Betacam
De Viquip??dia
Betacam ??s una fam??lia de formats de v??deo professional de mitja polzada (1/2") creada per Sony el 1982. Tots els formats fan servir el mateix tipus de cinta magn??tica, que ??s el que defineix a Betacam, amb id??ntica grand??ria, ample de cinta i forma d'enfilat. Les seves diferents variants ho converteixen un sistema altament compatible i amb una ??mplia evoluci??.
Les cintes tenen dues grand??ries distints: S i L. Les c??meres Betacam nom??s admeten la grand??ria S, mentre que els magnetoscopis suporten S i L. Les cintes i els estoigs tenen colors distints depenent del format espec??fic del que es tracti. Betacam incorpora una clau mec??nica que permet al magnetoscopi identificar a quin sistema pertany la cinta inserida en ell.
Taula de continguts |
[edita] Variants de Betacam
[edita] Betacam / Betacam SP
El primer format 'Betacam' va ser llan??at el 1982. ??s un sistema anal??gic de v??deo per components, que emmagatzema la lumin??ncia (I) en una pista i la cromin??ncia (I-R, I-B) en altra distinta.
La separaci?? dels senyals proporciona una qualitat suficient per a un entorn broadcast i 300 l??nies verticals de resoluci??. El Betacam original utilitza cintes magn??tiques d'??xid, que s??n exactament les mateixes que la seva versi?? dom??stica, el Betamax, creat tamb?? per Sony el 1975.
Les cintes verges Betacam es poden usar en magnetoscopios Betamax i viceversa. La difer??ncia entre ambd??s formats consisteix que Betamax grava una senyal de v??deo compost (igual que altres formats com VHS, O-Matic i el format C de 1 polzada, mentre que Betacam usa una senyal per components i una major velocitat de passada de cinta, el que proporciona millor qualitat d'??udio i v??deo. Una cinta L-750 permet 3 hores d'enregistrament en Betamax i nom??s 30 minuts d'enregistrament en Betacam, per?? amb una qualitat molt superior. El Betacam SP va ser creat el 1986, i millorava la seva resoluci?? a 340 l??nies verticals i afegia dues pistes d'??udio. Betacam SP (SP significa "Superior performance", ??s a dir, "rendiment superior") es va convertir en l'est??ndard de v??deo per a les cadenes de televisi?? i la producci?? de gamma alta fins a l'entrada dels formats digitals a partir de mitjans dels anys 90.
Encara que les grand??ries i durades de cinta s??n iguals, les cintes de Betacam SP usen metall evaporat en lloc d'??xid, de menor qualitat, pel que no es pot utilitzar el mateix suport. En la pr??ctica hi ha una variaci?? en la durada de les cintes en PAL, ja que les marques comercials indiquen la durada per a NTSC. Per cada 5 minuts de cinta s'afegix un addicional; aix?? una cinta Betacam venuda com de 30 minuts en PAL durar?? 36 minuts. Tota la gamma Betacam est?? dissenyada per a ser compatible entre si, per?? nom??s amb versions anteriors i generalment en lectura. Aix?? significa que un equip Betacam SP podr?? llegir (nom??s llegir) cintes Betacam, per?? no podr?? gravar amb elles i Betacam no podr?? llegir Betacam SP. Segons Sony ha anat incorporant formats amb el sistema Betacam ha anat mantenint aquesta compatibilitat.
Per tant existeixen magnetoscopis MPEG IMX que llegeixen Betacam, Betacam SP, Betacam Digital, Betacam SX i MPEG IMX. Aquest ??s un dels grans avantatges que han perm??s l'??xit de la gamma Betacam, ja que no fa necessari repicar/convertir l'arxiu guardat en versions antigues.
