Cal·lístrat d'Afidnes
De Viquipèdia
Cal·lístrat d'Afidnes (Callistratus, Καλλίστρατος) fou un orador i polític atenenc fill de Cal·lícrates d'Afidnes el vell i nebot de Agirri (Aghirrius).
S'esmenta per primera vegada el 379 aC com a membre del partit oligàrquic i enviant una ambaixada a Tebes per alertar a Leontiades de Tebes d'un possible intent contra Cadmea per part dels exiliats de Pelòpides.
El 378 aC va dirigir les tropes enviades a Tebes, juntament amb Cabries (o Khabries, llatí Chabrias) i Timoteu, en ajut de la ciutat contra Agesilau, si be representava de fet els interessos espartans a Atenes.
El 373 aC es va unir a Ifícrates en la persecució contra Timoteu que havia estat molt actiu contra Esparta a les mars occidentals i que per la seva restauració al poder dels exiliats de Zante havia suposat la represa de la guerra després de la pau del 374aC. Timoteu fou portat a judici i Cal·lístrat fou nomenat comandant, amb Ifícrates i Cabries, de les forces enviades a Còrcira i sembla que Ifícrates i Cal·lístrat representaven dues sensibilitats ben diferents. Aviat Cal·lístrat va tornar a Atenes amb consentiment d'Ifícrates, al que va prometre enviar diners o be aconseguir la pau.
El 371 aC era a Esparta com ambaixador (però sense aquest títol) per negociar la pau,
El 369 aC quant Epaminondes va envair Lacònia, Cal·lístrat va influir a Atenes per donar ajut a Esparta (que aquesta havia demanat).
Probablement fou el 366 aC quan va fer el seu famós discurs sobre l'afer d'Oropos, que havia estat ocupada per un cos d'exiliats de la ciutat i per tant perduda per Atenes. Els atenencs van enviar allí a un exèrcit dirigit per Cares o Khares (Chares), però es va arribar a un acord pel qual Oropos quedava com a depòsit dels tebans fins a una solució posterior, acord instigat per Cal·lístrat i Cabries (Chabrias). Més tard els tebans no la van voler retornar i els signataris de l'acord foren perseguits. Cal·lístrat, amb la seva eloqüència, fou absolt, però l'afer va afectar a la seva política degut a la pèrdua d'un punt fronterer tant important, i el poble el va criticar.
Fou tornat a jutjar el 361 aC i condemnat a mort, però es va escapar i es va exiliar a Methone de Macedònia. El 356 aC encara estava exiliat però poc després va tornar a Atenes, i fou descobert; es va refugiar a l'altar dels 12 deus però fou agafat igualment i executat.
Se li atribueix durant el seu exili la fundació de Daton (Datum) després Filips.
