Cromodin??mica qu??ntica
De Viquip??dia
La cromodin??mica qu??ntica (CDQ o QCD, de l'angl??s quantum chromodynamics) ??s la teoria f??sica que descriu la for??a nuclear forta o interacci?? forta, una de les quatre forces fonamentals de la natura. Va ser proposada al comen??ament dels anys 1970 per David Politzer i per Frank Wilczek i David Gross com a teoria per a entendre l'estructura dels protons, neutrons i part??cules similars (els hadrons). ??s una teoria qu??ntica de camps del tipus anomenat ??teoria gauge no abeliana??, per descriure la interacci?? de quarks i gluons. Gross, Wilczek i Politzer van rebre el Premi Nobel de F??sica l'any 2004 pels seus treballs en cromodin??mica qu??ntica.
La cromodin??mica qu??ntica ??s una part important del model est??ndard de la f??sica de part??cules. El nom ??cromodin??mica?? prov?? de la paraula grega chrom??s (color). Aquest nom ??s oport?? perqu?? a la c??rrega dels quarks es coneix generalment com ??color?? encara que no t?? cap relaci?? amb la percepci?? visual del color.
La cromodin??mica qu??ntica presenta dues caracter??stiques especials:
- Llibertat assimpt??tica, que significa que el reaccions de molt alta energia els quarks i els gluons interaccionen molt d??bilment.
- Confinament, que significa que la for??a entre quarks no disminueix a mesuar que augmenta la dist??ncia entre ells. Per aix??, caldria una energia infinita per separar dos quarks i estan sempre units formant hadrons, com el prot?? o el neutr??. Tot i que no s'ha demostrat anal??ticament, es creu que el confinament ??s una propietat certa de la QCD, ja que explica la impossibilitat d'observar quarks lliures.
M??s t??cnicament, segons la QCD, el car??cter de la interacci?? forta est?? determinat per una simetria especial entre les c??rregues de color dels quarks. Aquesta simetria ??s el grup de gauge SU(3) i els quarks es transformen sota aquest grup com a triplets SU(3) de camps fermi??nics de Dirac. Encara que les expansions pertorbatives s??n importants per al desenvolupament de la QCD, aquesta tamb?? prediu molts efectes no pertorbatius, com el confinament, els condensats fermi??nics i els instantons.