Baltasar Samper i Marqu??s

De Viquip??dia

Baltasar Samper i Marqu??s (Palma, 1888 - Ciutat de M??xic, 1966). M??sic, compositor i estudi??s de la m??sica popular.

Taula de continguts

1 Biografia
2 Obres
3 Filmografia
4 Bibliografia
5 Enlla??os

[edita] Biografia

Baltasar Samper va n??ixer en una fam??lia de m??sics: els seus pares eren cantants d'??pera i el seu germ?? Juli?? fou sacerdot i organista d'anomenada a Mallorca; va ser el compositor dels Goigs a llaor de la Mare de D??u d'Atotxa, titular de la parr??quia d'Ariany (Mallorca).

El 1907 s'instal??l?? a Barcelona. Va ser deixeble d'Enric Granados a l'acad??mia d'aquest) on, temps a venir, guanyaria per oposici?? la pla??a de professor de piano. Estudi?? harmonia, composici?? i instrumentaci?? amb Felip Pedrell i, a Par??s, fou deixeble del pianista ??douard Risler.

El febrer de 1924, Samper va comen??ar a treballar a les oficines de l'Obra del Can??oner Popular de Catalunya i les Illes. Aquell mateix estiu, la direcci?? de la instituci?? li propos?? que, amb altres col??laboradors, es fes c??rrec de les missions de recerca a les Illes. En estius compresos entre 1924 i 1932, els investigadors encap??alats per en Samper recolliren milers de can??ons de la tradici?? -aleshores molt viva- popular illenca (vegeu la Bibliografia). El 1934 i 1935 en continu?? i complet?? la tasca de recerca la seva deixeble (i futura segona esposa, a l'exili), Dolors Porta i Bau????.

[edita] Els Compositors Independents de Catalunya

Baltasar Samper va formar part del grup Compositors Independents de Catalunya (l'anomenat Grup dels Vuit), sorgit per iniciativa del pianista Joan Gibert i Camins, i format per Joan Gibert, Manuel Blancafort, Robert Gerhard, Agust?? Grau, Ricard Lamote de Grignon, Frederic Mompou, Eduard Toldr?? i Soler, i el propi Samper. El grup, heterogeni i de tend??ncies est??tiques molt diverses (des del nacionalisme a l'experimentalisme), nasqu?? amb el prop??sit de fer una m??sica d'arrel catalana i de projecci?? internacional. Animat per una vocaci?? d'agrupaci?? generacional, f??u de pont entre la generaci?? noucentista i la generaci?? "perduda" post-Guerra Civil. La presentaci?? p??blica del grup tingu?? lloc en un concert de l'Associaci?? de M??sica de Cambra el 25 de juny del 1931 a la Sala Mozart de Barcelona.

El Grup dels Vuit tenia una s??rie de trets que els caracteritzaven musicalment, com el coneixement de compositors europeus (Stravinsky, Bart??k i Sc??nberg), una proposta de renovaci?? est??tica profunda, conjuntant trets neocl??ssics, dodecaf??nics i noucentistes, i una revaloraci?? de la cultura tradicional, que els men?? a unir elements avantguardistes i folkl??rics. Intel??lectualment el grup se sentia proper als escriptors de la Generaci?? del 27 (hom els batej?? com a Grup Catal?? dins d'aquesta). La Guerra Civil caus?? la definitiva dissoluci?? del grup, encara que els seus integrants continuaren la seva tasca creativa acabada aquesta.

Samper va exercir la cr??tica musical al diari La Publicitat i public?? tamb?? a Mirador, a la Revista Musical Catalana i a la Revista de Catalunya. Les seves notes i ressenyes foren de gran nivell i amb plena sintonitzaci?? amb els nous corrents art??stics. Les seves p??gines sobre Llu??s Millet i, especialment, sobre Maurice Ravel, han quedat com a models de penetraci?? en les obres d'aquests autors. La influ??ncia del compositor franc??s es faria notar en la producci?? de Samper d'aleshores endavant.

