Barri de la Sang
De Viquipèdia
La Sang era un barri del centre de la ciutat d'Alcoi. Va ser un barri obrer (junt a les Fàbriques Ferrándiz i Carbonell, que en 1877 va arribar a registrar una densitat de 1000 hab/ha. Format per quatre illes de cases escalonades topogràficament i històricament desconnectat de la resta de la ciutat.
[edita] Projecte de remodelació
En 1980 el barri es trobava en estat de ruïna material i social després de llargs anys d'abandó de la propietat. Durant els anys (1984-1994) el pla ARA a Alcoi establia cinc projectes principals d'actuació per a renovar el nucli urbà: sobre les muralles, capçalera del pont principal d'accés, nova vivenda qualificada, llotja, i finalment este, de nova vivenda econòmica sobre el vell barri de La Sang.
El barri va ser remodelat gràcies a un projecte dirigit pels arquitectes Manuel de Solà-Morales i Vicens Vidal en els anys 1988-1992 i que es va executar de 1991-2001. Es tracta d'una modernització i nova definició d'un barri històric. La intervenció és radical afectant carrers, cases i serveis.
La vialitat i l'accés seran els punts prioritaris del projecte. Desenvolupat en dos fases (construcció de vivendes i parc central, i substitució de cases del perímetre); el resultat va ser la renovació del vell barri obrint una connexió directa i moderna (per mitjà d'una rampa del 14 %), reinterpretant els vells carrerons com a corredors d'accés (per a cotxes) a les vivendes. Per als vianants presenta escales d'accés a habitatges i carrers. Crea dos passarel·les per a vianants, una al carrer la Sang i altra que comunica amb la Glorieta saltant el carrer el Piló i un pont rodat al carrer Sant Doménec per eliminar el seu aïllament tradicional.
El projecte destaca per la seua mescla d'elements (infraestructura, obra pública, rampes i accessos rodats) en contraposició a l'estètica uniforme dels habitatges. Es caracteritza per la seua estètica minimalista i la seua distribució de carrerons i altres espais intermedis. Diverses actuacions del Greater London Council en Candem Town, Pimlico, etc. van tindre este plantejament. També alguns projectes a Manhattan, de molt major grandària.
El més característic del projecte pot ser la separació del tràfic en diferents nivells entrecreuats, la manipulació de les fortes pendents (14-19%), i la diversificació i desordre de les vivendes. Estes es van dissenyar a partir d'un esquema helicoïdal bàsic. Les fatxades tenen un disseny singular (finestra única), buscant la intimitat (de 4 a 6 vivendes per escala, amb volums de baixa altura i patis de servei interiors), al mateix temps que els seus carrers s'obrin a la urbanitat.
Les vivendes varien entre elles de grandària (30-33, 60, 82 i 87 m2) buscant l' heterogeneïtat familiar del barri. S'evita la repetició arquitectònica fent impossible trobar dos cases iguals al barri. Dins de les vivendes solen haver-hi diferents nivells salvats per petites escales com a les antigues cases obreres de dues claus del segle XIX.
El resultat, introduïx noves formes i idees residencials en el barri històric. A pesar de la polèmica per l'execució i acabat de l'obra, el projecte va ser reconegut en la 40é edició dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme (Barcelona) al juny de 1999, actualment és un referent internacional [1].
[edita] Enllaços externs
- Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponímic d'Alcoi
- Ajuntament d'Alcoi. Plànol d'Alcoi
- Manuel de Solà-Morales Arquitecte
- Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme
[edita] Bibliografia
- GARCÍA PÉREZ, Joel (2006). "El Pla ARA". Història d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoià d'estudis Històrics i Arqueològics (pp. 522-525). ISBN 84-89136-50-5
|
|
|
|---|---|
| Batoi · Centre · els Tints · el Tossal · el Viaducte · l'Eixample · la Sang (integrat al Centre) · Santa Rosa · zona Alta · zona Nord · Entitats de població d'Alcoi | |
