[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Crònica de Núremberg - Viquipèdia

Crònica de Núremberg

De Viquipèdia

La Crònica de Núremberg és una història universal il·lustrada i és considerat un dels millors incunables, exemplar del principi de la impressió.

L'edició és molt cuidada, les seves xilografies són de gran valor artístic i el seu contingut és educatiu i moralitzant.

Els continguts estan dividits en set edats:

  • La primera edat: Del Gènesi al Diluvi.
  • La segona edat: Fins el naixement d'Abraham.
  • La tercera edat: Fins el Rei David.
  • La quarta edat: Fins el captiveri de Babilònia.
  • La cinquena edat: Fins el naixement de Jesucrist.
  • La sisena edat: El temps actual (la part més extensa).
  • La setena edat: El punt de vista en la fi del món i l'últim Judici (Apocalipsi).

La Crònica va ser primer publicada en llatí el 12 juny de 1493 i ràpidament traduïda a l'alemany el 23 desembre del 1493. Els estudiosos estimen que es van estampar entre 1400 i 1500 còpies en llatí i entre 700 i 1000 en alemany. Un document de 1509 registra que 539 versions llatines i 60 versions alemanyes no van ser venudes. Aproximadament 400 còpies llatines i 300 còpies alemanyes sobreviuen en el segle XXI.

L'autor de la Crònica de Núremberg és el metge Hartmann Schedel, l'editor i impressor és Anton Koberger, mentre que Georg Alt és el traductor a l'alemany. Artistes de renom com Michael Wolgemut, Wilhelm Pleydenwurff i l'excepcional aprenent Albrecht Dürer van confeccionar les 645 il·lustracions xilogràfiques. Sovint, es comenta que són 1804 les il·lustracions, aquest error és comú perquè una mateixa matriu serveix per il·lustrar diferents parts de l'incunable. Aquest combina xilografies, impressió per tipus i treball manual: il·luminació de les xilografies o alguna part manuscrita.

Com era habitual en aquella època, el llibre no tenia una plana amb un títol. Els estudiants de llatí es refereixen a aquest com el Liber Chronicarum (el Llibre de les cròniques) ja que aquesta frase apareix en la introducció de l'índex de l'edició llatina. A Alemanya s'hi fa referència com Die Schedelsche Weltchronik (la Història Universal de Schedel) en honor al seu autor.