Canal de Lissewege

De Viquip??dia

Lisseweegse Vaart
El canal al sortir del poble en dirreci?? de Ter Doest i Bruges
Llargada	9 km
Classe	fora ??s
Construcci??	segle XIII
Posada en servei
Desnivell	m
Nombre de rescloses
De	Ter Doest
a	Zwankendamme
Territoris	B??lgica
Hidrologia - Canal

El canal Lisseweegs Vaartje o Lisseweegse Vaart ??s una de les m??s velles connexions entre Bruges i el mar que data del segle XIII. Avui ha perdut tot ??s econ??mic i nom??s serveix per a l'evacuaci?? de les aig??es del p??lder del Oudlandpolder (= p??lder de la terrra vella) de Blankenberge. Travessa el casc hist??ric del poble de Lissewege, un nucli de la ciutat de Bruges.

[edita] Hist??ria

Si ??s segur que la vora de la costa flamenca, zelandesa i holandesa va canviar molt des del temps romans fins a avui, amb transgressions i regressions del mar, els te??rics divergeixen quant a la definici?? exacta de la l??nia costera. Per aquests moviments del mar, els cursos dels rius i de les cales van canviar sovint. Al segle XIII, Lissewege es sobreal???? fins a 4 metros dels p??lders es va decidir de connectar el poble al mar i a Bruges en connectar un vell rierol, el Lissewegeree a Ter Doest, amb una cala, el Sint-Pietersvliet mitjan??ant un canal.

Aquest canal va servir per a transportar les pedres de Tournai per a la construcci?? de l'esgl??sia i de l'abadia de Ter Doest. A Zwankendamme es va construir una resclosa que servia tamb?? per a evacuar les aig??es dels p??lders a marea baixa. Al poble hi ha tres ponts: el Tiendebrug, l' Heulebrug i el Roelandsbrug.

[edita] Restauraci?? del 2004

A l'inici del segle XXI, la baixa profunditat, la posici?? sobreal??ada i la vegetaci?? prol??fica impedien un bon desgu??s, el que causava la mortalitat dels peixos i un mal olor^[1]. Reparacions de fortuna no s'integraven amb l'arquitectura hist??rica del poble. Per aix??, la direcci?? del Nieuwe Polder van Blankenberge i l'ajuntament de Bruges van decidir de restaurar el canal.

El llit es va cobrir d'una capsa de formig??, les marges visibles es van cobrir de maons amb un morter especial que deixa creixer el liquen.

Es va mantenir la berma horitzontal verde amb una combinaci?? de Clematis integrifolia, Clematis alpina, Eryngium tripartitum, Iris chrysographes, Nepeta faassenii, Nepeta nepetelle i arbrells com Hydrangea macrophylla, Hydrangea serrata Bluebird, Hydrangea macrophylla Blaumeise, Jasminum nudiflorum i Deutzia rosea que donen el car??cter particular del canal al seu passatge a trav??s Lissewege.

El 2005, l'ajuntament de Bruges va obtenir el primer premi de la Vereniging voor openbaar groen (en catal??: l'associaci?? per a la promoci?? d'espais verds p??blics) per a la realtizaci?? a Lissewege.

[edita] Refer??ncia