha perm??s resignar-se a imprevistes adversitats de l'existencia, sin?? tamb?? instruir sos fills sense esser una c??rrega per a ning??. L'agravi public, l'injuria depriment amb que aquella senyoreta, filla de familia catalana, creia deshonrar la que considerava gratuitament com una enemiga, consistia en declarar-se, en la premsa, "massa noia de sa casa per fer d'escriptora". Aquesta trista declaraci?? va semblar-me terriblement dolorosa per la lamentable eloq????ncia que encloia. Y una immensa llastima va apoderar-se de mi al pensar en el dest?? a que's veurien redu??des, a catalunya, tantes y tantes noies de sa casa, com aquella, si per desgracia's trobessin davant de certs problemes morals y materials, fills de les contingencies de la vida, amb el sol bagatge de llurs mans blanques y de llur cervell buit, perduda l'auriola de pocs o molts cabals amb que avui disfrecen tantes d??nes l'inutilitat y vanitat de llur existencia, la buidor de llur ??nima, y l'abs??ncia absoluta de tot cultiu moral y intelectual. S??: vaig sentir una profunda llastima per aquella ingenua declaraci?? feta publicament per una filla de familia catalana; y alhora s'apoder?? de mi un ardent desig de posar totes les meves forces al rapid assoliment d'una cultura femenina en nostre pa??s, que estalvi??s en endavant coses tant funestes y... vergonyoses com la declaraci?? que acabo de permetre'm recordar aqu??."

• (Els ??dols)

"Donya Maria: No diguis aquestes coses!... El teu marit es honrat, es bo y t'estima. Joana: No m'estima, perque si m'estim??s no'm trahiria, no'm dexaria. Donya Maria: ??Ay filla! Ja t'anir??s convencent de qu'els homes no'n saben d'estimar com nosaltres! Escolta, Joana, v??nam aqui! (La fa assentar aprop d'ella y tenintla abrassada va parlantli ab amor empr?? ab certa amargura) Tu ets inteligent y sensata. ??Que no sabs que pera els homes la vida es tot un altra cosa que pera nosaltres? ??Que tot all?? qu'en ells es considerat com lleugeresa, en nosaltres es tingut com un crim? ??Pobre filla meva! ??y parles de divorciarte? ??No sabs que tal com est?? la societat, t??, b?? y esssent la m??s irreprotxable de les dones, un cop separada del marit, ser??es molt m??s desconsiderada que no pas ell per haver mancat als seus devers... Joana: (??Plorant) ??Aix?? es horror??s! Donya Maria: Per aix?? t'aconsello que reflexionis y apelis a la teva forsa de voluntat pera resignarte a n'aquesta prova de la que per desgracia (suspirant) ben contades esposes se lliuren... Joana: ??Ay mam?? Potser te rah??... Empr?? d??ixim creure que d'altra manera s'ho pendria vost?? si's trov??s en el meu lloc. Miri, avuy mateix, quan jo anava a entrar aqu?? desesperada, si sab??s l'impressi?? que m'ha causat el veure com vost?? y el pap?? se despedien, el pet?? que s'han fet y l'adeu ab que vost?? l'ha acompanyat desde all??... (senyalant la tribuna) ??Com els he envejat! Plora Donya Maria: No't donguis pena aix??s, Joana! Joana: ??Ay mam??! ??Com vol... Si ja he perdut per sempre la f?? en el meu marit, en aqueix ser al qui ens diuhen que devem fidelitat y obediencia tota la vida. ??Oh! 'quanta miseria mare meva! ??Y qu?? baix ha caygut el meu ??dol! Donya Maria: ??Ah! L'??dol! Vetaqu?? l'??dol! T?? tamb??! ??Es clar! Ens en parlen tant de la superioritat de l'home sobre nosaltres desde petites, que acabem per creurehi com en un article de f??. Y quant nostre cor se desvetlla al sentir una paraula d'amor, no sabem fer altre cosa que agrahir a n'aqueix ser tant alt, l'haverse dignat ficsarse en nosatra insignificancia. D'aix?? neixen despr??s tants desenganys, tants dolors, (suspirant) ??y tants drames amagats! (Pausa) Te'n recordes, Joana, de que'ls llibres d'estudi parlen d'un ??dol d'or que ten??a els peus d'argila? Vella com soch no l'he oblidada may la llegenda. N'he vist tants jo d'??dols brillants apoyarse en la vida sobre peus de fanch! Joana: (Plorant Y pensar que no hi ha remey per aquestes miseries. Donya Maria: S?? que n'hi ha!... Es l'experiencia, que ens ensenyen el dolor y el temps. Y ditxosa la d??na qui com tu reb la primera lliss?? quan encara es a temps pera referse una felicitat! Joana: Referme una felicitat, diu? Com es possible, mam??? Donya Maria: Com? No demanant impossibles. Joana: No l'entench. Donya Maria: Escolta b??, filla. (Agafant sa filla pel bras y passejantse amunt y avall se la saleta) Aix??s com nosaltres, les d??nes ens sentim mares ja, al bressar nostra primera nina, els homes, sense adonarsen, solen restar generalment tota la vida criatures que no devem may abandonar als seus instins, si no's vol que prenguin mal. Ay, senyor! Quantes vegades he pensat qu'en lloch de tantes coses in??tils com aprenem en els colegis, ens l'haur??en d'inculcar aquesta ciencia de compendre l'home, en tots els estats nostres: com a filles, com a germanes, com a esposes, com a mares..."

