Bureau of Indian Affairs

De Viquip??dia

Segell de la BIA

Bureau of Indian Affairs (Oficina d'Afers Indis) ??s una oficina creada el 1819 i adscrita al Departament de Guerra amb la finalitat oficial d'evitar l'extinci?? de l'amerindi. El 1849 fou definitivament adscrita al Departament d'Interior. Org??nicament es divideix en deu Ag??ncies o zones:

Minneapolis, que compr??n els amerindis de Minnesota, Wisconsin, Michigan i la reserva de Tama (Iowa)
Aberdeen, per a les dues Dakotes i Nebraska
Billings, per a Wyoming i Montana. El 1895 hi foren adscrits els chippewa de Little Shell (Montana)
Muskoge, per a les Cinc Tribus Civilitzades d'Oklahoma (creek, choctaw, chickasaw, cherokee i seminola)
Andarko, per a la resta de les tribus d'Oklahoma, a la qual s'hi afegiren els indis de Kansas i els choctaw de Mississipp??.
Alburquerque, pels indis de Nou M??xic, apatxe, navaho i pueblo.
Phoenix, pels d'Arizona, Utah i Nevada, llevat els navaho.
Sacramento, pels indis de Calif??rnia.
Portland pels indis de Washington, Oregon i Idaho
Juneau pels indis i inuit d'Alaska
Washington DC pels indis de l'Est del Mississipp??, com els seminola de Florida i l'Easter Band Cherokee de Carolina del Nord.

Hi ha tribus, per??, que no depenen de la BIA, sin?? dels Estats als quals resideixen, com els tigua d'El Paso, adscrits a l'Estat de Texas, i les tribus de la Confederaci?? Iroquesa, que depenen del de Nova York.

Les zones funcionen com a mitjancers entre l'indi i la BIA, per?? sovint hi manquen cooperaci?? i diners. Cada zona es divideix en ag??ncies, una per cada tribu gran, i les petites s'agrupen en una de general, com l'Ag??ncia Everett per als Puget Sound Salish. L'ag??ncia s'encarrega de distribuir les racions, nomenar interlocutors i la policia ind??gena, tots els serveis llevat els m??dics.