Canal de Lissewege

De Viquipèdia

Lisseweegse Vaart
El canal al sortir del poble en dirreció de Ter Doest i Bruges
Llargada	9 km
Classe	fora ús
Construcció	segle XIII
Posada en servei
Desnivell	m
Nombre de rescloses
De	Ter Doest
a	Zwankendamme
Territoris	Bèlgica
Hidrologia - Canal

El canal Lisseweegs Vaartje o Lisseweegse Vaart és una de les més velles connexions entre Bruges i el mar que data del segle XIII. Avui ha perdut tot ús econòmic i només serveix per a l'evacuació de les aigües del pòlder del Oudlandpolder (= pólder de la terrra vella) de Blankenberge. Travessa el casc històric del poble de Lissewege, un nucli de la ciutat de Bruges.

[edita] Història

Si és segur que la vora de la costa flamenca, zelandesa i holandesa va canviar molt des del temps romans fins a avui, amb transgressions i regressions del mar, els teòrics divergeixen quant a la definició exacta de la línia costera. Per aquests moviments del mar, els cursos dels rius i de les cales van canviar sovint. Al segle XIII, Lissewege es sobrealçà fins a 4 metros dels pòlders es va decidir de connectar el poble al mar i a Bruges en connectar un vell rierol, el Lissewegeree a Ter Doest, amb una cala, el Sint-Pietersvliet mitjançant un canal.

Aquest canal va servir per a transportar les pedres de Tournai per a la construcció de l'esglèsia i de l'abadia de Ter Doest. A Zwankendamme es va construir una resclosa que servia també per a evacuar les aigües dels pòlders a marea baixa. Al poble hi ha tres ponts: el Tiendebrug, l' Heulebrug i el Roelandsbrug.

[edita] Restauració del 2004

A l'inici del segle XXI, la baixa profunditat, la posició sobrealçada i la vegetació prolífica impedien un bon desguàs, el que causava la mortalitat dels peixos i un mal olor^[1]. Reparacions de fortuna no s'integraven amb l'arquitectura històrica del poble. Per això, la direcció del Nieuwe Polder van Blankenberge i l'ajuntament de Bruges van decidir de restaurar el canal.

El llit es va cobrir d'una capsa de formigó, les marges visibles es van cobrir de maons amb un morter especial que deixa creixer el liquen.

Es va mantenir la berma horitzontal verde amb una combinació de Clematis integrifolia, Clematis alpina, Eryngium tripartitum, Iris chrysographes, Nepeta faassenii, Nepeta nepetelle i arbrells com Hydrangea macrophylla, Hydrangea serrata Bluebird, Hydrangea macrophylla Blaumeise, Jasminum nudiflorum i Deutzia rosea que donen el caràcter particular del canal al seu passatge a travès Lissewege.

El 2005, l'ajuntament de Bruges va obtenir el primer premi de la Vereniging voor openbaar groen (en català: l'associació per a la promoció d'espais verds públics) per a la realtizació a Lissewege.

[edita] Referència