Dinamo
De Viquipèdia
La dinamo va ser el primer generador elèctric capaç de produïr potència elèctrica per a la indústria, i és encara el generador més important pel que fa al seu ús durant el segle XXI. La dinamo utilitza l'electromagnetisme per convertir la rotació mecànica en electricitat, en forma de corrent altern.
Hippolyte Pixii, un fabricant d'instruments francés, l'any 1832 va construir la primera dinamo basada en els principis de Michael Faraday. Utilitzava un imant permanent que feia girar una excèntrica. L'imant giratori estava col·locat de manera que els seus pols passaven per una peça de ferro amb un conductor enrotllat al seu voltant. Pixii va trobar que l'imant giratori produïa un corrent oscil·lant al conductor cada vegada que un pol passava pel rotlle. A més, els pols nord i sud de l'imant induïen corrents en direccions oposades. Afegint un commutator, Pixii podia convertir el corrent altern en corrent continu.
[edita] Dinamo de Gramme
Aquests dos dissenys patien un problema similar: provocaven "puntes" de corrent i a continuació no produïen cap corrent en absolut. Antonio Pacinotti, un científic italià, ho va solucionar reemplaçant el rotllo de fil per una bobina toroidal, que preparava embolicant un anell de ferro. Això feia que una part del rotllo passésa contínuament pels imants, allisant el corrent. Zénobe Gramme, va reinventar aquest disseny uns quants anys després en dissenyar les primeres centrals elèctriques comercials, que van operar a París l'any 1870. El seu disseny es coneix ara com la Dinamo de Gramme. Des de llavors se n'han fet diverses versions i millores, però el concepte bàsic d'un bucle de fil sense fi que gira, roman al cor de totes les dinamos modernes.
[edita] Antecedents: el disc de Faraday
Durant 1831 i 1832, Michael Faraday va descobrir que un conductor elèctric movent-se perpendicularment a un camp magnètic generava una diferència de potencial. Aprofitant això, va construir el primer generador electromagnètic, el disc de Faraday, un generador homopolar, emprant un disc de coure que girava entre els extrems d'un imant amb forma de ferradura, generant-se un petit corrent contínu.
