Carmen Rico Godoy
De Viquipèdia
Carmen Rico Godoy (París, 30 d'agost de 1939 - Madrid, 12 de setembre de 2001) fou una escriptora, periodista i activa feminista espanyola.
Filla de la també periodista Josefina Carabias, va néixer a París en estar la seva mare exiliada a la capital francesa des de la Guerra Civil Espanyola. El seu pare, socialista i republicà, va romandre a la presó pel règim franquista fins a 1944, any que tota la família es va reunir a Madrid. Gairebé immediatament es van exiliar als Estats Units. A la Universitat de Georgetown va estudiar Ciències Polítiques, graduant-se en 1958. A l'inici de la dècada de 1960, instal·lada a París, va començar a publicar en distints periòdics. Després de passar per Argentina, es va establir a Espanya en 1971.
La seva activitat periodística es va centrar en el nou i reeixit setmanari antifranquista, Cambio 16, del que en va ser cofundadora. També publicà en altres revistes, guions per a cinema i en l'edició dominical d'El País. La seva última novel·la, Fin de Fiesta, va anar un comiat dels seus lectors, on tractava de l'envelliment.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Novel·les
- Cómo ser mujer y no morir en el intento. (1990)
- Cómo ser infeliz y disfrutarlo (1991)
- La costilla asada de Adán (1996)
- Cortados, solos y con (mala) leche (1999)
- Fin de Fiesta (2001)
- Tirar a matar (2001, inacabada)
[edita] Assaigs
- La neurona iconoclasta.
- Bajo el ficus de La Moncloa.
- Tres mujeres.
[edita] Guions cinematogràfics
- (1988) Miss Caribe, de Fernando Colomo
- (1991) [Cómo ser mujer y no morir en el intento d'Ana Belén
- (1994) Cómo ser infeliz y disfrutarlo, d'Enrique Urbizu.
- (2000) El paraíso ya no es lo que era, de Francesc Betriu
[edita] Premis
- 1997 - Premi de Periodisme Francisco Cerecedo de l' Associació de Periodistes Europeus.
