Bató de Dalmàcia
De Viquipèdia
Bató (Baton o Bato) fou el nom de dos líders d'una gran revolta durant el regnat d'August.
Un d'ells pertanyia al disidiats, tribu dàlmata, i l'altre el breucs, un poble pannoni. La revolta va esclatar a Dalmàcia l'any 6 mentre Tiberi, l'hereu d'August, era a la seva segona expedició a Germània, i el governador de Dalmàcia i Pannònia, Valeri Mesal·lí l'acompanyava amb bona part de l'exèrcit d'aquestos governs.
Després de la revolta a Dalmàcia va esclatar la dels breucs que sota el seu cap, Bató, van atacar Sirmium però foren derrotats per Cecina Sever, governador de Mèsia. Mentre el cap Bató dàlmata va marxar contra Salona però va ser ferit greument i va haver d'encarregar la feina als seus lloctinents; tot i així els romans foren derrotats i el país, a la costa fins Apol·lònia, fou assolat.
Tiberi va tornar de Germània i va enviar per endavant a Messal·lí amb part de les tropes. Bató el dàlmata va avançar contra ell i el va derrotar en un primer combat però fou derrotat en un segon i va haver de fugir per reunir-se amb Bató el breuc. Els dos Bató, units, es va fortificar a les muntanyes Alma, prop de Sirmium, on van ser atacats per Cecina Sever, però aquest fou cridat a Mèsia pels atacs de les tribus frontereres.
Com que Tiberi i Mesal·lí eren a Síscia i Sever s'havia retirat, els dos Bató no tenien enemic, i van aconseguir el suport d'altres tribus i junts van fer expedicions de saqueig per arreu evitant enfrontar-se amb Tiberi. Al hivern van anar a Macedònia però foren derrotats pel rei odrisi Remetalces I i el seu germà Rascuporis IV, aliats romans.
August va començar a pensar que Tiberi allargava el final de la guerra. Germànic fou enviat a l'any següent (7) a Dalmàcia amb un nou exèrcit però Tiberi no fou cridat ni va tornar a Roma, fins dos anys més tard.
A la campanya de l'any 7 els romans van fer molts pocs avenços i únicament Germànic va sotmetre al poble pannònic dels mazeis. L'any 8 una epidèmia de pesta i gana es va produir a Dalmàcia i els dos Bató van fer un acord de pau amb els romans. Quan Bató el dàlmata es va presentar davant Tiberi per signar la pau i fou preguntat per la causa de la revolta, va dir que el mateix Tiberi n'era la causa ja que en lloc d'enviar gossos i ovelles, havia enviat llops.
La pau fou de curta volada. Bató el breuc va aconseguir el suport de Pinnes o Pinetes, un dels principals caps pannonis aliat de Roma. Aquest increment de poder fou malt vist per Bató el dàlmata, i la guerra va esclatar entre ambdós. Bató el breuc fou fet presoner i executat. La guerra amb els romans es va reprendre; molts pannonis es van unir a la revolta, però foren derrotats per Silvà Plauti; Bató el dàlmata, al no veure perspectives d'èxit a Pannònia, es va retirar a Dalmàcia.
Al començament de l'any 9, a la primavera, Tiberi va tornar a Roma, mentre Germànic va romandre a Dalmàcia. August va decidir acabar amb la guerra i va enviar un nou exercit dividit en tres cossos: una sota comandament de Silvà Plauti; un altra sota Marc Lèpid; i un tercer sota Tiberi i Germànic. Foren aquestos darrers els que van atacar al mateix Bató que finalment es va refugiar a la fortalesa de Andèrion o Andetèrion, prop de Salona.
Davant d'aquest castell els romans van restar per un temps sense poder obtenir la rendició del assetjats. Quan altre cop els romans estaven ja a apunt de deixar la feina, Bató va decidir començar negociacions amb Tiberi; com que els seus homes no volien negociar, els va abandonar i es va entregar als romans a canvi de la promesa de perdó; tot seguit els romans van prendre la fortalesa i després van sotmetre tota Dalmàcia.
Bató va acompanyar a Tiberi a Roma i va participar en el seu triomf però Tiberi va mantenir la seva paraula i el va enviar a Ravenna on devia morir temps després; segons Suetoni, Bató havia deixat escapar una vegada a Tiberi quan havia quedat en desavantatge, i per això Tiberi el va perdonar i respectar.
