Imant

De Viquipèdia

Un imant és un cos o dispositiu amb un moment magnètic significatiu, de manera que tendeix a alinear-se amb altres imants (per ex., amb el camp magnètic terrestre).

Taula de continguts

1 Tipus d'imants
2 Origen
3 Pols magnètics
4 Magnetització
5 Vegeu també
6 Enllaços externs

[edita] Tipus d'imants

Imant

Un imant natural està constituït per una substància que té la propietat d'atreure el ferro, denominant-se a aquesta propietat magnetisme o, més pròpiament, ferromagnetisme. L'element constitutiu més comú dels imants naturals és la magnetita: òxid ferroso fèrric, mineral de color negre i lluentor metàl·lica que s'utilitza com mena de ferro.

Un imant artificial és un cos metàl·lic al que li han donat la propietat del magnetisme, bé mitjançant frotament amb un imant natural, bé per l'acció de corrents elèctrics aplicades en forma convenient (electroimanación).

[edita] Origen

Va ser Oersted qui va evidenciar al 1820 per primera vegada que un corrent elèctric genera un camp magnètic al seu al voltant. En l'interior de la matèria existeixen petits corrents tancats degut al moviment dels electrons que contenen els àtoms, cadascun d'ells origina un imant microscòpic. Quan aquests petits imants estan orientats en totes les direccions els seus efectes s'anul·len mútuament i el material no presenta propietats magnètiques; en canvi si tots els imants s'alineen actuen com un únic imant en aquest cas la substància s'ha magnetitzat.

[edita] Pols magnètics

Línies de força d'un imant visualitzades mitjançant ferrales de ferro esteses sobre una cartolina.

Tant si es tracta d'un tipus d'imant com d'un altre la màxima força d'atracció es troba en els seus extrems, anomenats pols. Un imant consta de dos pols, denominats pol nord i pol sud. Els pols iguals es repel·leixen i els pols oposats s'atreuen. No existeixen pols aïllats, i per tant, si un imant es trenca en dues parts, es formen dos nous imants, cadascun amb el seu pol nord i el seu pol sud.

Entre tots dos pols es creen línies de força, sent aquestes línies tancades, pel que en l'interior de l'imant també van d'un pol a l'altre.

[edita] Magnetització

Col·locant el material en un fort camp magnètic produït per un magnet permanent o per un corrent elèctric, o quan el material escalfat que es pot tornar magnètic (ex. acer) es refreda en la presència d'algun camp magnètic, per a orientar els dipols magnètics de les partícules que ho coposen es pot fer que en el material es generin dos pols magnètics que el facin comportar com a un imant.