Bureau of Indian Affairs

De Viquipèdia

Segell de la BIA

Bureau of Indian Affairs (Oficina d'Afers Indis) és una oficina creada el 1819 i adscrita al Departament de Guerra amb la finalitat oficial d'evitar l'extinció de l'amerindi. El 1849 fou definitivament adscrita al Departament d'Interior. Orgànicament es divideix en deu Agències o zones:

Minneapolis, que comprèn els amerindis de Minnesota, Wisconsin, Michigan i la reserva de Tama (Iowa)
Aberdeen, per a les dues Dakotes i Nebraska
Billings, per a Wyoming i Montana. El 1895 hi foren adscrits els chippewa de Little Shell (Montana)
Muskoge, per a les Cinc Tribus Civilitzades d'Oklahoma (creek, choctaw, chickasaw, cherokee i seminola)
Andarko, per a la resta de les tribus d'Oklahoma, a la qual s'hi afegiren els indis de Kansas i els choctaw de Mississippí.
Alburquerque, pels indis de Nou Mèxic, apatxe, navaho i pueblo.
Phoenix, pels d'Arizona, Utah i Nevada, llevat els navaho.
Sacramento, pels indis de Califòrnia.
Portland pels indis de Washington, Oregon i Idaho
Juneau pels indis i inuit d'Alaska
Washington DC pels indis de l'Est del Mississippí, com els seminola de Florida i l'Easter Band Cherokee de Carolina del Nord.

Hi ha tribus, però, que no depenen de la BIA, sinó dels Estats als quals resideixen, com els tigua d'El Paso, adscrits a l'Estat de Texas, i les tribus de la Confederació Iroquesa, que depenen del de Nova York.

Les zones funcionen com a mitjancers entre l'indi i la BIA, però sovint hi manquen cooperació i diners. Cada zona es divideix en agències, una per cada tribu gran, i les petites s'agrupen en una de general, com l'Agència Everett per als Puget Sound Salish. L'agència s'encarrega de distribuir les racions, nomenar interlocutors i la policia indígena, tots els serveis llevat els mèdics.