- Sempronio:

• "A Manuel Ainaud, pare dels meus amics i exemplar ciutadans Joan i Josep Maria Ainaud de Lasarte, el vaig con??ixer sent jo un marrec a casa de la seva sogra, l'escriptora Carme Karr. Aquesta tenia cura d'una p??gina femenina al diari 'El D??a Gr??fico', del qual era redactor en cap el meu pare. A trav??s del treball, ambd??s feren bona amistat, tradu??da en sovintejades visites, la tarda del diumenge, a la joliua resid??ncia de la senyora Karr a Sarri??. Filla de l'escriptor franc??s Alphonse Karr, donya Carme va ser una l??der feminista catalana de la qual estimo que haurien d'aprendre moltes de les feministes actuals. Era una dona gentil i gens agressiva, que creia i predicava amb l'exemple la igualtat entre els sexes. Per?? no a base de denigrar els homes, sin?? al rev??s, aspirant a elevar les dones al nivell dels millors exemplars del sexe conceptuat fort. I com a instruments d'aquesta elevaci??, recomanava l'educaci?? i la cultura. La senyora Karr, magn??fica periodista, era tamb?? poetessa i signava les seves poesies amb un pseud??nim punxegut, 'l'Escardot', que a mi m'obsessionava, barrinant el seu possible origen. Fins que un dia vaig atrevir-me a desxifrar-lo a la pr??pia interessada. -Carme Karr, dues vegades car. En castell?? dir??em 'car dos', i el 'car dos', tradu??t al catal??, d??na escardot... 'Se non ?? vero, ?? ben trovato', devia pensar la senyora Karr, i va premiar amb un pet?? les meves primerenques dots detectivesques." La quitxalla al mar, Revista Club, del RACC, juliol-agost 1980.

- Irene Polo:

• "La dona que treballa a l'Exposici??", Imatges. Setmanari gr??fic d'actualitats. (Barcelona), any 1, n??m. 7, 23 de juliol 1930.

