[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bixa - Viquipèdia

Bixa

De Viquipèdia

Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiques
Com entendre les taules taxonòmiques
Bixa
Flor de la bixa
Flor de la bixa
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malvales
Família: Bixaceae
Gènere: Bixa
Espècie: ''B. orellana''
Nom binomial
Bixa orellana
L.

Bixa, o Urucú (nom d'origen guaraní del nord d'Argentina) (Bixa orellana) és una espècie de planta silvestre i conreada per extreure'n dos colorants anomenats bixina i norbixina o arxiota.

La família Bixàcia o Bixàcies (Bixaceae) només té un gènere Bixa i aquest una única espècie Bixa orellana.

L'origen de la bixa és en les zones tropicals de l'Amèrica del Sud probablement en l'Amazonia o entre el centre de Mèxic i el Carib.

Actualment es conrea en totes les zones tropicals però es fa amb més intensitat a Amèrica llatina i el Carib.

[edita] Descripció botànica

L'urucú és un petit arbre o arbust de fins a 5 metres d'alçada. Les fulles són simples amb forma cordiforme amb llargs peciols i de disposició alternada. Flors hermafrodites de color blanc o rosat i disposades en raïms. El fruit és una càpsula de color vermell amb pèls gruixuts i diverses llavors.


Es conrea en zones tropicals fins els 1.000 metres d'alçada, no suporta cap gelada, li cal una precipitació anual d'uns 1.00 a 1.200 litres amb una estació seca no superior a tres mesos de durada. Es multiplica per les llavors, estaca o empelt. Se n'obtè un rendiment mitjà de 2.000 kg de fruits i la plantació dura uns 12 anys.

El colorant s'extreu de les llavors fresques o assecades al sol o en assecadors industrials. En petites explotacions l'annato s'extreu bullint les llavors i concentrant el colorant fins obtenir una pasta i finalment una pols a la qual s'hi afegeix greix. El procés industrialitzat es fa utilitzant solvents químics

[edita] Usos i propietats

Des de temps precolombins s'havia utilitzant el colorant de color vermell que se n'obtè per a maquillatge corporal i com a protecció contra insectes i ajut en la cicatrització de ferides.


Es considera que no és gens tòxic i resistent als agents químics però no a l'acció de la llum. S'utilitza per acolorir aliments i begudes, especialment margarina, mantega, formatges i altres derivats làctis. També s'utilitza en cosmètica o com a colorant industrial.

És considera planta medicinal.

[edita] Referències

Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest ésser viu dins el projecte Wikispecies