August Guillem de Prússia
De Viquipèdia
August Guillem de Prússia, príncep de Prússia (Potsdam 1887 - Stuttgart 1949). Príncep de Prússia i d'Alemanya amb el tractament d'altesa reial i imperial. Fou un destacat integrant de l'exèrcit alemany i un dels molts prínceps alemanys que col·laboraren amb el nacionalsocialisme.
Nascut a la ciutat de Potsdam el dia 29 de gener de l'any 1887 era fill del kàiser Guillem II de Prússia i de la princesa Augusta Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. August Guillem era nét per via paterna del kàiser Frederic III de Prússia i de la princesa reial Victòria del Regne Unit. Per via materna era nét del príncep Frederic de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg i de la princesa Adelaida de Hohenlohe-Lagenburg.
El dia 22 d'octubre de l'any 1908 contragué matrimoni a Berlín amb la princesa Alexandra Victòria de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg. La parella tingué un únic fill:
- SAIR el príncep Alexandre de Prússia, nat el 1912 a Berlín i mort el 1985 a Wiesbaden. Es casà el 1938 a Dresden amb Armgard Weygand.
August Guillem i la princesa Alexandra Victòria es divorciaren l'any 1920, un cop caigut l'Imperi Alemanya després de la Gran Guerra.
Durant la Primera Guerra Mundial lluità en el si de l'exèrcit alemany. Acabat el conflicte, el kàiser Guillem II de Prússia s'exilià als Països Baixos i Alemanya es convertí en una república. Descontent amb aquesta nova situació, August Guillem s'afilia al grup militar de tradició ultraconservadora Stahlhelm.
L'any 1930, en contra de la voluntant del kàiser que veia amb mals ulls l'ascens del nacionalsocialisme, August Guillem s'afilià al NSDAP d'Adolf Hitler. L'any 1933 esdevingué membre de la SA i membre del partit al Reichstag. Sense cap mena de dubte, August Guillem fou un dels fills de l'ex-kàiser més compromesos amb el nacionalsocialisme.
L'any 1939 fou elevat al rang de SA-Obergruppenführer. Ara bé, certes discrepàncies amb Goebbels l'any 1942 feren que August Guillem perdés el favor d'Adolf Hitler. Acabada la guerra, les tropes estatunidenques el feren presoner i un tribunal de desnazificació el condemnà a tres anys de presó. L'any 1948 abandonà la presó i el 1949 morí sobtadament a la ciutat de Stuttgart a l'edat de seixanta-sis anys.
