Ambialet
De Viquipèdia
Localització | |
Vista general d'Ambialet | |
Estat • Regió • Departament • Districte • Cantó |
![]() Migdia-Pirineus Tarn Districte d'Albi Cantó de Villefranche-d'Albigeois |
Superfície | 23,87 km² |
Altitud | 180-502 m |
Població (1999) • Densitat |
381 hab. 15,96 hab/km² |
Coordenades | (i) |
Codi postal | 81430 |
Codi INSEE | 81010 |
Ambialet és un municipi francès, de la regió de Migdia-Pirineus, departament de Tarn, districte d'Albí i cantó de Vilafranca de l'Albigès. La seva població actual és d'uns 500 habitants.
[edita] Història
Poblada pels gals, Ambialet fou ocupada pels romans vers el 56 aC.
A l'època feudal el pagus va quedar en mans del vescomte d'Albi, Ató I el Vell (918-937), que va agafar el títol de vescomte d'Ambialet i hi va edificar una fortalesa que fou una de les principals del vescomtat d'Albi als segles X i XI. El vescomtat d'Albi va esdevenir un gran estat feudal pels encertats enllaços matrimonials de la dinastia dels Trencavell, i va abraçar també Besiers, Nimes, Rasès i Carcassona i d'altres pagus, i fou feudatària dels comtes de Barcelona.
El 1209 Ambialet i quasi tots els dominis del vescomte d'Albi van caure en mans de Simó de Montfort. Ramon Trencavell III va recuperar els dominis el 1224 però els va perdre el 1227 i pel tractat de París (o París-Meaux) del 1229 Ambialet va ser cedit en feu a Felip de Montfort, nebot de Simó de Montfort juntament amb Castres. Aquestos feus van passar a Alfons de Poitiers a la mort del qual van passar a la corona francesa el 1271.
A final del segle XIV el vescomtat fou donat en feu a la família de Castelpers. El castell fou ocupat pels hugonots el 1563 i 1568. El 1762 els Castelpers van vendre el feu al baró de Lormet que el va perdre a la revolució del 1789.
A l'entorn del 1900 es va construir un túnel i una via fèrria que van treure la zona del seu aïllament, després d'un segle de pèrdua de població.
[edita] Monuments i llocs d'interès
- Ambialet le bas, seu del vescomtat
- Església de Sant Gil, del segle XIV, abandonada el 1853 i restaurada a partir de 1996
- Església de Nostra Senyora de la Pregaria (segle XI)
- Església de Nostra Senyora de la Capella (segle XV)
- Mirador de Sant Rafel
- Castell
- Soterrani d'Oubieges, descobert el 1959 i d'origen medieval