Carlos Barral i Agesta
De Viquipèdia
Carlos Barral i Agesta (Barcelona 1928-1989) va ser editor i poeta i escriptor en llengua castellana.
Es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona el 1950 i després va impulsar l'empresa editorial de la seva família (Seix-Barral), aconseguint que esdevingués una de les més importants de l'època. Com a editor va crear premis i col·leccions que varen permetre donar a conèixer als lectors del moment els més importants corrents literaris europeus i hispanoamericans del segle XX i alhora renovar la literatura espanyola dels darrers anys del franquisme.
Barral va formar part del grup d'intel·lectuals barcelonins dels anys cinquanta en el que també hi formaren Jaime Gil de Biedma, Joan Reventós, Gabriel Ferrater i Alberto Oliart.
Casat amb Yvonne Hortet, una filla de l'alta burgesia barcelonina, la seva vida estiguè fortament lligada al mar i a la localitat tarragonina costanera de Calafell on residia llargues temporades.
El 1952 publicà el seu primer llibre de poemes Las aguas reiteradas, al que seguiren, Metropolitano el 1957, 19 Figuras de mi historia civil el 1961 i Usuras y figuraciones el 1973. A partir de 1975 amb Años de penitencia inicia la seva producció en prosa de caràcter memorialista. Després publicaria també Los años sin excusa.
El 1988 obtingué el Premi Comillas de Tusquets Editores en la categoria de Memòries per la seva obra Cuando las horas veloces. Fou senador per Tarragona el 1982 i posteriorment parlamentari europeu pel PSC-PSOE. Va morir a Barcelona el 1989.
Taula de continguts |
[edita] Obres
[edita] Poesia
- Metropolitano (1957)
- Diecinueve figuras de mi historia civil (1961)
- Usuras (1965)
- Figuración y fuga (1966)
- Informe personal sobre el alba (1970)
- Usuras y figuraciones (1973)
- Lecciones de cosas. Veinte poemas para el nieto Malcolm (1986)
- Antología poética (1989)
[edita] Memòries
- Años de penitencia (1975)
- Los años sin excusa (1978)
- Cuando las horas veloces (1988)
[edita] Libres de fotografies
- Catalunya des del mar (1982)
- Catalunya a vol d'ocell (1985), ambdós amb fotografies de Xavier Miserachs.
