Carlo Maria Martini
De Viquipèdia
Carlo Maria Martini ( Torí, Itàlia, 1927 ) és un jesuïta i bisbe italià, elevat a cardenal el 1983.
[edita] Biografia
Nasqué el 15 de febrer de 1927 a Torí, Piemont. Entrà a formar part de la Companyia de Jesús el 1944 i va ser ordenat sacerdot el 1952. Obtingué el doctorat en teologia el 1958, per la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma. Des d'aquell moment anà escalant posicions dins del seu orde i de l'Ésglésia tota. El 1962 pass à ser membre de l'Institut Bíblic Pontifical, el 1969 fou nomenat rector d'aquesta institució. El 1978 va ser nomenat rector la Pontifícia Universitat Gregoriana pel papa Pau VI.
El desembre de 1979 el papa Joan Pau II el nomenà arquebisbe de Milà, càrrec del qual prengué possessió el gener de 1980 i que exercí fins al 2002. El mateix Joan Pau II el nomenà cardenal del títol de Santa Cecilia el 1983, i entre 1987 i 1993 fou president de la Conferència Episcopal Europea.
El 2000 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials.
El 2002 renuncià reglamentàriament al seu càrrec d'arquebisbe de Milà per haver arribat als 75 anys, i el succeí en aquesta arxidiòcesi el cardenal Dionigi Tettamanzi. A la mort de Joan Pau II Martini era tingut per un dels papables en el Conclave de 2005 com a màxim exponent de l'ala progressista de l'Església. En aquest conclave, però, fou elegitit Joseph Ratzinger, que passà a governar l'església amb el nom de Benet XVI, i del qual hom diu que precisament Martini fou un dels "grans electors".
A l'actualitat resideix a Jerusalem, on es dedica a la interpretació de textos bíblics, i s'ha convertit en un dels experts en el Nou Testament. L'any 2007 ha perdut la condició d'elector del papa a causa d'haver arribat a viutanta anys.
Al llarg de la seva vida ha escrit més de 50 llibres, entre ells In cosa crede chi non crede? (2000) al costat d'Umberto Eco.
