Buzz Aldrin

De Viquipèdia

Edwin E. Aldrin

El coronel Edwin Eugene "Buzz" Aldrin, Jr., (nascut el 20 de gener del 1930) és un astronauta i pilot nord-americà que va esdevenir el segon home en trepitjar la Lluna (després de Neil Armstrong) durant la missió Apollo 11, la primera missió tripulada en aterrar a la Lluna.

[edita] Biografia

[edita] Primers anys

Edwin Aldrin va néixer a Montclair, Nova Jersey, EUA. Es va graduar a l'escola superior de Montclair i va graduar-se tercer de la seva promoció, a l'acadèmia militar de West Point, Nova York. Aldrin va ser promogut a tinent segon i va servir com a pilot de caça a les forces aèries nord-americanes durant la Guerra de Corea, en la qual va volar en 66 missions de combat amb un F-86 Sabre. Després d'abandonar Corea, Aldrin va ser instructor d'artilleria aèria a la base Nellis de les forces aèries nord-americanes, i assitent del degà de facultat a l'acadèmia de les forces aèries dels Estats Units. Després d'aquest destí, Aldrin va ser volar amb F-100 Super Sabres com a comandant de vol a Bitburg, Alemanya.

[edita] Carrera militar

Aldrin va deixar el servei militar per assistir a l'Institut de Massachusetts de Tecnologia (Massachusetts Institute of Technology, MIT) a Cambridge, Massachusetts on va aconseguir un doctorat en astronàutica. La seva tesina doctoral fou “guiatge per a aproximacions orbitals tripulades”. Després de deixar el MIT, va tornar a les forces aèries, va ser destinat a la oficina d'objectius Gemini de la divisió de sistemes espacials de les forces aèries, a Los Angeles, Califòrnia, i després a l'escola de pilots de proves de les forces aèries a la base Edwards, Califòrnia. El març de 1972, Aldrin es va retirar del servei actiu després de 21 anys.

Caminada lunar durant la missió Apollo 11

[edita] Carrera com a astronauta

Aldrin va ser seleccionat com a part del tercer grup d'astronautes de la NASA l'octubre de 1963. Les seves maneres serioses i intel·lectuals el van fer molt valuós per el disseny de les missions Gemini, però no va estar mai a la llista de tripulants. La mort de la tripulació principal de la Gemini 9 va promocionar Aldrin com a tripulant de reemplaçament. La principal missió de la Gemini 9 fou l'aproximació i acoblament de la capsula amb un vehicle objectiu, però al fallar aquest últim Aldrin va improvisar una eficaç maniobra per aproximar-se a unes coordenades determinades de l'òrbita terrestre. Va ser llavors confirmat com a pilot en la Gemini 12, la última missió Gemini i la última possibilitat de testejar les activitats extra-vehiculars o EVA (popularment conegudes com a “caminades espacials”). Aldrin va utilitzar tècniques revolucionaries durant els exercicis d'entrenament per a la missió. Aquestes, encara son utilitzades avui en dia. Va marcar un rècord en activitats extra-vehiculars i va provar la viabilitat del treball dels astronautes fora de les càpsules.

Aldrin tenia molta més projecció pública que Neil Armstrong, i es diu que originalment fou ell el que havia de baixar primer a la superfície de la Lluna. Aldrin també és conegut pel seu vessant místic, essent francmaçó, i rebent, fins i tot, la comunió a la superfície lunar.

[edita] Jubilació

Després de deixar el servei actiu, Aldrin va retornar a les forces aèries en un càrrec administratiu, però per sobre la seva carrera planejaven els seus problemes personals. En la seva autobiografia “Retorn a la Terra”, Aldrin relata els seus problemes amb l'alcoholisme i la depressió després de deixar la NASA. Aldrin va continuar promovent l'exploració espacial i va produir fins i tot el joc d'ordinador “Buzz Aldrin’s Race into Space” del 1992.

[edita] Trivialitats

• Aldrin col·laborà amb l'escriptor de ciència ficció John Barnes en els llibres "Encounter With Tiber" i "The Return".
• Al 2002, el president dels Estats Units, George W. Bush va assignar Buzz Aldrin a la comissió presidencial del futur de la indústria aeroespacial dels Estats Units.
• Un petit cràter a la Lluna, prop del lloc d'aterratge de l'Apollo 11 porta el seu nom en honor seu.
• Aldrin té una estrella al famós Passeig de la Fama a Hollywood.
• Ha colaborat en diverses sèries de televisió, incloent "Els Simpson" i "Ali G".
• Actualment col·labora a la Taula de Governadors de la Societat Nacional de l'Espai, que també va presidir.
• Al 1988 Aldrin va canviar legalment el seu nom pel de "Buzz".

[edita] Enllaços

• Pàgina web oficial (anglès)