Baltasar Samper dugu?? a terme gran nombre d'actuacions com a pianista, tant al Principat com a Mallorca, i introdu?? i difongu?? l'obra del compositor Ciryl Scott (1879-1970), amb qui l'un?? una profunda amistat. Tamb?? feu de director de l'Orquestra Pau Casals i, el 1938 , de l'Orquestra de Cambra de Barcelona. Form?? part de l'equip directiu de R??dio Associaci?? de Catalunya i va ser membre de la comissi?? organitzadora del III Congr??s Internacional de Musicologia (Barcelona, 1936).

[edita] L'exili mexic??

Militant d'Acci?? Catalana, el 1939 s'exili?? a Tolosa de Llenguadoc i, posteriorment, a M??xic (1942). En aquesta ciutat treball?? a l'Instituto de Bellas Artes estudiant el folklore mexic?? i, el 1947, hi inici?? la Secci??n de Investigaciones Musicales, tasca en la que l'ajud?? la seva formaci?? en l'Obra del Can??oner. En el mateix camp, tamb?? fou professor de l'assignatura de "Folklore musical" al Conservatorio Nacional de M??sica de M??xico. Entre el 1945 i el 1951 encarn?? petits papers en mitja dotzena de pel??l??cules mexicanes.

Membre molt actiu de la comunitat catalana, fou membre de l'Institut Catal?? de Cultura de M??xic, estigu?? en el patronat organitzador dels Jocs Florals de la Llengua Catalana (1942), dirig?? l'Orfe?? Catal?? i form?? part de la delegaci?? americana en el Consell Nacional de Catalunya (1944). Col??labor?? amb les revistes de l'exili Lletres i La Nova Revista.

En els primers anys seixanta va fer diverses traduccions per a l'editorial UTEHA (Uni??n Tipogr??fica Editorial Hispano Americana), propietat d'un gallec que havia fet les Am??riques, Jos?? M. Gonz??lez Porto, i on tamb?? va treballar de gerent l'Estanislau Ruiz i Ponset??, ex-diputat del Parlament de Catalunya, i en Pere Calders . Entre altres, Samper va traduir una Historia de la m??sica en cinc volums, la Historia del teatro dram??tico en quatre i La apasionada vida de Franz Liszt.

[edita] Baltasar Samper, compositor

La seva obra com a compositor est?? dispersa i, en la major part, in??dita. Les composicions que li han donat m??s nom han estat les dues (?) suites simf??niques per a orquestra Can??ons i danses de Mallorca. Tamb?? escrigu?? can??ons, m??sica per a piano, coral, orquestral i per al cinema. En aquest darrer camp, la banda sonora de la pel??l??cula La barraca (M??xic, Roberto Gavald??n, 1945) obtingu?? el premi Ariel de l'Academia de Cine Mexicano.

[edita] Obres

L'amor de les tres germanes, can????
Balada de Luard el Mariner (1938), amb lletra de Josep Maria de Sagarra
Can???? de la sirena (1918), per a veu i piano, amb lletra de Miquel dels Sants Oliver
Can???? de les ones (<1928)
Can???? de taverna, amb lletra de Josep Maria de Sagarra
Can???? trista, per a coral
Can??ons i danses de l'illa de Mallorca (1930?), dues suites simf??niques per a orquestra, de les que
- Mallorca: suite simf??nica (1929) en fou la primera. Es basa en m??siques que havia compost per la pel??l??cula Mallorca: Isla de la calma (vegeu la Filmografia)
Can??ons franciscanes
Cirerer florit (<1928), can????
Concert per a piano i orquestra
Danses mallorquines, per a orquestra de corda i piano
Desig (<1928)
L'estiu, per a cor
Excelsior, can????
Glosa (1925?), per a veu i piano, amb lletra de Maria Ant??nia Salv??
Hivern, sardana
Jocs de nins, per a coral
Lai d'amour, per a piano
Plors (<1928)
Ritual de pagesia, per a orquestra i piano
Scherzo (<1928), per a veu i piano, amb lletra de Miquel Ferr??
S?? de pastera, per a guitarra
Sonets de Shakespeare (<1928), can????
Tocata de xirimies, instrumentaci?? de m??sica popular
Variacions sobre un tema original, per a piano

