Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Diego Abad de Santill??n - Viquip??dia

Diego Abad de Santill??n

De Viquip??dia

Diego Abad de Santill??n fou el pseud??nim de Sinesio Garc??a Fern??ndez (Reyero, prov??ncia de Lle?? 1898 - Barcelona 1983) fou un dirigent anarquista, escriptor i editor espanyol. El 1906 va emigrar a Argentina amb els seus pares Donato Garc??a Paniagua i Angela Fern??ndez. Torn?? a Espanya per a estudiar a Madrid el 1912, i el 1915 estudi?? Filosofia i Lletres a la Universitat de Madrid. All?? fou empresonat un any i mig per participar en la vaga general de 1917, i el 1918 torn?? a Argentina, on continu?? com a activista de la Federaci??n Obrera Regional Argentina (FORA) i editor de su peri??dic La Protesta.

Represent?? la FORA al congr??s de l'AIT de Berl??n el 1922; all?? estudi?? medicina i es cas?? amb Elise Kater. El 1925 fou escollit membre del secretariat de la AIT a Amsterdam. El 1926 marx?? a M??xic per a col??laborar amb la Confederaci??n General de Trabajadores (CGT). Torn?? a Argentina i continu?? amb la seva reivindicaci?? anarquista editant La Protesta i La Antorcha. En 1930 fou condemnat a mort per intent de sedici??, per?? aconsegu?? escapar a Uruguai. En proclamar-se la Segona Rep??blica Espanyola el 1931 hi va tornar, per?? al poc temps va tornar a Argentina, on va viure en la clandestinitat tot escrivint i organitzant activitats anarquistes.

El 1933 torn?? a Espanya i s'establ?? a Barcelona. Milit?? tant a la CNT com a la FAI, tot encarregant-se de l'edici?? dels diaris Tierra y Libertad, Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera.

Quan esclat?? la guerra civil espanyola fou un dels caps de la FAI que es present?? davant el president Llu??s Companys exigint armes. Despr??s fou representant de la FAI al Comit?? de Mil??cies Antifeixistes de Catalunya el juliol de 1936. Despr??s fou vocal del Consell d'Economia de la Generalitat de Catalunya l'agost de 1936 i conseller d'Economia, des del 17 de desembre de 1936 al 3 d'abril de 1937 al govern Companys. Fou for??a cr??tic amb l'actuaci?? de Juan Negr??n i la seva repressi?? del POUM i de la CNT en favor del PCE. En acabar la guerra es va exiliar a l'Argentina, on tamb?? va patir persecucions del r??gim de Juan Domingo Per??n. El 1977 torn?? a Barcelona.

[edita] Obres

  • Ricardo Flores Mag??n; el ap??stol de la revoluci??n social Mexicana. M??xico: 1925. Reeditado en M??xico: Antorcha, 1988.
  • El Anarquismo en el movimiento obrero (con E. L??pez Arango) . Barcelona : Ed. Cosmos, 1925.
  • El movimiento anarquista en la Argentina . Desde sus comienzos hasta el a??o 1910. Buenos Aires: Argonauta, 1930.
  • El organismo econ??mico de la revoluci??n. Barcelona: 1936.
  • After the Revolution, Greenberg, 1937. Ed. facsimilar Sydney: Jura Media, 1996.
  • La revoluci??n y la guerra de Espa??a. La Habana: 1938
  • Bibliograf??a anarquista Argentina. Barcelona: Tim??n, 1938.
  • Por qu?? perdimos la guerra, publicada en Buenos Aires en 1940. Reeditada en Esplugues de Llobregat: Ed. Plaza & Jan??s, 1977. Llevada al cine por su hijo.
  • El Movimiento obrero. Anarquismo y socialismo. "Historia argentina", tomo III. Buenos Aires: 1965.
  • Contribuciones a la historia del movimiento obrero espa??ol (1962 - 1971)
  • La F.O.R.A. Ideolog??a y trayectoria del movimiento obrero revolucionario en la Argentina (1933), revisada y ampliada por el autor en 1971.
  • Estrategia y t??ctica: ayer, hoy y ma??ana (1976) Pr??logo de Carlos D??az. ed. Jucar. Madrid.
  • Memorias 1897-1936. Barcelona: Planeta, 1977.

[edita] Enlla??os externs