[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cosconilla - Viquipèdia

Cosconilla

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Cosconilla

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Asterales
Família: Asteraceae
Gènere: Reichardia
Espècie: R. picroides
Nom binomial
Reichardia picroides

La cosconilla (Reichardia picroides, del gènere dedicat al metge i botànic alemany J.J. Reichard, i del grec èidos -en forma de-, i pikrís -per la semblança d'aquesta planta amb algunes del gènere Picris-) és una planta de gust lleugerament amarg.

Taula de continguts

[edita] Morfologia

És una herba perenne, sense pèls, d'un to lleugerament glauc, de fins a mig metre d'alçària.

Les fulles de la base estan reunides en una roseta i són oblongues, allargassades i irregularment dividides. Les de la tija són petites, senceres i abraçadores.

Els capítols sostinguts per peduncles llargs estan constituïts per flors grogues, totes en forma de llengüeta, envoltades per un involucre d'uns 2 cm, amb les bràctees inferiors en forma de cor, amb una vora membranosa més o menys translúcida, i les superiors lanceolades.

El fruit és un aqueni molt rugós d'uns 2 o 3 mm.

La floració s'esdevé tot l'any.

[edita] Localització

En els fenassars, en els prats i en els erms de plantes anyals. És molt comuna, sobretot a terra baixa en el domini dels alzinars de tots els Països Catalans.


[edita] Possibitat de confusió amb altres espècies

Aquesta planta es pot confondre amb altres de semblants, amb capítols de flors grogues ligulades, que viuen en els mateixos llocs i són també molt abundants, principalment diverses plantes del gènere Picris, els lletsons, del gènere Sonchus, i el pixallits. La confusió no comporta cap perill ja que aquestes plantes no són tòxiques, però no tenen les virtuts de la cosconilla.

[edita] Època de recol·lecció

Abans que la planta floreixi, quan les fulles són ben tendres.

[edita] Ús gastronòmic

Les seues fulles són excel·lents en amanides, soles o amb altres plantes de primavera. Pel seu gust lleugerament amarg, combinen bé amb vinagretes agredolces.

[edita] Bibliografia

  • Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 22.

[edita] Enllaços externs