Corona de rei
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||
| Lotus corniculatus L. |
||||||||||||||||||
Corona de rei, Lot corniculat, Lotus o Lotus corniculatus és una planta fabàcia pertanyent a la família Leguminosidae. És molt comuna d'Europa, el nord d'Àfrica i Àsia, però també es pot trobar als Estats Units, Austràlia, Argentina i Xile.
És de gran importancia des del punt de vista de demanda de llavors, ja que és una planta que s’adapta molt bé a una gran diversitat de sòls i que s’utilitza per a alimentació del bestiar en forma de ferratges.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
Lotus Corniculatus és conegut popularment com a Corona de rei. No obstant, segons el Termcat, el seu nom correcte en català és Lot corniculat, ja que, Corona de rei, designa dues espècies de plantes completament diferent: Doronicum cordatum i Doronicum pardalianches.
[edita] Etimologia
L'origen del nom d'aquesta planta prové, com tantes altres, del llatí. El terme corniculatus deriva de la paraula llatina cornu i fa referència a la forma de corn amb que acaba l'àpex de les llegums que fa aquesta planta.
[edita] Sinonímia
|
|
[edita] Ecologia
El Lotus és una planta comuna d'Europa, el nord d'Àfrica i Àsia, però també es pot trobar als Estats Units, Australia, Argentina i Xile. A la Península Ibèrica es troba distribuida de manera irregular ( Alacan, Barcelona, Castelló, Girona, Illes Balears, Lleida, Tarragona i València).
Es desenvolupa principalment en climes temperats, en espais assolellats i humits, tot i que tolera també la calor, les sequeres estivals (de forma moderada) i la salinitat. S’adapta a una àmplia gamma de sòls, ja siguin arenosos, fangosos o rocallosos, i és capaç d’aguantar condicions de baixa fertilitat. Es pot trobar en prats, zones de pastura, marges o fins i tot zones rocoses.
Floreix entre els mesos de maig i setembre.
[edita] Descripció morfològica
El Lotus és una planta herbàcia, lleguminosa i perenne d’entre 5-50 cm d’altura.
Presenta una arrel axonomorfa poc ramificada que es lignifica amb l’edat.
Les nombroses tiges són cilíndriques ascendents, ben ramificades i neixen d’un mateix punt d’unió amb l’arrel. En trobem d’erectes, que acostumen a ser glabres o glabrescents (és a dir amb poc o sense pèl), i de horitzontals subterrànies anomenades rizomes, els quals són de textura llenyosa.
Les fulles son compostes trifoliades amb dues estípules a la base del pecíol que sovint es confonen per dos folíols més. Els folíols són membranosos, glabres i amb marge llis, de limbe obovat amb l’àpex arrodonit i la base atenuada. Les estípules són ovalanceolades i punxegudes.
Les inflorescències estan distribuïdes en forma d’umbel•les de fins a 8 flors unides mitjançant pedicels curts o peduncles auxiliars llargs que semblen néixer del mateix punt i que es troben al mateix nivell. Les flors són zigomorfes i papilonàcies, estan formades per un calze en forma de campana amb 5 sèpals acabats en punta i units (gamosèpals), i una corol•la pentàmera (amb 5 pètals) i dialipètala (pètals separats) de coloració groga o amb tons taronges o vermells. La corol·la es troba distribuida en un pètal major anomenat estandart, ovalat i arrodonit; dos pètals o ales laterals; i dos de més petits units longitudinalment entre ells formant un con tancat anomenat quilla o cornet. Aquesta planta floreix entre els mesos de març i setembre.
Es tracta d’una planta monòica amb flors hermafrodites i, per tant, trobem androceu i gineceu en la mateixa flor. L'androceu, que es troba a l'interior de la quilla, conté 10 estams diadelfs, és a dir, trobem un estam posterior lliure i els 9 restants soldats de forma alterna (5 de llargs i 4 de més curts) pels seus filaments per formar un tub incomplet al voltant del seu únic pistil. El gineceu és monocarpel•lar, format per un únic carpel, amb un sol ovari multiovulat d’on n’emergeix un estil acabat en un estigma situat per sobre les anteres dels estams per facilitar la polinització. Aquesta és creuada, no s'autopol·linitzen, i entomòfila, necessiten insectes per dur-la a terme.
El fruit és una llegum cilíndrica i recta d’entre 2 i 5 cm de llargada de color castany. En el seu interior englova numeroses llavors (entre 15 i 20 unides a la sutura ventral). En arribar a la maduresa s'obren de forma violenta en dues parts al llarg de dues sutures (dorsal i ventral) i expulsant les llavors. Aquestes són ovalades i petites i de tamany bastant variable, amb una mitjana de 1,4 mm de longitud i 1,2 mm d’amplada.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Composició química
En farmacologia la planta s'utilitza sencera tot i que és la flor de la que se n’extreu un major ús. Els seus principis actius es troben sobretot en les inflorescències. S'hi troben compostos cianhídrics en baixa quantitat, i en alt contingut trobem tanins i substàncies flavonoides.
[edita] Usos medicinals i accions farmacològiques
L'abundant presència de tanins i flavonoides confereixen a la planta propietats sedants, antiespasmòdiques i cardiotòniques que permeten ajudar en problemes neurovegetatius i de depresions com l'ansietat, l'insomni, la taquicàrdia, les palpitacions, les migranyes i el vèrtic.També en casos d’espasmes gastrointestinals, dismenorrea i hipertensió entre altres problemes de la salut.
[edita] Toxicitat
La seva toxicitat és baixa tot i que és aconsellable no donar dosificacions amb contingut alcohòlic a nens menors de dos anys i a persones addictes a l'alcohol.
[edita] Posologia
La manera de prendre aquestes flors és en forma d'infusions o xarops. No obstant, però, l'ús tòpic d'aquesta herba medicinal té també propietats antiinflamatòries.
[edita] Galeria d'imatges
 Mata de Corona de rei |
 Varies inflorescències de Corona de rei |
 Detall d'una inflorescència |
 Variacions en la coloració de les inflorescències |
[edita] Observacions
El Lotus és una planta que també s’utilitza molt per a alimentació del bestiar en forma de ferratges. És de gran importancia des del punt de vista de demanda de llavors, ja que és una planta que s’adapta molt bé a una gran diversitat de sòls. També s'utilitzava antigament com a colorant degut al color groc tan viu de la corol·la.
[edita] Bibliografia
- Sanchez-Monge, Enrique. Flora agrícola. Ministerio de agricultura, pesca y alimentación.
- Font Quer, Pio. Plantas medicinales, el dioscórides renovado. 8a ed. Editorial Labor,S.A. 1983
- Berdonces i Serra, J. L. Gran enciclopedia de las plantas medicinales el dioscórides del tercer milenio [terapia natural para el tercer milenio]. Tikal Ediciones; 1998
[edita] Enllaços
- Morfología, Desarrollo y Producción de Semillas: http://www.ciencia.net/VerArticulo/Lotus-corniculatus---Morfolog%C3%ADa,-Desarrollo-y-Producci%C3%B3n-de-Semillas?idArticulo=5130 (Castellà)
- Officinalis.com: http://dossiers.ub.edu/docs/7688/especies.htm (Castellà)
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
Viquiespècies. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
