Criptodir
De Viquipèdia
 |
||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Tortuga gegant d'Aldabra
(Dipsochelys dussumieri) |
||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||
|
||||||||||
|
|
||||||||||
|
||||||||||
Els criptodirs (Cryptodira) són un subordre de Testudines que inclou la majoria de tortugues i tortugues d'aigua. Els criptodirs es diferencen de les Pleurodira en què abaixen el coll i amaguen el cap directament dins la closca, en lloc de plegar el nec lateralment al llarg del cos.
Taula de continguts |
[edita] Classificació i evolució
Els criptodirs evolucionaren principalment durant el període Juràssic, a finals del qual ja havien substituït gairebé totalment les Pleurodira en llacs i rius, i havien començat a desenvolupar espècies terrestres. Cryptodira té quatre famílies principals:
[edita] Chelonioidea
[edita] Kinosternoidea
[edita] Testudinoidea
Els criptodirs amb més èxit pertanyen a la família Testudinidae, que comprèn totes les tortuges actuals. La tortuga més gran coneguda és l'espècie extingida Testudo atlas, que es troba en el mateix gènere que la ben coneguda tortuga grega. S'han trobat exemplars de T. atlas amb una llargària de 2,5 metres i un pes de quatre tones.
[edita] Trionychoidea
La família Trionychidae comprèn la majoria de les tortugues de closca tova actuals, i inclou més de trenta-dues espècies que viuen als llacs i rius d'aigua dolça d'Amèrica del Nord, Àsia i Àfrica.
[edita] Bibliografia
- George Baur (Juny del 1890). «On the Classification of the Testudinata». The American Naturalist 24 (282): 530-536.