[edita] Filmografia

Autor de la m??sica del documental Mallorca: isla de la calma (1927), de Josep Maria Verguer (o Enric Verger?)
Autor de la m??sica del documental La isla dorada (1933), de Delmir de Caralt
Director musical de La barraca (1945), dirigida per Roberto Gavald??n. La pel??l??cula obtingu?? el premi "Ariel" de l'Academia de Cine de M??xico, a la millor m??sica de fons de l'any
Director musical de La morena de mi copla (1946) dirigida per Fernando A. Rivero

[edita] Bibliografia

[edita] Obres de Samper

Obra del can??oner popular de Catalunya: Mem??ries de missions de recerca
- Materials Vol. III Barcelona: Fundaci?? Concepci?? Rabell i Cibis, 1929 (Compr??n les recerques que Baltasar Samper i Miquel Ferr?? van dur a terme a Mallorca, del 4 d'agost al 30 de setembre del 1924)

- Materials Vol. VI Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1996 (Compr??n les recerques que Baltasar Samper i Josep M. Casas Homs van dur a terme a Mallorca els dies 16 i 17 de setembre del 1925)

- Materials Vol. VII Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997 (Compr??n les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a Mallorca del 4 d'agost al 8 d'octubre del 1926.)

- Materials Vol. VIII Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998 (Compr??n les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a Mallorca del 31 de juliol al 10 d'agost del 1927, i les que ells mateixos i Andreu Ferrer van fer a Menorca del 10 d'agost al 17 de setembre.)

- Materials Vol. X Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000 (Compr??n les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a les illes de Mallorca, Eivissa i Formentera del 7 d'agost al 27 de setembre del 1928)

- Materials Vol. XIII Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003 (Compr??n les recerques que Baltasar Samper i Ramon Morey van dur a terme a l'illa de Mallorca a l'agost de 1930)

- Materials Vol. XV Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2005 (Compr??n les recerques que Baltasar Samper i Andreu Ferrer i Ginart van dur a terme a l'illa de Menorca del 17 al 29 de juliol del 1932)

Baltasar Samper La nostra gent: Llu??s Millet Barcelona: Llibreria Catal??nia 192?

Joan Llongueras, Baltasar Samper L'Orfe?? Catal?? a Roma. Relaci?? del pelegrinatge efectuat els dies 29 d'Abril al 9 de Maig de l'Any Sant MCMXXV Barcelona: A.L??pez-Llaus??s imp., 1925

Baltasar Samper Els cants de les can??ons de treballada a Mallorca comunicaci?? presentada al III Congr??s de la Societat Internacional de Musicologia. Publicada a la Revista Musical Catalana, n??m. 389 (1936)

Baltasar Samper, edici?? a cura de J. Massot i Muntaner Estudis sobre la can???? popular (1936) Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994

Baltasar Samper Els cants de treball a Mallorca 1948 [1]

??ngel M. Garibay, Baltasar Samper et al. Aportaciones a la Investigaci??n Folkl??rica de M??xico M??xico: Sociedad Folkl??rica de M??xico, 1953

Baltasar Samper, editor Investigaci??n folkl??rica en M??xico. Materiales M??xico: Instituto Nacional de Bellas Artes, 1962-1964. 2 vols.

[edita] Traduccions de Baltasar Samper

Lillian Littlehales, Pablo Casals: una vida M??xico: Biograf??as Gandesa, 1951
Franco Abbiati Historia de la m??sica M??xico: UTEHA, 1959. 5 vols.
Silvio d'Amico Historia del teatro dram??tico M??xico: UTEHA, 1961. 4 vols.
Antonio Miotto Transtornos de la personalidad M??xico: UTEHA, 1961
Luciano Ramo Historia de las variedades M??xico: UTEHA, 1961
Emilio Servadio Los sue??os M??xico: UTEHA, 1961
Jean Rousselot La apasionada vida de Franz Liszt M??xico: Renacimiento, 1962
El??mire Zolla Antolog??a del psicoan??lisis M??xico: UTEHA, 1962
Federico Caff?? Economistas modernos M??xico: UTEHA, 1963

[edita] Estudis sobre Baltasar Samper

Josep Massot i Muntaner De la guerra i de l'exili. 1936-1975 Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2000
Josep Massot i Muntaner Baltasar Samper i l'"Obra del Can??oner Popular de Catalunya", publicat a Actes del col??loqui sobre can???? tradicional Reus, 1990

[edita] Enlla??os