Aung San Suu Kyi

De Viquip??dia

Imatge d'Aung San Suu Kyi

Premi Nobel de la Pau
(1991)

Aung San Suu Kyi (Birm??: , IPA: [a??n san su t??i]), nascuda a Rangun el 1945, ??s la figura emblem??tica, no-violenta i pro-democr??tica, de l'oposici?? birmana contra la dictadura militar que ocupa el poder des de 1962. El 1991 li fou concedit el Premi Nobel de la Pau.

[edita] Inicis pol??tics

Nascuda a Rangun el 19 de juny de 1945, ??s filla d'Aung San, heroi nacional que va signar l'any 1947 el tractat d'independ??ncia amb el Govern brit??nic abans de ser assassinat.

Despr??s de diplomar-se a la Universitat d'Oxford, va treballar en la Secretaria de les Nacions Unides i ser professora a l'??ndia, Aung San Suu Kyi va retornar a Birm??nia el 1988 i va participar en el segon combat en pro de la independ??ncia nacional. Aquest combat es va inspirar en l'exemple pac??fic de Gandhi i en la seva fe budista, que la va dur a propugnar una revoluci?? de l'esperit que es manifesta mitjan??ant el reconeixement de la necessitat del di??leg i la compassi?? pels m??s humils. A pesar d'estar arrelada en la tradici?? birmana, va saber evitar les manipulacions nacionalistes basant la seva lluita en els principis sagrats de la moral, insistint en la necessitat de reconciliar a les ??tnies del seu pa??s, profundament dividides.

El 1989 va ser sotmesa a arrest domiciliari a Rangun. Va assumir la direcci?? de la Lliga Nacional per a la Democr??cia, que va guanyar les eleccions de 1990 per majoria absoluta. Les autoritats militars, per??, es van negar a tenir en compte aquest resultat, per la qual cosa el seu partit no va poder formar un govern civil. Aung San Suu Kyi, subjecta a estreta vigil??ncia, va preferir romandre al costat del seu poble donant testimoniatge de la seva fe en la idea del b?? i del just.

[edita] Defensora dels Drets Humans

Va rebre successivament el Premi Thorolf Rafto de defensa dels drets humans i el Premi Sajarov per la Llibertat de Conci??ncia de llibertat de pensament.

Reconeguda com a presonera de consci??ncia per Amnistia Internacional, el seu prop??sit que el drama birm?? no caigu??s en l'oblit va ser recompensat el 14 d'octubre de 1991 amb el Premi Nobel de la Pau per la seva lluita no-violenta en defensa de la democr??cia i els drets humans.

En 1992 el Premi Internacional Sim??n Bol??var va recompensar per primera vegada la lluita d'una dona vision??ria que combina l'idealisme i el pragmatisme il??lustrat sent conscient al mateix temps que altres moviments similars a ??sia s'han inspirat en la lluita pac??fica de la Lliga Nacional.

El 1995, les pressions exercides pels Estats Units van posar fi al seu arrest domiciliari i va reempendre les seves activitats pol??tiques en favor de la democr??cia. Les manifestacions estudiantils va probocar una dura repressi?? per part del Govern militar que va acabar amb la detenci?? de dirigents de l'oposici?? democr??tica i l'establiment d'un nou arrest domiciliari el 1996. Rares vegades ha pogut rebre visites, encara que va aconseguir enviar a les Nacions Unides alguns missatges gravats que denuncien l'empitjorament de la situaci?? dels drets humans en el seu pa??s, demanant a la comunitat internacional que concedeixi la prioritat als drets pol??tics de la Lliga Nacional, la direcci?? de la qual segueix assumint.

El Govern militar, que mant?? el poder en el seu pa??s, no ha estalviat les invitacions d'exili per Aung San Suu Kyi.

Un cap??tol d'aquesta t??ctica d'assetjament psicol??gic va succeir quan el seu esp??s, Michael Aris, va morir de c??ncer de pr??stata al mar?? de 1999, sense que Suu Kyi aconsegu?? el perm??s per veure'l. Aquell any mateix, a l'abril, el seu fill petit, Kim Htein Lin, va tenir el perm??s per reunir-se amb la seva mare durant unes hores a l'aeroport de Rangun.

L'any 2008 ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, concedit juntament amb Cynthia Maung per la Generalitat de Catalunya, en reconeixement de la lluita democr??tica que emprenen di??riament contra la junta militar birmana que dirigeix el pa??s.