Aule Atili Calatí

De Viquipèdia

Aule Atili Calatí (Aulus Atilius Calatinus) fou un general romà de la primera guerra púnica. Fou dos vegades cònsol i una dictador.

El primer consolat fou el 258 aC i va obtenir tot seguit Sicília com a província per dirigir les operacions militars, segons Polibi junt amb el seu col·lega Gai Sulpici Patercle (segons altres autors en solitari).

Va conquerir Hippana i tot seguit la fortalesa de Myttistratum. Després va atacar Camarina però durant el setge va caure en una emboscada i només es va salvar mercès al generós esforç del tribú Calpurni Flamma (Calpurnius Flamma) que apareix sota diversos noms segons els historiadors. Després va conquerir Camarina, Enna, Drepanum i altres i a final del seu període va fer un atac a Lipara (Lipari), operacions que va continuar el seu successor. Va obtenir els honors del triomf.

Va tornar a ser cònsol el 254 aC just quan Roma havia perdut poc abans la seva flota durant una turmenta al cap Pachynum, però juntament amb el seu col·lega Gneu Corneli Escipió Asina (Cn. Cornelius Scipio Asina) va construir una nova flota de 220 vaixells en només tres mesos, i amb aquestos vaixells van sortir cap a Sicília. Allí van ocupar Panormos.

El 249 aC fou nomenat dictador per fer la guerra a Sicília, en lloc de Claudi Glícia. No va fer res destacat però fou el primer dictador que va dirigir un exèrcit romà fora d'Itàlia.

El 241 aC fou nomenat mediador entre el procònsol Gai Lutaci Catul (Caius Lutatius Catulus) i el pretor Quint Valeri, per decidir quin dels dos tenia dret al triomf, i va decidir a favor del primer.

En algun moment de la seva vida va construir un temple. A la seva tomba es va escriure "unum hune plurimae consentiunt gentes populi primarium fuisse".