Clavell d'esp??cia
De Viquip??dia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Syzygium aromaticum (L.) Merrill & Perry |
||||||||||||||
El clavell (o clau) d'esp??cia ??s una esp??cia molt arom??tica composta pels botons florals o poncelles assecades del claveller, un arbre de les Myrtaceae (Syzygium aromaticum)i els seus sin??nims: Eugenia aromaticum o Eugenia caryophyllata), originari d'Indon??sia. El seu nom vulgar procedeix del llat?? ???clavus???, ja que el capoll sec sense obrir recorda aquesta forma.
Taula de continguts |
[edita] Ecologia
??s una planta originaria de les illes Molucas, C??lebes i Filipines (al sud d'??frica) encara que es troba a la costa est d?????frica, ??ndia i en zones d???Am??rica tropical. Pel seu creixement li ??s favorable un clima de car??cter mar??tim i tropical, amb un s??l humit i ric en nutrients. Es sol trobar en terrenys de poca altitud.
[edita] Descripci??
Es tracta d'un arbre dicotiledoni de fulla perenne que fa entre 8 i 12 metres d'altitut. Presenta una copa amb forma c??nica o b?? piramidal. L'arrel ??s axonomorfa i amb un tronc lleny??s de coberta color grisaci. Les fulles s??n de color verd brillant, grans ( medeixen uns 6 cm de llargada per uns 3 cm d'ample), oposades, ovals, lanceolades, for??a senceres, persistents i lleugerament cori??cies. A part,t?? uns petits punts brillants i nombrosos nervis paral??lels. Les flors estan agrupades en brots terminals. Les poncelles de les flors primer s??n de color p??lid i despr??s es tornen verdes i finalment es tornen vermelles que ??s quan es cullen. Aquestes s??n regulars amb cinc p??tals. Quan estan plegats amb els estams dins constitueixen el cap del clau que t?? una mida entre 13-19mm, 4-6mm d???ample i 2-3mm de di??metre. Al centre del c??lix i la part superior de l???ovari hi ha una gl??ndula rectangular que envolta l???estil, on al voltant s???inserten els estams. El fruit ??s una baia de color porpra, el??liptiva amb 2 llavors a l???interior.
[edita] Droga
Botons florals abans d???obrir-se la flor.
[edita] Principis actius
Eugenol (60-90%), que ??s un oli essencial i principal component. Tamb?? hi ha altres components en quantitats molt menors ( acetats d'eugenol, eugenina, eugenitina, gomes, olis fixes...)
[edita] Acci?? farmacol??gica / propietats:
- Estimula la regeneraci?? de la mucosa g??strica en casos d?????lcera p??ptica i disminueix l???acidesa g??strica.
- Antiem??tic (antivomitiu), ja que es tracta d'una esp??cie arom??tica que forma part de la composici?? de molts components que actuen sobre l'aparell digestiu.
- Antis??ptic i desinfectant (via externa).
- Cert poder anest??sic.
[edita] Usos
Per les propietats anest??siques, antis??ptiques, i antiinflamat??ries que t??, ??s utilitzat en odontologia en el tractament de c??ries, mal de queixal... A part d'aquesta utilitat en medicina es molt usat en usos culinaris (sobretot en l'??ndia), degut a aquest aroma fort, calent i ric, que al tastar-lo es torna picant ??cid, fort i amarg que deixa una ??ltima sensaci?? de fred a la boca. L'oli de clau (eugenol)s'usa en aromater??pia. En alguns casos s'introdueixen dins del tabac o el cannabis. Es fan servir com un tipus d'encens a la Xina i el Jap??.
[edita] Toxicitat
A elevades dosis pot provocar mol??sties estomacals quan es pren per via interna. Si es pren per via externa en alguns casos pot provocar erupci?? cut??nia.
[edita] Esp??cia
Fins a temps molt moderns el clavell d'esp??cia nom??s creixia en unes poques illes (Les illes de les esp??cies) : Bacan, Makian, Moti, Ternate, i Tidore.
400 anys abans de Crist es va generalitar el consum a la Xina i posteriorment a l'imperi rom??. Els ??rabs monopolitzaren el comer?? d'aquesta esp??cia en l'Edat Mitjana. Posteriorment els portuguesos a conseq????ncia del tractat de Tordesillas van esdevenir els capdavanters en el comer?? de clavell d'esp??cia.
Aquesta era una de les esp??cies ??s preuades ja que un quilo costava 7 grams d'or.
El holandesos al segle XVII dominaren el comer?? d'aquesta esp??cia per?? els francesos conseguiren introduir-ne el conreu a la illa Maurici l'any 1770 i posteriorment va passar a cultivar-se a la Guaiana, brasil, carib i Zanz??bar llocs d'on procedeix la major part de la producii?? mundial actual.
