Constantí VI d'Armènia Menor

De Viquipèdia

Constantí VI o Gosdantin VI, numerat també com a Constantí V i com a Constantí IV (mort 1373) fou rei d'Armènia Menor o Petita Armènia, fill de Balduí i net de Constantí de Naghir (germà del rei Hethum I), elegit pels nakharars després de la mort de Constantí V el 1363. Va pertànyer per tant a la dinastia hethumiana i no a la dinastia Lusignan.

La seva elecció fou complicada ja que l'estat estava en període de descomposició i les lluites entre faccions s'accentuaven. Es va casar amb Maria de Korikos, vídua del seu predecessor.

Va buscar l'ajut llatí i va oferir a Pere I de Xipre el port i castell de Korikos (Corycos). Al morir Pere el 1369 va intentar un tractat amb el sultà mameluc d'Egipte. Aquestes iniciatives no van agradar als nakharars que el 1373 van assassinar al rei, però la majoria dels barons va imposar el seu criteri d'acostament als llatins davant el greu perill i van cridar al tron a Lleó VI de Lusignan, fill (potser bastard) de Joan de Lusignan (regent d'Armènia Menor del 1342 al 1343).

Precedit per: Constantí V

Regne de la Petita Armènia 1364-1373

Succeït per: Lleó VI