Brúcol
De Viquipèdia
Aquest és un article sobre un espècie extingida o vivent. Per ésser completa, li manca una taula taxonòmica que n'indiqui la classificació en taxons. Si en teniu coneixements, afegiu si-us-plau aquesta taula taxonòmica. Podeu emprar la Plantilla:Taxobox.
El brúcol (Molopospermum peloponnesiacum, del grec mólops -macadura, en referència a les costelles dels fruits-, i spérma -llavor-, i de Peloponnesiakón -del Peloponès-) és un planta que es conrea en alguns pobles pirinencs.
Taula de continguts |
[edita] Morfologia
És una planta herbàcia d'aroma penetrant i d'elegant fesomia, de més d' 1 m d'alçària, amb una tija robusta, gruixuda i buida que porta les fulles i unes inflorescències, en forma d'umbel·la, molt grans, denses i globuloses,la terminal molt més gran que les laterals.
Té les fulles lluents, molt grosses, les inferiors poden arribar a 1 m de llargada, diverses vegades dividides, amb els darrers segments lanceolats i dentats.
Les flors són d'un blanc esgrogueït, petites, disposades en umbel·les de 20 a 40 radis, d'una gran vistositat. La floració té lloc entre juny i agost.
Els fruits tenen 6 ales i 4 costelles prominents.
[edita] Localització
A l'alta muntanya, només als Pirineus, sobre sòls pedregosos, a les tarteres i en els relleixos de les roques, sovint acompanyada de gencianes grogues i altres megaforbis.
[edita] Època de recol·lecció
A partir del mes de maig, abans que les flors s'obrin.
[edita] Ús gastronòmic
Només se n'utilitzen els pecíols i els brots tendres. Cal treure les fibres que els recorren tal com si es tractés d'api.
És bona per fer amanides i combina bé amb qualsevol verdura crua.
[edita] Bibliografia
- Duran, Núria; Morguí, Mercè i Sallés, Mercè: Plantes silvestres comestibles. ECSA, Barcelona, juny del 2004. Col·lecció Pòrtic Natura, núm. 20. ISBN 84-7306-467-4, plana 17.
