Camille Claudel
De Viquipèdia
Camille Claudel (Fère-en-Tardenois, Aisne; 8 de desembre de 1864 - Montdevergues, 19 d'octubre de 1943); escultora francesa, germana del poeta, dramaturg i diplomàtic francès Paul Claudel.
[edita] Biografia
Des de la seva infància a Champagne Camille va ser una apassionada de l'escultura; jugava amb el fang i esculpia a les persones que l'envoltaven, com al seu germà Paúl i a la seva serventa Helene. Va arribar a París el 1883 amb la finalitat de perfeccionar el seu art i ingressà a l'acadèmia Colarussi. El 1882 és acceptada per Paul Dubois, director de l'Escola Nacional de Belles Arts. Té la seva primera trobada amb Auguste Rodin el 1883, i l'any següent comença a treballar al seu taller. Camille posa per a ell i col·labora en la realització de les figures de la monumental Les Portes de l'Infern.
L'obra de l'escultora, a pesar de ser molt propera a la del seu mestre, té el seu toc personal i femení, sense ser mai una còpia: per això, Octave Mirbeau va proclamar el seu geni. A part de ser una de les seves principals col·laboradores, va ser també la seva amant i companya durant alguns anys; es va convertir en el seu model i musa, inspirant obres com la Danaïde o Fugit Amor. Es produeix entre ambdós un clima de col·laboració i enfrontament que enriqueix la labor mútua.
Tot i la passió, la relació entre Rodin i Camille és complicada, conflictiva i amb contínues interrupcions i crisis. Freqüenten junts els ambients artístics i culturals més importants del París de l'època i passen junts llargs períodes fora de la ciutat però Rodin està unit sentimentalment a altra dona, Rose Beuret, a qui no té intenció d'abandonar per a casar-se amb Camille. Aquesta situació serà la inspiració d'una de les obres més importants de Camille: L'Age Mur. En aquesta escultura veiem representada l'escena: Camille, agenollada i suplicant, dirigint les seves mans cap al Rodin, qui li dóna l'esquena mentre una dona mig àngel mig bruixota (que representa a Rose Beuret) se l'enduu.
Una vegada trencada la seva relació amb l'escultor, entra en la seva vida Claude Debussy però també ell està unit a altra dona. Mentres, les seves obres arriben a cert èxit i apareixen amb freqüència articles sobre ella en les revistes d'art. En aquesta època de crisi emocional, Camille es tanca al seu taller i s'allunya del món.
Al desembre de 1905, Camille realitza la seva última gran exposició. A partir d'aquí, sofrirà crisis nervioses que s'aguditzaran cada vegada més i començarà a destruir les seves obres. No tindrà suport familiar ja que la seva mare i la seva germana segueixen sent hostils a la seva forma de vida i el seu germà Paúl està lluny. El 3 de març de 1913 mor el seu pare i el 10 de març la internen al sanatori de Ville-Evrard i al juliol a Montdevergues, manicomi del com, a pesar de la seva recuperació i els seus lúcids i estripats precs al seu germà Paúl, mai sortirà. Tancada passarà els últims 30 anys de la seva vida.
