Comtat d'Albi
De Viquip??dia
El comtat d'Albi fou una jurisdicci?? feudal d'Occit??nia amb centre a la ciutat d'Albi.
El 615 ja s???esmenta un comte de la ciutat. El 778 Carlemany va establir com a comte a Aim??. La regi?? va tenir comtes particulars fins la meitat del segle IX quant el darrer comte, Ermengol, nomes va deixar una filla, Garsenda, que es va casar cap el 860 amb Od?? I de Tolosa que aix?? fou comte d'Albi. Poc temps despr??s els comtes de Tolosa van deixar els afers en mans dels vescomtes d'Albi, sota el seu vassallatge. El pa??s abra??ava el pagus d'Ambialet, el de Lautrec i el de Paulin. En el repartiment del 950 va correspondre a Ramon (dit Ramon III de Tolosa) amb algunes terres a Nimes, per?? va morir el 972 (el seu fill gran Ramon va morir jove i el segon Hug, mort el 1006, era bisbe). De 972 al 987 Guillem Tallaferro, germ?? de Ramon, fou comte, per?? el 987 va cedir el comtat al seu germ?? Pons (dit Pons II de Tolosa), que va morir poc despr??s sense descend??ncia, retornant a Tallaferro. Va seguir unit a Tolosa fins que el 1209 va caure en mans del creuats de Sim?? de Montfort i encara que una revolta popular els va expulsar la van reconquerir i el 1210 el Papa li va confirmar la possessi??. A la seva mort el 1218 va passar al seu fill Amauri. El vescomte Ramon Trencavell III, aliat al seu senyor el comte de Tolosa, va recuperar Albi el 1224, per?? la va perdre en bona part el 1227. Pel tractat de Par??s es va recon??ixer el domini de la corona a la meitat del comtat (la riba esquerra del riu Tarn amb la ciutat d'Albi) mentre la resta quedava per Tolosa dividida en set batllies; les fortaleses c??tares de Lavaur, Gaillac, Rabastens, Montaigu i Puicelci van ser desmantellades i les de Cordes i Penne quedaven per el rei durant deu anys. Castres fou donada en feu a Felip, nebot de Sim?? de Montfort. Ramon Trencavell III va intentar recobrar els seus dominis el 1240 amb ajuda de Enric III d'Anglaterra, i va assetjar Carcassona, per?? finalment el 1247 va renunciar en favor del rei de Fran??a a canvi d???una pensi?? de 600 lliures. El 1249 va morir el comte de Tolosa i d'Albi, Ramon, i la seva filla Joana va esdevenir comtessa junt amb el seu esp??s Alfons de Poitiers, fill de Llu??s VIII de Fran??a i de Blanca de Castella, tal com s'havia establert; havent mort ambd??s el 1271 sense successi?? el comtat va passar a la corona. Poc abans la ciutat d'Albi fou reconeguda als bisbes el 1268, que la van posseir fins a la revoluci??.
[edita] Llista de comtes d'Albi
- Aim?? 778-?
- Renaud ?-?
- Desconegut ?-?
- Ermengol ?-despr??s de 864
- Garsenda c. 865-?
- Od?? I de Tolosa c. 865-918
- Ermengol de Roergue 918-924 (co-comte amb Ramon) i 924-940 (co-comte amb Ramon Pons I)
- Ramon I (II de Tolosa) 918-924
- Ramon Pons I 924-950 (comte de Tolosa)
- Ramon II 950-972 (comte d'Albi i de part de Nimes)
- Guillem I Tallaferro (IV de Tolosa) 972-987
- Pons 987-?
- Guillem I Tallaferro (2?? vegada) ?-1037
- Pons I (III de Tolosa) 1037-1060
- Ramon III de Sant Geli (IV de Tolosa) 1060-1105
- Alfons I Jord?? 1105-1148 (comte de Tolosa)
- Ramon IV (V de Tolosa) 1148-1195
- Ramon V el vell (VI de Tolosa) 1195-1215
- Sim?? de Montfort 1215-1218
- Amauri de Montfort 1218-1224
- Ramon VI el jove (VII de Tolosa) 1224-1249 (1227-1229 ocupaci?? parcial francesa)
- Joana de Tolosa 1249-1271
- Alfons de Poitiers 1249-1271 (fill del rei de Fran??a)
- A la corona 1271