Betacam i Betacam SP sol utilitzar cintes de color negre o gris. Les primeres c??meres de v??deo Betacam venien acompanyades d'un magetoscopio reproductor. Els primers models van ser la BVP-3, que usava 3 tubs Saticon, i la BVP-1, amb un ??nic tub Trinicon de 3 bandes. A pesar de venir acompanyades per un magnetoscopio (BVW-1), s??n equips camcorder, ??s a dir, c??meres amb magnetoscopi incorporat.
Les cintes nom??s podien reproduir-se en la c??mera a trav??s del visor en blanc i negre. Per a visionar en color existia un magnetoscopi d'estudi, el BVW-10, que no obstant aix?? era nom??s reproductor. Al principi Betacam estava concebut nom??s com format de captaci?? ENG. Per a muntar s'usaven editors A/B ROLL que reprodu??en Beta i gravaven C-1 o O-Matic. A m??s, la primera gamma d'equips inclo??a un reproductor port??til (BVW-20) amb monitor en color, el que permetia comprovar la imatge in situ.
Al contrari que el BVW-10, no duia incorporat un TBC (Time Base Corrector). Amb l'??xit de Betacam com format per a informatius, la gamma aviat va incloure el reproductor d'estudi BVW-15 i el magnetoscopi grabador BVW-40.
[edita] Betacam Digital
El Betacam Digital (conegut tamb?? com Digi Beta i DBC) va ser llan??at el 1993. El sistema venia a suplantar a Betacam i Betacam SP, encara que en la pr??ctica han conviscut i segueixen convivint per q??estions pr??ctiques i econ??miques (el 2004 encara es seguia usant Beta SP en grans quantitats a Televisi?? Espanyola). Alhora Betacam Digital va ser la primera aposta econ??mica de Sony en digital, enfront de el D1, oferint alta qualitat a un preu acceptable. Les cintes S arriben als 40 minuts i les L fins a 124 minuts de durada.
Betacam Digital grava usant un senyal de v??deo per components comprimida amb l'algorisme DCT (el r??tio de compressi?? ??s variable, normalment al voltant de 2:1). La seva profunditat de color ??s de 10 bit i la seva freq????ncia de mostreig ??s 4:2:2 en PAL (720x576) i NTSC (720x486), amb el resultat d'un bitrate de 90 Mb/s. Quant a so proporciona 4 canals d'??udio PCM a 48 KHz i 20 bits.
Inclou dues pistes longitudinals per a control track i codi de temps. Betacam Digital ??s considerat tradicionalment el millor format de v??deo digital de resoluci?? est??ndard (SD). En general ??s usat com format de cinta per a m??sters i treballs de qualitat mitja-alta, especialment postproducci?? i publicitat, encara que algunes empreses ho usen per a qualsevol comesa. ??s m??s car que uns altres com el DVCAM i el DVCPRO, per?? proporciona major qualitat. Panasonic t?? un format una mica semblant, el DVCPRO 50. Altre factor que va contribuir a l'??xit del Beta Digital ??s la incorporaci?? en els magnetoscopis de la connexi?? digital SDI, de tipus coaxial. Les empreses podien usar un format digital sense necessitat de renovar tot el cablejat coaxial previ. Betacam Digital fa servir cintes de color blau.
[edita] Betacam SX
Betacam SX ??s un format digital creat el 1996, amb la idea de ser una alternativa m??s barata al Betacam Digital, especialment per a treballs ENG. Comprimeix el senyal per components usant MPEG-2 4:2:2 Profile@ML (MPEG-2 4:2:2P@ML), amb 4 canals d'??udio PCM a 48 KHz i 16 bits. Betacam SX ??s compatible amb cintes de Betacam SP. La grand??ria S guarda fins a 64 minuts i la grand??ria L, fins a 194. Al crear el format, Sony va idear una s??rie de camcorders h??brids, que permetien gravar tant en cinta com en disc dur, aix?? com un repicat a alta velocitat. Aix?? s'estalviava desgast dels cap??als de v??deo i s'accelerava la captura de cara a la edici?? no lineal. Tamb?? va incorporar el good shot mark, que permetia incorporar marques en la cinta. L'equip podia accedir r??pidament a aquestes marques i reproduir-la. Betacam SX usa cinta de color groc.