Feminisme Carme Karr, que ve a ??sser la Sylvia Pankhurst espanyola n'ha fet de molt bo. Excel??lent: ha muntat a l'Exposici??, en un dels seus palaus, un certamen del treball de les dones de tota Espanya, que val tot el m??n. Molt b??. Aquest feminisme ja ens agrada m??s; en aquesta forma, ja l'entenem millor. El feminisme de qu?? ens ha donat prova (una prova reeixida) Carme Karr, ??s un feminisme "femen??", all??, precisament que nosaltres comprenem que ha d'??sser el veritable feminisme. L'obra de Carme Karr demostra una orientaci?? justa i noble en la concepci?? del moviment reivindicatiu de la dona. Per?? d'una altra banda, ??s que a la nostra terra, treballada per tants segles de pudor i gravetat, les dones no poden pas ??sser d'una forma distinta que la de les feministes "aut??ntiques", o sigui les eixalabrades i absurdes senyores angleses, l'??nic ideal de les quals ??s el sufragisme. Carme Karr, per a posar en evid??ncia la import??ncia de les dones, en lloc d'organitzar una campanya socialista, ha fet quelcom de m??s ??til, de m??s assenyat i de m??s bell: reunir l'esfor?? labori??s i artista de les dones de tota Espanya, i ensenyar-lo al m??n per a fer-li veure unes qualitats d'aplicaci??, d'intel??lig??ncia i de sentiment, que s??n aquelles de les que les dones poden estar veritablement orgulloses. Davant el museu de tota mena d'obres d'art i de labor, realitzades per les dones espanyoles, que acaba d'obrir-se al Palau Alfons XIII, davant del b?? de D??u de brodats (la feina rom??ntica de les noies "punt dol??" d'aquelles que encara no coneixen el deport ni el cinema), davant de les puntes llegend??ries d'Arenys de Mar, de les pintures, escultures, vitreries, orfebreries, tapisseries, etc., etc., que hi hem admirat, com una bella negaci?? de la inutilitat i de l'ociositat de les dones, no ens podem estar d'aplaudir l'entitat organitzadora, que ??s l'Acci?? Femenina de Barcelona i Carme Karr, la seva presidenta. L'Exposici?? Montserrat Isern, la secret??ria d'Acci?? Femenina -una criatura minsa i vibr??til- em fa de "cicerone" a trav??s de les coses del Pavell??: - Aix?? s??n les joies que la Montserrat Vidiella, fa a les nits, en sortir del seu empleu del Banc. - Aix?? s??n les caravel??les de fusta de Sant Jordi... Aix?? ??s el recull dels dibuixos de la Maria Oller... Aix??... - Nena, Montserrat, no has canviat aquesta ginesta? - Dem??, senyora Karr... Com somriuen els ulls blaus, infantils, de Carme Karr, que acaba de reunir-se'ns; aquesta dona que ha fet tan soroll a Barcelona, i que ??s tota min??scula. - Li agrada? - em pregunta. - Molt, senyora. Aix?? ??s un b?? de D??u. L'art de delicadeses i de treball. I sobretot, d'organitzaci??, d'idea, deixi que li digui: aix?? ??s feminisme. Em mira, una mica ir??nica: - I qu?? ent??n vost??, per feminisme? - Aix?? mateix; el que vost?? ha fet. - Ah!... El feminisme no ??s aix??, solament... ??s una cosa tan ??mplia, tan diversa, tan profunda... Per?? vaja, reconec que aix?? ho hem fet b??... - Divinament, senyora Karr. Tan b??, que ??s la millor afirmaci?? feminista que podien fer. Es veuen aqu?? moltes coses tan s??ries, de ben fetes, que sembla mentida que estiguin fetes per dones. - I per qu??? ????s que vost?? tamb?? creu que les dones no podem fer tot el que fan els homes? - Ah, s??! Tot menys assemblar-s'hi. Tot menys votar, per exemple. Menys el sufragisme... - Perdoni, nena. Vost?? no en sap gaire de feminisme. Aqu?? on em veu, jo s??c partid??ria decidida del sufragi femen??. ??Per qu?? les dones no hem de tenir el dret d'intervenir en all?? que ens interessa tant com als homes? - Poden tenir tots els drets que es vulgui, senyora. Menys el de desfigurar-se. - Senyoreta Polo: Vost?? no ha vist les m??s grans sufragistes angleses (angleses, ja ho veu); la Duquesa d'Atholl i Lady Astor, membre de la Cambra dels Comuns, a Londres, assistir a les sessions del Congr??s, amb un grapat de mils lliures esterlines damunt, en joies, supremament elegants i supremament femenines. Vost?? no ha vist aquesta gran pol??tica, Lady Astor, a Ginebra, durant una reuni?? de la Societat de les Nacions, portant una espl??ndida nurse i donant mamar, ella mateixa, a un fill seu de catorze mesos... Digui que la dona pot fer-ho tot; tot, fixi's b??, menys d'??sser dona. Feministes s??n i seran sempre aquestes. Les altres, les dones que volen ??sser iguals que els homes i que fan d'ells uns rivals, s??n "masculinistes"... L'esperit d'acci?? femenina L'obra de la meva fundaci??, ??s clar, -ens explica l'encantadora velleta- ??s la