Galaicoportuguès
De Viquipèdia
El galaicoportuguès era una llengua romànica, parlada a l'Edat Mitjana, a la franja occidental de la Península Ibèrica. S'estenia des de la Mar Cantàbrica fins al riu Duero.
El galaicoportuguès va tenir força importància i d'això en dóna bona mostra la literatura que va produir. Les tres recopilacions líriques medievals galaicoportugueses són:
- Cancioneiro de Ajuda
- Cancioneiro de Vaticana
- Cancioneiro Colocci-Brancutti
El rei Alfons X, el Savi de Castella, va compondre les seves "Cantigas" en galaicoportuguès, que era la seva llengua predilecta per a la poesia.
Aquesta llengua va tenir la seva màxima importància des del final del segle XII fins a mitjan segle XIV. Alguns poetes destacats van ser: Bernardo de Bonaval, Airas Nunes, Pedro da Ponte, Pero Amigo.
Cap al 1400 el galaicoportuguès va anar perdent la seva unitat i suposadament es va començar a separar en dues llengües:
Actualment, existeix a Galícia un moviment cultural i lingüístic conegut com a reintegracionisme que propugna que gallec i portuguès segueixen sent la mateixa llengua i proposa pel gallec l'adopció de normes ortogràfiques harmonitzades amb les portugueses i brasileres.
