Delfinat de Viena

De Viquipèdia

El Delfinat de Viena fou una jurisdicció feudal francesa a la moderna regió del Delfinat, amb capital a Viena del Delfinat.

El primer comte conegut fou Delfí, comte d'Albon i Gresivaudan, vers la primera meitat del segle XI. La seva filla i hereva Delfina va aportar els dominis paterns al seu marit Guiu el Gros; el successor fou el fill comú Guignes I el Vell (vers 1029-1063) que va prendre el títol de "delfí d'Albon". El va succeir el seu fill Guignes II (1063-1075) i a aquest el fill Guignes III (1075-1133).

El seu fill Guignes IV (1133-1142) fou el primer que es va titular Delfí del Vienès (Viennois). El seu fill Guignes V va governar del 1142 al 1162 que va morir sense descendència i el Delfinat va passar a una branca col·lateral per mitjà de Beatriu (1162-1228) casada primer amb Alberic Tallaferro i a la mort d'aquest el 1180 amb Hug I de Borgonya (duc 1162-1192), enllaç produït el 1183; Hug va morir el 1192 i Beatriu es va casar llavors amb Hug II de Coligny. A la mort de Beatriu la successió va passar al fill Andreu Guignes VI (1228-1237) i d'aquest al seu fill Guignes VII (1237-1269) i al fill d'aquest Joan I (1269-1281).

Altre cop la dinastia es va extingir i Anna va aportar el Delfinat al seu marit Humbert de la Tour du Pin. Anna va morir el 1296 i Humbert el 1307 i la successió va passar al fill Joan II (1307-1319) i després al fill d'aquest, Guignes VIII (1319-1333) i al fill d'aquest Humbert II (1333-1349). Aquest va morir sense successió i va cedir el domini a la corona francesa.

La seva germana Beatriu, casada amb el comte d'Alvèrnia, va tenir un fill de nom Delfí, que va originar la branca dels delfins d'Alvèrnia.

El Delfinat fou donat llavors als hereus aparents de la corona francesa, i el títol de delfí s'assimilà al d'hereu i encara avui dia un "delfí" es el suposat substitut d'un càrrec, nomenat o insinuat per aquest mateix.