de l'elevaci?? del rang de la dona, un rang postergat i envellit durant una quarantena de segles d'atavismes socials i religiosos, i un apostolat contra la injust??cia que se li ha anat fent durant tot aquest temps. Vost?? creu que la dona ??s d'una altra esp??cies que l'home? ??s clar que no. Per?? sembla que hom li ha considerat tota la vida. I la meva d??ria no ??s ni m??s ni menys que aix??: desfer aquest error anacr??nic en aquesta ??poca vindicativa i lluminosa i posar, nom??s, les coses al seu lloc. "Doneu la C??sar el que ??s del C??sar..." Doneu a la dona el que ??s de la seva ra??a: el dret de viure; de viure en tot i com tots. Aix?? a m??s a m??s, ??s d'una necessitat humana i social apremiant. ??Es pot tolerar que una dona s'hagi de convertir en un blanc de revessos i de mis??ries, pel sol fet de posar a coll l'embalum de la seva feminitat primitiva? ??Pel sol fet que ning?? li hagi ensenyat a deseixir-se, a treballar, a viure com una persona? Cregui que fa vergonya de veure aquestes dones infelices que no surten soles de casa, que tenen el treball per un pecat i que nom??s aspiren a casar-se. Casar-se. Est?? molt b??. ??s el fi natural de la dona. Per?? les estad??stiques han provat que a Barcelona hi ha seixanta-mil dones que no tenen parella, que sobren... Seixanta-mil dones que no es poden casar. ??I doncs qu?? han de fer aquestes dones? Treballar, laborar d'una manera o altra, i no esperar a morir-se de f??stic; entenc que tota criatura t?? l'obligaci?? de guanyar-se la vida que ha de justificar-la. Per?? sobretot, ??s prec??s preocupar-se del dest?? d'aquest contingent de populaci?? condemnat de l'exced??ncia. Se l'ha d'aprofitar i ??s aix?? el que jo estic fent, el que vaig aconseguint a c??pia d'esfor?? i de lluita. De lluita, abans que res. Ah! Vost?? no es pot arribar a imaginar qu?? ??s el desenvolupament de la meva idea en aquest pa??s, en aquest ambient... Carme Karr - Vost?? deu ??sser alemanya, oi? - No, catalana -la velleta ho diu joiosament, amb el seu gran somriure dol?? i clar-. El meu pare s?? que era alemany. Per?? la meva mare era madrilenya. Jo m'he criat a Fran??a, per?? m'estimo Espanya i Catalunya amb deliri. Nom??s ha de pensar que als vint-i-cinc anys, mal o b??, ja escrivia el Feminal de la Il??lustraci?? Catalana. D'all?? va sortir l'Institut de Cultura de la Dona, i totes les principals institucions Feministes catalanes... Abans dels quaranta vaig ??sser la primera dona que va parlar a l'Ateneu. Va ??sser despr??s de la Setmana tr??gica. Vost?? no pot recordar-se'n... per?? els peri??dics en van parlar molt. Vaig tronar contra el clericalisme i contra els convents de monges. La clerecia es va trasbalsar, va protestar... tot el que vulgui. Per?? ara recullo els fruits de la meva sembra: Avui en els bons convents de monges, s'us di??riament la cambra de bany i a les alumnes se les ensenya cultura grega. Un bon elogi - Ja ho veu, eh? -em diu Montserrat Isern, graciosament, veient-me completament conven??uda. - S??. Em deixen parada. Vost??s desfan la rid??cula i a vegades odiosa llegenda del feminisme per tots cantons. Ni s??n antiquades ni lletges... Vost??s s??n delicioses. - S??, ja li deixo dir -em diu la senyora Karr-. Aquestes nenes -la Montserrat i totes les altres- s??n un tresor. Elles han portat d'una manera ideal, tot el pes material -que vost?? no es pot arribar a imaginar- de la nostra tasca. I ho han fet tan b?? que fa gaires dies, el general Rubi??, va dir: Aquestes dones d'Acci?? Femenina ens han donat una lli????. Amb vuit-mil pessetes s'han fet una exposici?? que ja no es pot demanar m??s. Si arriben a ??sser elles les que fan l'Exposici?? general, ens haur??em estalviat la meitat de la milionada. Aquest dimoni de dones acabaran demostrant-nos que tenen ra?? i que, realment, ho saben fer millor que nosaltres. Heus ac?? com una exposici?? de coses, m??s aviat fr??gils, pot ??sser un vot a favor del feminisme tan eloq??ent i tan efica?? com un parlament a la Cambra, o un acte p??blic amb incidents i tot. I tot aix?? sense perdre cap de les gr??cies femenines que els s??n m??s essencials."

- Marta Selva Masoliver:

• "El trajecte iniciat per aquelles avantpassades i seguit aqu?? per les pioneres catalanes que, com Carmen Karr i les seves col??laboradores de la revista Feminal, creada el 1907, es van comen??ar a rebel??lar, ens ha dut a la situaci?? actual on no hi ha cap dubte sobre la legitimitat dels drets aconseguits." (Presidenta de l???Institut Catal?? de les Dones; Palau de la Generalitat, 10 de mar?? de 2008)