Carl Friedrich Gauß
De Viquipèdia
Johann Carl Friedrich Gauss (Gauß) (30 d'abril de 1777 - 23 de febrer de 1855) va ser un matemàtic, astrònom i físic alemany que és considerat un dels matemàtics més grans de tots els temps.
[edita] Biografia
Gauss va néixer a Braunschweig (ducat de Brunswick-Lüneburg, ara part d'Alemanya), fill únic de pares de classe baixa. Segons la llegenda, el seu geni ja es va notar a l'edat de tres anys, quan va corregir, de cap, un error que va fer el seu pare mentre calculava les seves finances. També es diu que mentre estava a l'escola elemental, el seu professor va provar d'entretenir els seus alumnes fent-los sumar tots els números de l'1 al 100. Uns segons després, deixant a tothom bocabadat, el jove Gauss va donar la resposta correcta, en adonar-se que en sumar els elements de dos en dos començant pel primer i l'últim donaven sumes idèntiques: 1+100=101, 2+99=101, 3+98=101, etc., fent una suma total de 50 × 101 = 5050.
Gauss va aconseguir entrar a la universitat, i de manera independent va redescobrir alguns importants teoremes; va destacar el 1796, quan va aconseguir demostrar que qualsevol polígon regular d'n costats, on n és el producte d'una potència de 2 i d'un nombre primer de Fermat, es pot construir amb regle i compàs, ampliant els coneixements que tingueren els matemàtics de la Grècia clàssica. Gauss es va sentir tan complagut amb aquest resultat que va demanar que s'inscrivís a la seva tomba un polígon regular de 17 costats.
Gauss va ser el primer de demostrar el teorema fonamental de l'àlgebra; de fet, durant la seva vida va trobar quatre proves completament diferents per a aquest teorema, aclarint a més a més de forma considerable el concepte de nombre complex.
Gauss també va realitzar importants contribucions a la teoria dels nombres amb el seu llibre Disquisitiones Arithmeticae, que dedicava sis seccions a la teoria dels nombres, donant a aquesta branca de les matemàtiques una estructura sistematitzada. A l'última secció del llibre exposà la seva tesi doctoral. Aquell mateix any va predir l'òrbita de l'asteroide Ceres mitjançant aproximacions d'arrels quadrades.
Gauss es mantenia gràcies a la paga del duc de Brunswick, però no apreciava la inseguretat d'aquesta situació i no creia que les matemàtiques fossin prou importants per a merèixer aquest suport, així que va intentar aconseguir un càrrec com a astrònom, i el 1807 va ser designat professor d'astronomia i director de l'observatori astronòmic de Göttingen.
Gauss va descobrir la possibilitat de geometries no euclidianes però no ho va publicar mai per por de l'escàndol que es provocaria. Aquesta conclusió s'extreu de les cartes a Farkos Wolfgang Bolyai. El seu amic Bolyai va intentar provar durant anys el postulat de les paral·leles usant els altres axiomes geomètrics d'Euclides, sense resultat. El fill de Bolyai, János Bolyai, va redescobrir la geometria no euclidiana el 1820, treball que es va publicar el 1832.
El 1818 Gauss va començar un estudi geodèsic de l'Estat de Hannover, treball que posteriorment el duria al desenvolupament de la distribució normal, encara que no va ser pas Gauss el primer a desenvolupar-la.
El 1831, una fructuosa col·laboració amb el professor de física Wilhelm Weber els va dur a aconseguir resultats en magnetisme, el descobriment de les lleis de Kirchhoff i la construcció d'un primitiu telègraf entre el despatx de física i l'observatori de la Universitat de Göttingen.
Va morir a Göttingen, Hannover, el 1855 i la seva tomba es troba al cementiri d'Albanifriedhof d'aquesta ciutat.
[edita] Llibres
- (1801) Disquisitiones Aritmeticae (Aritmètica)
- (1809) Theoria motus corporum coelestium in sectionibus conicis Solem ambientium (Astronomia)
- (1823) Theoria combinationis observationum erroribus minimis obnoxiae (Estadística)
- (1828) Disquisitiones generales circa superficies curva (Geometria)
