Capriccio espanyol

De Viquipèdia

El Capriccio espanyol op. 34, és una obra orquestral composta el 1887 per Nikolai Rimski-Korsakov, i està basada en diverses melodies espanyoles. El títol en rus era Capriccio sobre temes espanyols.

La inspiració de l'obra residia en la música que descobria, en part, en el seus viatges. Entre 1862 i 1865 el compositor havia viatjat molt pel món en tant que oficial de la marina russa. A Espanya havia estat sobre tot a Cadis.

L'obra té una part molt destacada a càrrec d'un violí solista, fins al punt que originalment estava concebuda com una fantasia per a violí i orquestra. Posteriorment el compositor incorporà altres instruments solistes que és com finalment ha quedat l'obra. La seva execució dura aproximadament 15 minuts.

[edita] Instrumentació

Està compost per a 2 flautes, piccolo, 2 oboès (un com a corn anglès), 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, tuba, timbales, percussió, arpa i corda.^[1]

[edita] Estructura de l'obra

El Capriccio espanyol té cinc parts :

Alborada (Albada), és un ball festiu que celebra la sortida del sol.
Variazioni (Variacions). Comença amb una melodia de les trompes i posteriorment desenvolupa diverses variacions sobre el tema, amb diferents instruments i seccions de l'orquestra assumint el protagonisme.
Alborada. Presenta el mateix tema del primer moviment de manera quasi idèntica, a excepció de canvis en la instrumentació i en la tonalitat.
Scena e canto gitano (Escena i cant gitano). Comprèn 5 parts cadascuna amb un instrument solista diferent: les trompes i trompetes, el violí, la flauta, el clarinet, i l'arpa.

Aquestes parts per a solistes interpreten la melodia sobre un fons rítmic a càrrec de diversos instruments de percussió.

Fandango asturiano, és un ball viu d'Astúries. La peça acaba amb una reaparició, més enèrgica que mai, del tema de l'Alborada.

Aquesta peça és sovint lloada per a la seva orquestració, que comprèn una gran secció de percussions així com diversos efectes especials. Per exemple, en el quart moviment, els violinistes i violoncel·listes han d'imitar unes guitarres i la partitura dels violins ho detalla amb la indicació quasi guitara. Malgrat l'aclamació de la crítica, Rimski-Korsakov s'enfadava pel fet que certs aspectes de l'obra quedaven ignorats. Menciona en la seva autobiografia que, segons ell, el que fa que aquesta peça sigui excepcional, més que per la seva orquestració, és «pel canvi en el timbres i la feliç tria de concepcions melòdiques i de models figuratives» per a cadascuna de les seccions d'instruments.