Bernal de Bonaval
De Viquipèdia
Bernal de Bonaval (o Bernardo de Bonaval) va ser un trobador gallec de el segle XIII, un dels primers a utilitzar com llengua literària el galaicoportuguès, del que es conserven 19 cantigas, 10 d'amor i 9 de amic. Es creu que va néixer en Santiago de Compostel·la, i va ser poeta àulic en les corts dels reis castellans Ferran III i Alfons X.
Se'l considera un segrel relacionat amb Santiago de Compostel·la, ja que en les seves obres cita repetidament el monestir de Santo Domingo de Bonaval; se'l considera també un dels primers poetes dels cancioneros. Alfons X el Savi retreiaa Pero da Ponte que no faci poemes a la manera provençal, sinó com Bernal de Bonaval, la qual cosa semblar indicar que componia en un estil pretrovadoresc autòcton, allunyant-se de cànons estrangers, especialment a les anomenades cantigues de romiatge, de temes relacionats amb els santuaris.
[edita] Obres destacades
[edita] Cantigues d'amor
- A Bonaval que eu am'e tenho por senhor (CV 660, CBN 1003)
A dona que eu am´e tenho por senhor
amostrade-nhm-a, Deus, se vos em prazer for,
senon dade-mh-a morte.
A quen tenh´eu por lume d´estes olhos meus
e por que choram sempr´,amosade-mh-a,Deus,
senon dade-mh-a morte.
Essa que vós fezestes melhor parecer
de quantas sey,¡ay Deus!, fazede-mh-a veer.
mostrade-mh-a u possa con ela falar,
senon dade-mi-a mort.
