Octave Mirbeau
De Viquipèdia
Octave Mirbeau (Trévières, 16 de febrer del 1848 – París, 16 de febrer del 1917) va ser un escriptor francès : novel·lista, dramaturg i periodista reputat i temut. Les seves obres s'han traduït a més de 30 països a tot el món.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Octave Mirbeau va nàixer a la ciutat de Trévières, Normandia. El 1849, la família es va instal·lar després a Rémalard, Perche. Després de la guerra i a seua traumàtica realitat, va deixar Rémalard i traslladar-se a París, on va començar a subministrar articles a diversos periòdics : L'Ordre de Paris, Le Figaro, Le Gaulois, L’Écho de Paris i Le Journal. Va conèixer Guy de Maupassant, Edmond de Goncourt, Émile Zola, Claude Monet, Auguste Rodin, Camille Pissarro. Es va casar el 1887 amb Alice Regnault.
A partir de 1886, va publicar diverses novel·les autobiogràfiques : Le Calvaire, 1886, la seua primera obra mestra, L'Abbé Jules, 1888, primera novel·la dostoievskiana, i Sébastien Roch, 1890, on denunciava l'educació religiosa i la hipocresia burgesa. Conegut sobretot per la seva novel·la Le Journal d'une femme de chambre (Diari d'una cambrera), 1900, el seu llibre més famós. Mirbeau va ser un dels primers a introduir una visió dostoievskiana dels personatges (exploració de l'inconscient i pessimisme existencial).
Dramaturg, Mirbeau va escriure també peces teatrals : Les Mauvais bergers (Els Mals pastors), tragèdia estrenada a París el 1897, Le Portefeuille (La Cartera), 1902, Les affaires sont les affaires, 1903 - comèdia que va guanyar el premi Molière com a millor autor i millor espectacle el 1995 ! -, Farces et moralités, 1904, i Le Foyer, comèdia, 1908 (millor espectacle el 1990 !). Estigmatitza la família, el matrimoni, la religió, l'exèrcit i la pàtria.
Activista polític i intel·lectual, Mirbeau no va deixar de lluitar contra totes les ideologies. Polemista anticlerical i llibertari, preconitzarà l’abstenció en les eleccions, d’ençà 1888, i abraçà els ideals anarquistes : considerava que el socialisme d'Estat era contradictori a la llibertat de l'individu. En 1898, durant el Cas Dreyfus, al costat de altres intel·lectuals, Mirbeau prendrà partit pels seus defensors ; i va pagar la multa de Zola que, sumada als costos del procés de difamació per "J'accuse", es va elevar a 7.525 francs.
Mirbeau va ser també crític de l’art avantguardista i va fer costat joves pintors i escriptors : Claude Monet, Vincent Van Gogh, Camille Claudel, Pierre Bonnard, Félix Vallotton, Maurice Maeterlinck, Marguerite Audoux, Léon Werth...
A partir de 1910, Mirbeau va deixar d'escriure. Va morir a París en 1917 el dia del seu aniversari.
[edita] Principals obres
- Le Calvaire, novel·la (1886).
- L'Abbé Jules, novel·la (1888).
- Sébastien Roch, novel·la (1890).
- Dans le ciel, novel·la (1892-1893).
- Les Mauvais bergers (1897), drama tràgic en cinc actes (Els Mals pastors, traducció de Felip Cortiella i Ignasi J. Sardà, 1902).
- Le Jardin des supplices, novel·la (1899).
- Le Journal d'une femme de chambre (1900), novel·la (Diari d'una cambrera, traducció de Angels Bassas, Antonio Simón Rodriguez i Santiago Sans, inèdit, 1994).
- Les 21 jours d'un neurasthénique, novel·la (1901).
- Les affaires sont les affaires, comèdia en tres actes (1903).
- Farces et moralités, 6 comèdies en un acte (1904) (La Cartera, traducció de Carles Costa, 1910, Escrúpols, traducció de Carles Costa, 1909, L’epidèmia).
- La 628-E8, novel·la (1907).
- Le Foyer, comèdia en tres actes (1908).
- Dingo, novel·la (1913).
- Contes cruels (1990).
- L'Affaire Dreyfus (1991).
- Lettres de l'Inde (1991).
- Combats esthétiques (1993).
- Correspondance générale (2003-2006)
- Combats littéraires (2006).
[edita] Bibliografia
- Pierre Michel - Jean-François Nivet, Octave Mirbeau, l'imprécateur au coeur fidèle, Séguier, 1990. (francès)
- Pierre Michel, Les Combats d'Octave Mirbeau, Besançon, 1995. (francès)
- Samuel Lair, Mirbeau et le mythe de la Nature, Presses universitaires de Rennes, 2004. (francès)
- Cahiers Octave Mirbeau, n° 1-15, 1994-2008. (francès)
[edita] Enllaços externs
- Société Octave Mirbeau (francès)
- Pierre Michel, Bibliografia d'Octave Mirbeau. (francès)
- Pierre Michel, Octave Mirbeau et le roman. (francès)
