Cer??mica campaniana

De Viquip??dia

[edita] Introduccio

Acabada la Segona Guerra P??nica (218-202 aC) Roma es fa amb el control total del comer?? de la Mediterr??nia Occidental, fet que suposa importants canvis als circuits comercials vigents fins al moment. Una de les conseq????ncies m??s immediates va ser la desaparici?? gaireb?? total dels tallers que fabricaven vern??s negre durant el segle anterior a la zona occidental, anomenats tallers occidentals. La desaparici?? d'aquests tallers la podem situar amb prou precisi?? al s. II aC, quan comen??a la gran producci?? it??lica de cer??mica de vern??s negre fabricada industrialment per l'exportaci?? via mar??tima. Durant el s. II aC ser?? la Campaniana A. La tipologia de les peces canviar?? radicalment i seran freq??ents formes molt m??s elaborades i obertes que al segle anterior.

Des de finals de s. II aC i primera meitat de s. I aC, les produccions de vern??s negre es tornaran a diversificar i s'acaba gaireb?? amb el monopoli de la Campaniana A despr??s de conviure un temps amb la seva variant tardana (Campaniana A Tardana. Finalment ambdues seran superades per la Campaniana B i m??s tard la Campaniana C, fabricada a Sic??lia. Aquest fenomen de produccions cer??miques ??s el principal indicador dels profunds canvis en la producci?? i comercialitzaci?? d'excedents agr??coles als quals la cer??mica estava estretament lligada.

El fenomen comercial que suposa l'exportaci?? de cer??mica fina en grans quantitats i pe via mar??tima anava relacionat ??ntimament amb la ruta comercial dels excedents de vi it??lic. Un dels principals mercats d'aquest excedent eren les prov??ncies hisp??niques, sobretot durant els primers temps de pres??ncia romana. Cal recordar que les cer??miques fine de taula com ??s el cas de les Campanianes, viatgen com a c??rregues secund??ries als vaixells que transportes productes agr??coles o excedents de vi.

[edita] Campaniana A

La cronologia general d'aquesta producci?? ??s de 225 - 50 aC.

??s una producci?? origin??ria del Golf de N??pols i va ser la primera cer??mica romana amb una cont??nua i ??mplia difusi?? pel Mediterrani Occidental.

La Campaniana A es caracteritza per presentar una argila de color marr?? - vermell??s, origin??ria de les argileres de l'illa d'Ischia i un vern??s de color negre brillant. Cal destacar que en algunes produccions tardanes presenten iridesc??ncies met??l??liques i resulta freq??ent trobar un disc marr?? en el fons, com a resultat de l'apilonament de les peces al forn durant la cuita.

Pel que fa a la decoraci?? de la Campaniana A, es caracteritza per motius formats amb 4 palmetes radials envoltades de cercles d'estries,cercles pintats de color blanc a l'interior d'algunes copes, una rosta de 6 p??tals en peces petites. Aquesta decoraci?? desapareix entre el 120 - 100 aC. substitu??da per les acanaladures caracter??stiques de la Campaniana B.

TIPUS DE CAMPANIANA A

• Arcaica (280 - 220 aC): fabricada a l'illa d'Ischia i amb escassa difusi?? fora de l'illa. La decoraci?? t??pica ??s de 3 palmetes radials.

• Antiga (220 - 180 aC): produccions procedents del Golf de N??pols i distribu??da a partir del comer?? mar??tim. Se'n troben grans quantitats a la Pen??nsula Ib??rica, ja que era la cer??mica dels soldats que estaven en campanya a Hisp??nia. Quant a la decoraci??, hi a alguns fragments amb decoracions estampades.

• Mitja (180 - 100 a.C): es la varietat m??s estesa i la que ocupa una forquilla cronol??gica m??s amplia. Cal tenir en compte que la vida de les peces era d'entre 20 i 50 anys, o fins i tot m??s. Quant a les formes, es deixen de fer peces sofisticades, pe guanyar en funcionalitat. Les m??s freq??ents, s??n: Lamnoglia 5,6, 27c, 28, 31a, 33b, 34, 36, 45.

• Tardana (100 - 50 aC): aquesta producci?? ens parla d'uns moments de decad??ncia, que consisteix en la desaparici?? o aturada de la producci?? dels forns d'Ischia, per Sul??la el 82 aC, dins el context de les guerres de Gai Mari contra Sul??la. No obstant, segurament aquest no va se l'??nic motiu de la merma de qualitat a les peces. Tamb?? es diu que s'hauria pogut esgotar l'argilera d'Ischia. El resultat de tot aix??, son unes peces cer??miques de mala qualitat tant pel que fa a les pastes, excessivament gruixudes, que adquiriran uns tons de color vermell vin??s, com al vern??s, que sortir?? dels forns amb iridesc??ncies met??l??liques o fins i tot degradat.