[edita] MPEG IMX
MPEG IMX ??s una variant del Betacam creat el 2001. Utilitza, igual que Betacam SX, una compressi?? MPEG, per?? amb un bitrate superior. Comparteix la norma CCIR 601, amb fins a vuit canals d'??udio i una pista de codi de temps. Manca d'una pista anal??gica de control track com el Betacam Digital, per?? pot usar la pista 7 d'??udio per a aquesta comesa. ??s un sistema de v??deo per components comprimit amb el MPEG-2 4:2:2P@ML. Permet tres nivells de bitrate distints: 30 Mb/s (compressi?? 6:1), 40 Mb/s (compressi?? 4:1) i 50 Mb/s (compressi?? 3,3:1). Amb els magnetoscopios IMX, Sony va introduir dos noves tecnologies: SDTI i i-VTR. SDTI permet que v??deo, ??udio, TC i control remot viatgin per un nom??s cable coaxial. i-VTR fa que les mateix dades puguin ser transmesos per IP a trav??s d'una connexi?? ethernet. Tamb?? inclou la funci?? good shot mark de Beta SX. Les cintes de grand??ria S graven fins a 60 minuts i les de grand??ria L, fins a 184 minuts. MPEG IMX usa cintes de color verd. El format tamb?? forma part de la gamma XDCAM, i pot gravar en Professional Disc, una especificaci?? de Blu-ray Disc per a v??deo broadcast.
[edita] HDCAM / HDCAM SR
HDCAM, creat el 1997, ??s una versi?? de Alta definici?? (HD) de la fam??lia Betacam, i mant?? la mateixa cinta de 1/2 polzada. Utilitza una freq????ncia de mostreig 4:2:2 i 8 bits de profunditat de color en v??deo per components. Aquest format, al tractar-se de HD, permet gravar en resolucions superiors, a 720 i 1080 l??nies. A m??s, com est?? destinat al cinema, a m??s dels habituals 50 i 60 frames per segon, PAL i NTSC respectivament, grava a una velocitat de 24 fps, la mateixa que s'usa en cinema amb suport fotoqu??mic. A m??s pot realitzar exploraci?? progressiva, a m??s de la exploraci?? entrella??ada tradicional de v??deo. El seu bitrate de v??deo ??s 144 Mb/s. Quant a ??udio grava 4 canals d'??udio AES/EBU a 48 KHz i 20 bits. HDCAM usa cinta negra amb pestanya taronja.
[edita] Pistes en Betacam
El sistema Betacam t?? una manera d'enregistrament de la informaci?? sobre la superf??cie de la cinta que ??s necessari comprendre per a entendre el funcionament del format i de molts sistemes d'edici?? de v??deo. Com la immensa majoria dels formats, grava la informaci?? de v??deo en traces verticals i la resta d'informaci?? en traces longitudinals. Aquest sistema ve heretat dels primers formats de v??deo com el B i el C. Betacam SP grava la informaci?? de v??deo en 4 traces cada passada. Les dos interiors contenen la informaci?? de lumin??ncia (I) i les dos exteriors, la cromin??ncia (C). Aix?? mateix, les exteriors duen incloses les pistes 3 i 4 d'??udio, que van en freq????ncia modulada. Aix?? pot donar problemes i moltes vegades aquestes dues pistes d'??udio sofrixen interfer??ncies. En les mateixes pistes verticals est?? la informaci?? relativa a el VITC (Vertical Interval Time Code). Les pistes longitudinals graven ??udio i informaci?? de track i codi de temps. Les dues superiors graven ??udio 1 i 2, quedant la 1, generalment usada per a locucions, en l'interior, m??s protegida. Les inferiors graven TC en l'exterior, i control track en l'interior, perqu?? vagi protegida, ja que es tracta d'informaci?? sobre el gir del motor de lectura/enregistrament.
