Christiaan Huygens

De Viquipèdia

Christiaan Huygens

Christiaan Huygens (1629-1695) fou un físic i astrònom holandès que va realitzar les seves grans aportacions en el camp de la dinàmica i l'òptica. Va inventar el rellotge de pèndol i va realitzar la primera exposició de la teoria ondulatòria de la llum. Va descobrir els anells de Saturn i de Tità, el seu satèl·lit major.

Va néixer al 1629 a L'Haia, fill de Constantin Huygens, una de les més importants figures del renaixement a Holanda. Educat en la Universitat de Leiden, Christian va ser un amic proper de René Descartes, un convidat freqüent a la llar del científic holandès. La seva reputació en els treballs sobre òptica i dinàmica es va difondre per tota Europa i al 1663 va ser elegit soci fundador de la Royal Society. Per invitació de Lluís XIV va viure a França des de 1666, i mentre hi va romandre, Huygens va ser un dels fundadors de l'Acadèmia de Ciències de França.

Al 1655 va trobar un nou mètode per a polir les lents, amb el qual va obtenir una imatge més nítida, que li va permetre descobrir el major satèl·lit de Saturn, Tità, i donar la primera descripció precisa dels anells d'aquest planeta. També va estudiar les estrelles de la nebulosa d'Orió i les característiques de la superfície de Mart que el van dur a concloure la rotació d'aquest planeta sobre el seu eix. Al 1656 va inventar un ocular de telescopi que duu el seu nom.

Al 1673, a París, va publicar l'obra "Horologium Oscillatorium", on va descriure una solució al problema del pèndol compost, per al qual va calcular la longitud del pèndol simple equivalent. En la mateixa publicació va obtenir també una fórmula per a calcular el període d'oscil·lació d'un pèndol simple i va explicar les seves lleis de la força centrífuga per al moviment uniforme en un cercle.

De retorn a Holanda al 1681, va construir algunes lents de grans longituds focals i va inventar l'ocular acromàtic per a telescopis. Poc després de tornar d'una visita a Anglaterra, on es va trobar amb Newton, va publicar el seu tractat sobre la teoria ondulatòria de la llum. Per a ell, la llum era un moviment vibratori en l'èter, que es difonia i produïa la sensació de llum en ensopegar amb l'ull. Amb base en la seva teoria, va poder deduir les lleis de la reflexió i la refracció, i explicar el fenomen de la doble refracció.

Després de Newton, es troba entre els més grans científics de la segona meitat del segle XVII, fou el primer a avançar en el camp de la dinàmica més enllà del punt al que van arribar Galileu i Descartes. Va ser Huygens qui va resoldre en essència el problema de la força centrífuga. Home solitari, no va atreure estudiants o deixebles i trigà molt a publicar els seus descobriments. Després d'una llarga malaltia va morir al 1695.