[edita] Campaniana B

Introducci??

??s el tipus cer??mic dins de la Cer??mica Campaniana que m??s canvis ha sofert en el temps. Es produeix a la zona de l'Eturia i t?? un repertori de formes propi. La seva cronologia va des del 125 al 50 aC, convivint amb les ??ltimes produccions de Campaniana A

Ca destacar que en aquest moment hi ha un problema a l'hora d'ubicar totes les produccions de Campaniana B, ja que tot el que no ??s B Etrusca per?? n'imita el repertori formal, s'anomena B-O??de, categoria que forma un Calaix de sastre, que no ??s m??s que les produccions de diferents tallers fora de la zona original, els quals seguint moda del moment, tamb?? fan Camapanianes B.

Caracter??stiques

Presenta una pasta de colors marrons clars i un vern??s negre esp??s i setinat de molt bona qualitat, aplica per immersi??, de manera que la part exterior del fons de les peces acostuma a apar??ixer en reserva. En comparaci?? amb la Campaniana A, la B ??s de m??s bona qualitat.

Quant al repertori formal, aquest es presenta molt estandarditzat i aporta noves formes de vasos inspirades en es vaixelles met??l??liques. Tot i les divisions internes d'aquest tipus de cer??mica, cal destacar que disposa d'unes formes ??niques que no es donaran en cap altre tipus de Campaniana.

La decoraci?? ??s molt senzilla i normalment es limita a acanaladures conc??ntriques i estries fetes amb rodeta i emmarcades per acanaladures. A mitjans s.I aC, coincidint amb la fi de les produccions de Campaniana B, apareixen algunes estampilles amb les inicials de noms i tamb?? algun disseny vegetal o geom??tric.

Pel que fa al final de les produccions de Campaniana B i B-O??de, aquest no ??s gens clar, per`, coincideix amb el per??ode de desenvolupament de la Aretina de Vern??s Negre, que t?? unes caracter??stiques molt semblants i procedeix d'un ??rea geogr??fica tamb?? molt propera.

Tipus de Campaniana B

  1. Campaniana B de l'Etruria Mar??tima.
  
  2. Campaniana B de Cales.
  
  3. Campaniana B O??de.

1. Campaniana B de l'Etruria Mar??tima.

Es produeix a la zona de Volterra. Es tracta de vasos de gran qualitat amb un vern??s negre tirant a blav??s i molt acurats t??cnicament.

2. Campaniana B de Cales.

La seva cronologia es del 130-120 aC al 90-80 aC en la seva varietat mitja, la m??s extesa.

El taller de Cales, ubicat al nord de la Camp??nia. Inicialment va se considerat un taller de B-O??des, tot i que aquest taller t?? els seus antecedents ja e les produccions de cer??mica calena del s. III aC. T?? un repertori de formes diferent del de la Campaniana A i molt estandarditzat, pensat per a poder ser transportat amb facilitat. ??s per aquest motiu que la gran majoria de peces tenen formes molt obertes, ja que s??n m??s f??cils d'apilar i ??s m??s dif??cil que es trenquin amb el llarg transport mar??tim i terrestre.

Pel que fa a la decoraci??, ??s important tenir en compte que alguns vasos adopten la creu de Losange estampada al fons,com a decoraci?? diferenciadora, tot i que hi ha molts altres motius decoratius.

3. Campaniana B-O??de.

S??n cer??miques de vern??s negre emparentades amb la Campaniana B per la seva tipologia formal, el seu origen podria haver estat la imitaci?? per part d'alguns tallers, de cer??mica ja coneguda i amb ??xit comercial, per?? s??n de molt mal qualitat, en tots els aspectes: les pastes s??n gruixudes i normalment cuites en exc??s, fet que tamb?? perjudica el vern??s, que es desgastava molt r??pidament a causa d'aquest factor. Tamb?? degut a l'exc??s de cuita, les pastes presenten un color marron??s com de xocolata que les identifica r??pidament com a B-O??des.

Les B-O??des constitueixen un verdader calaix de sastre on s'agrupen totes aquelles produccions que actualment encara no s'han acabat de sistematitzar en no haver-se trobat els centres productors, per??, tamb?? hi conviuen altres varietats e les quals se'n ha pogut establir el seu origen.